REIVINDICACIÓ DEL PODER DEL DRAC

Sempre he pensat que el drac protagonista de la llegenda de Sant Jordi és un símbol sexual, emparentat al símbol de la serp que apareix associat al dimoni a moltes tradicions antiquíssimes, com la que reflecteix el Gènesi de la Bíblia cristiana. Sant Jordi, doncs, el matador del drac,  és col·laborador de les forces repressores de la sexualitat femenina, que històricament s'associen a les societats matriarcals, on la fecunditat és una potestat exclusivament femenina i no es valora l'aportació masculina en aquest aspecte. Sant Jordi matant el drac és el símbol de l'inici del patriarcat, i consegüentment de les societats estratificades i jerarquitzades dels pobles indoeuropeus que s'organitzen sota el poder masculí i s'escampen a la fi del Neolític sota el pes imposant de les seves cultures d'explotació del metall (bronze i ferro).

Una desmitificació de la llegenda, una aportació crítica, com la que vaig intentar fer l'any passat amb la meva aportació al certamen anual del Grup del Te, passaria doncs per reivindicar els valors femenins més propis, els que lluny de sotmetiment a la masculinitat, reivindiquen la seva diferenciació i el seu poder, la seva capacitat d'imposició d'un ordre diferent, probablement més lliure, democràtic, més solidari i basat abans en la cooperació que en l'autoritat, o, en tot cas, d'una autoritat que es deriva abans de la capacitat de convèncer que la de vèncer, abans de l'educació que la d'imposar per la força.

No vull dir que no hàgim de  celebrar Sant Jordi com ara estem habituats -el Gremi de Llibreters i les associacions de floristes me'n lliurin-. Celebrem que, si els homes regalem roses a les dones, no ho fem com el símbol de la sang perduda que se li reintegra a fi de mantenir immaculada la seva corporeïtat. Celebrem la rosa com un reconeixement, un homenatge, un símbol d'amor i de desig de compartir. Celebrem regalant llibres a les dones com a mostra de la nostra fe en la seva capacitat intel·lectual, en la paritat que convé assolir i en els drets de tot ésser humà, més enllà del seu sexe, al ple desenvolupament intel·lectual i emocional.

Una recerca d'imatges a la xarxa ens mostra avui com s'està estenent una imatge renovada del drac, una visió amable, potser edulcorada per a alguns gustos, però crec que molt simptomàtica dels canvis de paradigmes de la nostra societat, que avança afortunadament cap a la llibertat individual en tots els aspectes, i cap a la igualtat i no discriminació en raó de sexe o altres condicions naturals.


Fem que el drac, en definitiva, no mori sota la llança ferotge, sinó que sàpiga conduir el seu foc cap a la construcció d'un nou món.