GRAFITI: UN ART COMERCIAL?

Banksy-Londres-Clipton Street

Parlàvem fa unes setmanes del grafiti com d'un art del carrer, un art democràtic ja que es troba a l'abast lliure de la població i permet una llibertat d'expressió no sotmesa als dictats del mercat. Ho fèiem en relació a les mostres d'aquest autèntic art que podíem copsar en carrers, immobles i mobles de tot tipus que s'ofereixen a la lliure observació del vianant. Tanmateix, apuntàvem ja que el grafiti també ha tingut les seves derivacions comercials.

Podia ser d'una altra forma? La llei del mercat sembla inexorable i acaba absorbint en la seva dialèctica d'oferta i demanda tota manifestació nova de l'art. Per molt que, com sol ser usual, aquesta manifestació aparegui dins d'una oposició dialèctica precisament contra la llei del mercat, contra el capitalisme, per dir-ho des d'una expressió més rotunda. Així va succeir amb totes les manifestacions de la cultura pop, singularment la música. Un mena de constant en l'evolució de l'art és l'intent de ruptura amb les generacions anteriors, denunciades invariablement per les posteriors com a assimilades per l'establishment i impugnades des de renovades bases  que pretenen rescatar l'art d'una traïció als mateixos principis de rebel·lió contra la cultura oficial, l'establerta, que defensaven els que ara passen a ser considerats parts d'aquesta.

Banksy-Londres-The falling Shopper-Burton lane

Fa uns pocs dies, un article d'Stephen Bates al diari britànic The Guardian ironitzava sobre el curiós cas del grafiti desaparegut del molt cèlebre artista Banksy, un grafiti de denúncia de l'explotació infantil a la indústria tèxtil, que havia estat retirat del seu emplaçament al nord de Londres, i que aparentment havia estat comprat legalment per una empresa de multiserveis. Aquesta intermediària havia anunciat la seva intenció de retornar-la per un sol dia al Regne Unit a fi de ser subhastada. Bates jugava amb la paradoxa implícita en el cas de l'obra d'un artista que denuncia les perversions del sistema capitalista, que podia esdevenir ella mateixa una preversió del sistema: The 'slave labour' Banksy sale should be enough to provoke another Banksy ( la venda del mural de l'esclau del treball de Banksy podria bastar per provocar un altre Banksy).

Banksy-Londres

Banksy és el cas més paradigmàtic i més famós de l'artista del grafiti que acaba instal·lant-se com a artista consagrat que posa en venda el seu art. És famós per haver generat un autèntic culte per les seves obres de subtil i lúcida denúncia de les contradiccions del sistema, des dels anys 80 a Bristol, d'on sembla que és natal. A les parets d'un dels districtes més deprimits d'aquesta localitat del sud d'Anglaterra, famosa per estatjar la seu central de la totpoderosa BBC, va acabar popularitzant la tècnica de l'estergit, amb l'ús de plantilles, que segons alguna de les seves raríssimes declaracions, va adoptar per requeriments de la urgència amb què necessitava efectuar les seves intervencions clandestines, els bombardejos, com se les coneix en l'argot del gremi. Banksy és també famós precisament per defugir qualsevol aparició personal en públic. Una altra paradoxa que representa, la de l'artista ocult esdevingut cèlebre .

Banksy - Londres- Naked Man

Però la gran contradicció és, sens dubte, el fet que subratlla la sornegueria de The Guardian. Banksy és avui un artista que ven per xifres milionàries a través d'una agència, que ha publicat diversos llibres i fins i tot ha realitzat una pel·lícula. Inevitablement, doncs, és objecte d'impugnacions per part dels cultivadors puristes del seu mateix art, segons la llei que abans esmentàvem.

No és particularment estrany, doncs, i no deixa de ser una nova mostra del doble joc irònic que això comporta, que els mitjans conservadors, com The Guardian, furguin gratificats en aquestes contradiccions. Si no podem sostenir raonablement que sigui un sistema pervers el que deliberadament degluteix els exponents més conspicus de cada manifestació revolucionària de l'art, sí podem sens dubte creure'ns que aquests fills abduïts de la revolució són l'objecte rebut amb més agraïment i soterrada morbosa satisfacció pels que un dia els van mirar per damunt de l'espatlla amb la particular barreja de recel, temor  i menyspreu que es reserva als abanderats de la lluita contra el sistema on hom se sent confortablement instal·lat. No és estrany veure, aleshores, com aquests dignes representants dels mitjans respectables els puguin acusar de mantenir cínicament la denúncia de principis d'un sistema del qual s'aprofiten i treuen suculents beneficis.

La contradicció és innegable. Tanmateix: no seria més pervers que l'artista abduït acabés fent la lloa del sistema i renegués de les fonamentades crítiques amb què va despuntar?

Nick Walker - Bristol

De qualsevol manera, Bristol és avui una ciutat on el grafiti és un del seus actius turístics. Darrera Banksy han vingut artistes com Nick Walker, i des de 2011 organitza un esdeveniment de creació de grafitis conegut com See no evil, considerat elvmés important del Regne Unit, i on artistes d'arreu del món acudeixen per participar en un procés que compta amb el suport econòmic de les autoritats municipals.

Roa - See no evil- Bristol

Fotografies: Aleida López