Brussel·les ha estat l'epicentre financer d'aquesta setmana, amb permís de Berlusconi, que sembla més interessat en la part posterior d'algunes companyes de cimera que en les turbulències financeres que sacsegen el seu país (el que ell creu ben seu).Si una cosa resulta clara del que ha deparat aquesta cimera, on, entre d'altres coses, s'han acordat una quitança de part del deute grec, i la creació d'un fons d'estabilitat europeu per garantir l'emissió de bons dels estats membres d'un bilió d'euros, és que ens movem en solucions desesperades que miren de contenir el gran forat causat per l'espiral especulativa que es va generar amb el deute , i no precisament el públic sinó el privat. (Vegeu el comentari molt clarificador de José Carlos Díez a El Periódico).
Be, també queda clar que s'exigeix a Espanya més reformes, en primer lloc contra un atur que castiga ja el 20 % de la població activa. En boca d'aquestes autoritats, això només es pot llegir en sintonia amb les exigències de la nostra patronal, que demana més flexibilitat laboral, i més abaratiments i agilitacions de l'acomiadament. És a dir, més de la línia que precisament ens porta camí de rècords històrics en la destrucció de l'ocupació i el consegüent creixement de l'atur, com reconeixia avui el ministre de Treball Valeriano Gómez.
I en segon lloc, més garanties a la banca espanyola, que haurà de recapitalitzar-se més. La nostra banca se sent maltractada, però suposo que no exactament els directius, que continuen pujant els seus sous, el doble que els beneficis en els últims sis anys.
Què fer, doncs? Continuar alimentant la boca del nostre sistema financer que desemboca a un forat que sembla que no té fi? O buscar serioses alternatives?
Hi ha qui les busca i les promou: un sistema que es basi en la sobirania dels ciutadans i no en la capacitat de maniobra de les elusives direccions dels anomenats mercats.
www.canalsolidari.org
Jo pense que en les acaballes del discurs capitalista posat a sistema estem entrant a poc a poc en un altre amo, el discurs universitari i açò ja es veu en les polítiques científiques de contenció de despesa, de contenció de despesa social, de prohibició de certes conductes sota el bé o la salut comuna, etc. Espere que en la lluita que seguirà en contra d'aquest nou amo, ara ja no el discurs de l'amo ni el capitalista sinó l'universitari, el de la ciència hi haja lloc a la contestació i per aquesta cal que la gent estiga molt preparada i lúcida, tot i que puga fregar la bogeria, perquè aquest món que ens ve tindrà de tot menys llibertat i seny.
ResponEliminaUna forta abraçada
Vicent
“La sociedad moderna líquida es aquella en que las condiciones de actuación de sus miembros cambian antes de que las formas de actuar se consoliden en unos hábitos y en una rutina determinadas”
ResponEliminaIntuimos el concepto de Vida Líquida y entendemos que esta febril celeridad de nuestras vidas es fruto del “síndrome consumista”.
Ya en el año 2007, en una conferencia, Miren Etxezarreta avisaba que las instituciones financieras con intereses en fondos de pensiones privados estaban decididas a terminar con los fondos de pensiones sociales, y a conseguir el dinero que se acumula en ellos, el dinero de las pensiones de jubilación, para especular con todos esos billones que garantizarían nuestro futuro. Esta crisis es una crisis inducida, venía a decir, más o menos. Y a la pregunta de cuál debía de ser nuestra acción para impedir que eso ocurriese, que qué podíamos hacer para evitarlo su respuesta fue clara y descorazonadora. Nada. No podemos hacer nada. Salvo protestar. Pero que nada podemos hacer para impedirlo. Ocurrirá.
Llegit aquí:
http://ellamentodeportnoy.blogspot.com/