13/4/11

VISCA EL REPUBLICANISME !

Més que una pervivència de la República que es commemora, aquella República que va començar sent la República Catalana dintre la Federació ibèrica, i va acabar sent una República espanyola al cap de dos dies, voldria avui celebrar una pervivència de l'esperit republicà. És a dir, voldria reivindicar els valors del republicanisme, com a tradició política i com a pensament polític que defensa la llibertat de l'individu i l'articulació d'una societat sobirana constituïda per la lliure associació d'individus en contínua interacció per compartir el poder. Una tradició de pensament que avui podem trobar en filòsofs com Philip Pettit o, entre nosaltres, Antoni Domènech, i que compta amb espais a la xarxa com República i republicanisme o la revista Sin permiso . Després de veure aquests dies com alguns se'n riuen d'iniciatives tan esperançadores, engrescadores i exemplars com les de les diverses iniciatives de Catalunya decideix, com alguns partits polítics es mostren finalment partidaris a reganyadents però per votar després avui al Parlament en sentit contrari, i d'altres directament les menystenen (Zapatero ahir a la Xina, entre genuflexió i genuflexió al nou Gran Germà Imperial),
Després de sentir com dos pares de la Constitució (Felipe González i Miquel Roca) en l'acte de la presentació d'un llibre sobre les relacions entre Catalunya i Espanya ("Encara ens podem entendre?", del periodista de El País Lluís Bassets), van opinar sobre les consultes ,l'un, l'andalús que cobra la pensió d'ex-president de govern i el salari d'assessor d'una ex-empresa pública, que es tracta d'un exercici que no està entre les preocupacions immediates de la gent i que, si es pren seriosament, fa caure en la malenconia, i l'altre, el català que una vegada va optar a primer ministre espanyol, que en parla massa gent. (I d'això es deu tractar: la democràcia deu ser un joc massa seriós per a aquests senyors perquè la tracti la simple gent), Després de veure com el govern català d'Artur Mas, que prometia a la campanya una negociació per un nou concert econòmic previ referèndum, després va rebaixar el to fins a simple nou pacte fiscal, i ara ja posa en dubte la viabilitat de referèndum.
Després de tantes mostres de submissió als poders financers i tantes obediències a institucions cada cop més i més allunyades dels ciutadans...
MÉS QUE MAI VISCA LA REPÚBLICA CATALANA COM A ESTAT INDEPENDENT I VISCA EL REPUBLICANISME COM A ESTAT MENTAL D'INDEPENDÈNCIA

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu article, estic molt d'acord amb tot el que hi dius. Visca la República catalana com a estat independent i visca el republicanisme com a estat mental d'independència!

    ResponSuprimeix
  2. La segona república va ser un bon moment on l'energia de la vida i la il·lusió de la cultura i l'educació van florir malgrat certs sectors que s'hi van entestar en que no durara, espere, perquè ho crec, que amb aquesta democràcia aconseguim també les mateixes quotes de vida.

    Salutacions de Vicent.

    ResponSuprimeix
  3. El concepte de republicanisme és el que hem de cercar de manera immediata per temes purament democràtic.

    PD. Jo diria que el Felipe González no és pare de la Constitució.

    ResponSuprimeix