La trobada anual de Sant Jordi del Grup del Te tenia com a leit motiv Un altre món és possible. En aquest món actual, tan incert, o amb tanta certesa insostenible, pensar, somiar, reivindicar un altre món és un imperatiu categòric.
Personalment, havent reflexionat sobre el mite de Sant Jordi aquests dies i havent conclòs que la nostàlgia d'un món regit per un principi femení estaria en la base d'una possibilitat d'articular un nou món en base a la recuperació de valors que ja havien estat dominadors en el passat remot de la nostra Història (vegeu entrada anterior d'aquest bloc), vaig plantejar-me la meva intervenció al voltant d'aquesta idea.
I això és el que em va sortir:
(poema sense títol, però si en tingués seria Temps era temps)
Temps era temps, hi havia herois cansats
que, havent ofert roses a castes donzelles,
després d’apagar el fogós alè dels dracs
van desar les seves armes i les cuirasses.
Passaren els anys, s’escolaren els segles,
recloses les dones a les torres daurades,
rovellant-se llances i armadures a cambres
on llanguia la flaire extinta dels monstres.
Aquells herois que canviaren les espases
per lleis eixutes dictades per monarques,
es pansien també: amb cada arruga nova
més s’allunyaven les glòries passades.
I cada nit el llit era més fred i més dur,
més desolada l’estança i buida la mirada
abans encesa de les antigues companyes.
Tancaren els ulls d’on els fugia la llum,
I es preguntaven, en el silenci tortuós
de les llargues hores d’insistent insomni,
on havia quedat enterrat aquell foc,
l’escalf, el tremp, l’ànim i la cobejança
d’aquella bèstia fera que en mala hora
havien fet dessagnar
amb la seva llança.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Però si el record s’esvaeix, perviu el somni
on el braç que s’ha afeblit es manté fort
i la rosa que es va marcir torna dins del cor.
El món antic, que veié el sol de molts dies,
batega avui entre tenebres i eterna foscor.
Però tal volta el temps,
-qui
ho sap, cavallers?-
us tornarà a veure, derrotats i humils,
rics de tot el que heu perdut en el camí.
Sant
Jordi, 2013
 | |
| caromeblog.blogspot |
El marc de la trobada va ser el Restaurant Vermut Rofes, de Reus, una magnífica mostra de com es poden actualitzar les velles tradicions amb les noves necessitats. Una esplèndida restauració de l'antiga fàbrica del cèlebre vermut reusenc que obre a la ciutat un lloc de trobada i celebracions inigualable. Gràcies per la seva acollida i servei.
I el llibre que vam compartir, seguin la nostra tradició anual. Un llibre necessari d'un moviment social exemplar, el que ha cristal·lizat en la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH): Vides hipotecades, d'Ada Colau i Adrià Alemany.
Molt suggestiu tot el conjunt: reflexions i poema.
ResponEliminaPerò, ¿m'ho permets?, el poema no es "veu". Costa molt de llegir, i ja s'entén la intenció arcaica, però el principal és la comunicació.
Els dissenyadors no solen tenir en compte tipus de lletra i sobreimpressions en color. Pàgines de diari on no es pot llegir l'article, sobre verd o vermell.
Cert: va existir aquell món, i segurament ens vol xuclar, però continuarem amb pas ferm perquè avui som més a prop de les estrelles.
Sempre salut
i bon vermut.
Gràcies, Olga. Permeto el suggeriment, i canvio el tipus de lletra.
EliminaSalut i vermut!
Deixes aquí, una magnífica reunió, un bell poema, un cant a l'esperança, un llibre per reflexionar, un post complert!
ResponEliminaPetons
Gràcies, Lupe. Un pot-poti de post, però celebro que t'hagi agradat.
Eliminapetons!
Jo també he pensat moltes vegades això de l'espiral, tot i que en el meu cas és més una sensació que no una reflexió intel·lectual corroborada.
ResponEliminaNo sé si ho he reflexionat gaire o és una intuïció, un fruit de l'hemisferi del meu cervell que menys conec ;-)
EliminaA mi tbe m.agradat molt el teu post ..un lloc agradable per fer intercanvi d´opinions..un poema precios,, la vida cíclica sobre si mateix.El llibre amb els temes candens d´avuí.."Un altre mòn ès posible",Per descomptat que si!!!
ResponEliminaGràcies, Rosalia, realment és un plaer trobar-te per aquí... cíclicament :-)
Eliminasmithianes salutacions Eduard (i també de la penya bogarde que espera la teva amable intervenció).
ResponEliminaAixò de l'Smithee promet ser un dels llocs de referència nous per aquest modest bloc. Com ho és el bogardisme per als selectes adeptes al bon futbol!-P
EliminaFantàstic poema de desfeta i represa. M'agraden especialment aquests versos:
ResponEliminaPerò si el record s’esvaeix, perviu el somni
on el braç que s’ha afeblit es manté fort
i la rosa que es va marcir torna dins del cor.
S'escauen perfectament a la conclusió que un altre món és possible perquè ja va existir. El que vindrà pot ser una recreació de temps feliços del passat embolcallats de nous somnis i esperances.
Un post excel·lent, quins bons fruits que donen les vostres reunions del te.
Una abraçada!
Vells temps renovats. Les dones -crec- empenyereu aquest carro per nous senders. I donarà bons fruits!!!
EliminaEl grup del te va ser,per una nit, el grup del Vermut. És el que té passar per Reus.
Ja saps que m'agrada la teva idea de l'espiral... Un altre món és possible perquè ja va existir, però em sembla que nosaltres encara no el veurem, de moment tot és prou desastrós. El poema és preciós, rics del que heu perdut...
ResponEliminaEspero que t'equivoquis, i almenys puguem intuir un nou món. A partir del que ens anem deixant pel camí...
ResponElimina