22/4/13

REIVINDICACIÓ DEL PODER DEL DRAC

Sempre he pensat que el drac protagonista de la llegenda de Sant Jordi és un símbol sexual, emparentat al símbol de la serp que apareix associat al dimoni a moltes tradicions antiquíssimes, com la que reflecteix el Gènesi de la Bíblia cristiana. Sant Jordi, doncs, el matador del drac,  és col·laborador de les forces repressores de la sexualitat femenina, que històricament s'associen a les societats matriarcals, on la fecunditat és una potestat exclusivament femenina i no es valora l'aportació masculina en aquest aspecte. Sant Jordi matant el drac és el símbol de l'inici del patriarcat, i consegüentment de les societats estratificades i jerarquitzades dels pobles indoeuropeus que s'organitzen sota el poder masculí i s'escampen a la fi del Neolític sota el pes imposant de les seves cultures d'explotació del metall (bronze i ferro).

Una desmitificació de la llegenda, una aportació crítica, com la que vaig intentar fer l'any passat amb la meva aportació al certamen anual del Grup del Te, passaria doncs per reivindicar els valors femenins més propis, els que lluny de sotmetiment a la masculinitat, reivindiquen la seva diferenciació i el seu poder, la seva capacitat d'imposició d'un ordre diferent, probablement més lliure, democràtic, més solidari i basat abans en la cooperació que en l'autoritat, o, en tot cas, d'una autoritat que es deriva abans de la capacitat de convèncer que la de vèncer, abans de l'educació que la d'imposar per la força.

No vull dir que no hàgim de  celebrar Sant Jordi com ara estem habituats -el Gremi de Llibreters i les associacions de floristes me'n lliurin-. Celebrem que, si els homes regalem roses a les dones, no ho fem com el símbol de la sang perduda que se li reintegra a fi de mantenir immaculada la seva corporeïtat. Celebrem la rosa com un reconeixement, un homenatge, un símbol d'amor i de desig de compartir. Celebrem regalant llibres a les dones com a mostra de la nostra fe en la seva capacitat intel·lectual, en la paritat que convé assolir i en els drets de tot ésser humà, més enllà del seu sexe, al ple desenvolupament intel·lectual i emocional.


Una recerca d'imatges a la xarxa ens mostra avui com s'està estenent una imatge renovada del drac, una visió amable, potser edulcorada per a alguns gustos, però crec que molt simptomàtica dels canvis de paradigmes de la nostra societat, que avança afortunadament cap a la llibertat individual en tots els aspectes, i cap a la igualtat i no discriminació en raó de sexe o altres condicions naturals.


Fem que el drac, en definitiva, no mori sota la llança ferotge, sinó que sàpiga conduir el seu foc cap a la construcció d'un nou món.


14 comentaris:

  1. Que tinguem un Sant Jordi gloriós, el de "la incerta glòria d'un dia d'abril"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'uneixo al teu brindis amb plaer!!!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. És l'article referit a Sant Jordi més bonic que he llegit mai. L'enllace a Google + per si algú hi passa i el llig. Val la pena.

    ResponElimina
  3. Molt agraït pels elogis -excessius- i per la difusió. I una benvinguda als passavolants que es deixin dur aquí per tu.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. M'agraden els llibres, els dracs, les roses ... malgrat tot, aquest any, ja he comprat el llibre, Augustus de John Williams (l'autor d'Stoner). Aquest és per a mi, ara només em queda triar-ne sis més :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... i que te'n regalin sis més!!! (amb sengles roses :-)

      Elimina
  5. Com novesflors ,he trobat un relat precìos,,,t´agraeixo com defineixes l´aspecte de la dona .Salutacions Eduard.

    ResponElimina
  6. A mi sempre m'ha semblat simpàtic el drac, potser per allò del foc...Estic completament d'acord amb el que dius, roses sí, i també llibres! Ara, que per un dia es vegin tants 'cavallers' rosa en ma en busca de la seva 'princeses', no deixa de ser una imatge encantadora i tendra. Que tinguis un bonic Sant Jordi Eduard
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igualment, Lupe, feliç diada i una forta abraçada!

      Elimina
  7. Molt bona diada Eduard.
    I un nou món és possible, posem-nos-hi tots.

    ResponElimina
  8. Sí,ens hi hem de posar tots i totes. I deixar que moltes s'hi posin al capdavant.
    Bona diada, Gemma!

    ResponElimina
  9. A casa regalem llibres i roses indistintament, segurament perquè jo perdonaria abans la rosa que no pas el llibre i perquè m'agrada regalar llibres.
    Puc compartir aquesta visio de Sant Jordi com col·laborador de les forces repressores, de l'inici del patriarcat, del poder masculí; i també aquesta visió simpàtica del drac, reconvertit en amic, en lector, en còmplice, o en víctima segons les històries.
    Però no és menys cert, sobretot en els temps actuals, que tenim molts dracs que combatre i que en molts casos són difícilment reconvertibles. Ens hem de posar junts cavallers i princeses, no cal que vinguin a salvar-nos, però tampoc ens pensem que perquè ensucrem la imatge és menys fer el drac.
    Bé, tot són formes de veure-ho. En el fons depèn només del paper que assignem a cada personatge.

    Bon Sant Jordi. Moltes roses i molts llibres compartits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les llegendes poden tenir múltiples lectures. Podem prendre el drac, fins i tot, com un símbol capitalista. Tanmateix, crec que els orígens de la llegenda al·ludeixen a unes forces més internes que externes a l'ésser humà.
      Evidentment, les reassignacions dels papers sempre són admissibles.
      Espero que t'hagin arribat moltes roses i molts llibres!

      Elimina