22/6/13

DIETARI ENTRE SOLSTICIS, D'IGNASI REVÉS

Ignasi Revés, autor d'una obra que ja comença a engruixir malgrat la seva joventut, i que comprèn entre d'altres una novel·la ("Oli en un llum") i dos llibres peculiars on a través de la ruta d'emorzars ens descriu admirablement gents, paisatges i formes de vida ("Esmorzars de l'Ebre" i "Esmorzars de Lleida"), ha inaugurat aquests dies un bloc nou on anirà publicant el dietari que va anar escrivint durant uns mesos del'any 2010, concretament entre juny i desembre. Per això el bloc es diu Primer dietari entre solsticis.

Fa una estona, com diria Cortázar, que penso que el format bloc d'adiu i s'adapta molt bé amb el de la novel·la -o gèneres connexos-, tant si es vol simplement anar-la desplegant en un format diguem tradicional, com si es vol experimentar i forçar els seus camins tradicionals -sempre penso, a propòsit de Cortázar, que el geni argentí hauria explorat a fons aquest camí d'haver-lo conegut-, repte que ara, entre penes i suors afronto personalment, com sabreu els qui hàgiu tafanejat al meu bloc Històries de Tavanne. Per tant, em congratulo molt que l'Ignasi hagi decidit encetar aquesta obra en aquest format.

Em sento privilegiat de poder iniciar aquest recorregut de la mà d'una autor tan gran -en tants aspectes- com l'Ignasi, i que a sobre compti amb el pròleg amb algú com el Jesús M. Tibau. Jo, que vaig patir i ser patit per l'Ignasi aquells dies d'oficina que ara ens descriurà amb la seva impecable prosa, sens dubte em sorprendré de veure un altre caire de la història que vam compartir, un punt de vista diferenciat del que jo podia copsar -encara en les estones en què estàvem colze amb colze-. Perquè, en definitiva, encara que els humans compartim espais i temps, mai podem estar dins la closca de l'altre.

Li dono la raó al Jesús -podia ser d'una altra manera?- quan apunta al seu pròleg  que escriure ens fa millors. I afegeixo: llegir també ens ho fa. Ens ajuda a veure altres maneres de veure, a relativitzar, a pensar a partir de les experiències dels altres, a rumiar sobre els nostres i, amb una mica de sort, fer-nos un replantejament de les nostres conductes més desafortunades.

Moltes gràcies, Ignasi, per permetre'ns rumiar una mica a partir del que tu vas rumiar, ara ja fa un trienni.

5 comentaris:

  1. Hola Eduard, et reprenc al teu bloc perquè he estat uns mesos sense comentar i si he comentat ha estat a un parell de blocs i ara pense retornar als antics blocaires i amics.
    I per altra banda tu escrius darrerament molt sobre música i jo no tinc el teu nivell, si és que se li pot anomenar així, jo millor diria que no tinc moltes coses a dir sobre la música dels segles XX i XXI, i és que ha estat junt al dret, del que vaig estudiar una mica un parell d'asignatures a la Universitat a distància fa alguns anys la meua assignatura pendent, jo solc escoltar la música però hi ha tanta i hi ha tantes persones, tu ets una, que tenen tanta discografia dins seu que se't fa difícil de trobar les paraules per a poder comentar quelcom que hi interesse una mica.
    Sobre aquest jove autor no he llegit res tampoc però estic amb tu que l'estar molt de temps plegats mai no ens fa sentir la persona que tenim al davant, hi ha un mur que separa no sols tarannàs sinó tot tipus d'individualitats i que a l'hora de fer escriptura comença a unir-nos una mica, però que sàpigues que no t'oblide i de tant en tant entre al teu bloc, als teus blocs per llegir les històries de la "vella" Tavanne, que per a mi ha estat la representació del domini lingüístic de la nostra tan aimada llengua, i que tu rescates i a la seua manera cada escriptor nostre, per la posteritat amb esforç i molt d'amor, que és el que no deu faltar mai a l'hora d'escriure.

    Una abraçada i provaré d'entrar al bloc de l'Ignasi i dir-hi quelcom.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben retrobat, Vicent! Moltes gràcies pel teu seguiment i pels teus comentaris, sempre tan enriquidors. La teva tornada als comentaris ésuna gran notícia per a la blogosfera!

      Elimina
  2. Per mi llegir el teu blog sempre m´enriqueix , em fas descubrir paratges per mi desconeguts .. a vegades no puc opinar pk no se absolutament res del tema...xo stíc seguin les teves publcacions encara que no dongui cap opinio.
    Salut Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies i sigues mil vegades benvinguda, com diuen els irlandesos!
      Una abraçada!

      Elimina