STN I LA SEVA ENERGIA CONTAGIOSA

Keyboard Jazz Lounge de Reus

Els amants de la cultura a Reus vivim hores baixes,  tal com ja us he comentat en algun altre post d'aquest mateix bloc. La programació regular dels teatres accidentada o retallada, els museus en bona part tancats, els festivals malvivint... I dintre el trist panorama, els amants del jazz ens trobem particularment decebuts, ja que el Festival de Jazz enguany no té programació, imagino que per falta de suport públic a la tasca lloable de l'Associació d'Amics del Jazz de Reus que el venia organitzant des de feia deu anys.

A falta d'aquesta insígnia del jazz local, ens hem de conformar amb esdeveniments puntuals, com el concert de Chano Domínguez amb l'Orquesta Camera Musicae, que actuaran en estrena mundial al Teatre Fortuny pels volts de la festa major que ja s'apropa, o amb la programació habitual d'aquest baluard de la música en directe de les comarques del Camp de Tarragona que és el Keyboard Jazz Lounge, un club amb tot l'aire romàntic dels grans clubs de jazz del món anglosaxó.

La nòmina àmplia i brillant dels artistes locals de jazz s'hi troba habitualment el primer diumenge de cada mes per celebrar una jam session on deixen constància de les virtuts d'aquest tipus de trobades improvisades -quasi una redundància, parlant de jazz-. Aquest diumenge passat, però, van venir precedits pel concert de STN, el grup on militen els reusencs Joan Terol i Nèstor Giménez, que va recalar a la ciutat després de la gira per terres valencianes.

El concert és una recreació del seu últim disc, amb una escenificacIó del sentit de l'humor capsigrany -com ells diuen- i del bon rotllo que els caracteritza i que propaguen i contagien, com ho van fer també en l'acollidora atmosfera del Keyboard. A la gira, també, solen comptar amb algun cantant dela localitat convidat per abordar les parts vocals. En aquesta ocasió va ser el tarragoní Toni Galván, company de Nèstor al grup Pinball, que -com va dir el mateix Galván- explotava la vena més metalera del pianista i compositor. El cantant de Pinball va fer la seva versió de la bellíssima cançó "Verd i blau" del seu amic, i va interpretar dues adaptacions del mateix Giménez dels vells temes de la banda anterior.


L'energia del tarragoní va impulsar un concert que, en ales del terolòpter Terol, de la bèstia dansaire de Vic Moliner, dels flirtejos rasta d'Adrià Plana o de la marxeta del coronel Giménez, ja duia prou empenta. A això cal afegir l'emoció de la presència d'amics i familiars feliçment recuperats de situacions de salut delicades, per certificar que va ser un vespre on l'energia va irradiar de manera abundant i gratificadora.

Una energia que se m'acut que pot  suggerir que el que la crisi que travessem demana és no deixar de banda l'art, per molt que alguns el puguin considerar un luxe o una despesa supèrflua. Jo crec que si la veiem com una inversió, els resultats ens arribaran en forma de la creativitat que la situació d'atzucac que vivim està reclamant.

Com ells diuen a "Verd i blau":

Verd és una sensació
que tot té sentit comú,
una opinió clara i ferma
Blau és la sensibilitat
que et porta a considerar
camins que mai no hauries triat