Quan Goldman Sachs pronostica que Espanya entrarà en recessió l'any vinent de nou, podem apostar sobre segur. L'ofici de profeta és senzill quan es té la paella pel mànec. Jo puc apostar sobre segur que de la meva cuina sortirà un ou ferrat i no uns cargols a la llauna, sempre que tingui paella. I els ous, és clar.
Goldman Sachs potser no tenen tots els ous, però no hi ha dubte que tenen la paella i força mànecs. Per posar un exemple, el senyor que rellevarà en breu Jean-Claude Trichet al capdavant del Banc Central Europeu, l'italià Mario Draghi, és un dels seus.
De tota manera, tot això és especulació. C'est ça, l'economie!
Quan ens assabentem que tres ex-directius de la nova caixa Novacaixagalicia, resultat d'una fusió a la qual l'Estat espanyol va socórrer amb uns fons de gairebé 2.500 milions d'euros, han passat a una jubilació anticipada prèvia indemnització de 23 milions d'euros, ens movem ja no en l'especulació, sinó en la constatació dels fets. Tres senyors que han contribuït a crear un forat de milers de milions -en bona part per finançar els megalòmans projectes culturals de la Xunta de D. Manuel Fraga- que l'Estat tapa diligentment, s'emporten més de 23 milions per recompensar-los de l'esforç.
Mentrestant, el nostre govern de la Generalitat escanya els milers d'usuaris de la renda mínima que cobren els poc més de 420 euros al mes perquè l'augment dels 50 milions anuals pressupostats és insostenible.
Molt bé, proposo als molt honorables ex-directius de la Caixa gallega que creïn una petita fundació amb aquestes indemnitzacions que segurament no necessitaran per mantenir una jubilació digna d'ells dins d'una de les institucions de l'Estat que tan magnàninament ha reparat el sot que van crear: una modesta però neta presó. Amb aquests 23 milions, d'entrada, podrien dotar a 450 ciutadans gallecs menys afavorits una renda mínima social com la catalana durant 10 anys.Bé, potser aquesta mesura no farà la nova caixa més rica, però sens dubte la farà més popular!
És l'economia realment d'un país la que cau en recessió o són aquestes empreses fàctiques, que tenen més perill que van tenir els poders fàctics en el franquisme, qui dicta qui cau en recessió i qui no?
ResponEliminaEixa és una bona pregunta, i la resposta és d'allò més indignant amic Eduard, tu, com jo ho sabem bé.
En quant a l'avaricia hi ha una obra que et recomane i si pots en francès "L'avar" de Molière per riure'ns una mica d'aquest desproposit.
Una abraçada
Vicent