Raons per indignar-se davant un sistema socioeconòmic i polític que exclou tanta gent del repartiment de la riquesa sobren. I potser no ha calgut explicar-les gaire, vist el corrent de simpatia que ha generat el moviment dit dels indignats. Però potser, ara que tal simpatia sembla recular, caldrà repetir-les.
Tal vegada, una bona manera és anar verbalitzant el que dia a dia succeeix en el món. O anar sumant, simplement: posant-hi xifres. Llegim avui que la Unió Europea (UE) , reduirà un 75 % el pressupost que destina anualment a cobrir les necessitats d'aliments de les famílies amb necessitat... dintre la pròpia UE -és temps de retalls per a tothom, vaja, començant pel més pobres dels països rics!-. La xifra d'enguany: 500 milions d'euros. La reducció, doncs, 375 milionets.
El mateix dia, llegim que la UE destinarà en el termini urgentíssim d'un mes un crèdit d'11 mil milions d'euros a Grècia, dins l'ajut aprovat fa un any conjuntament amb el Fons Monetari Internacional per una suma de 110 mil milions d'euros. Sí, onze mil milions. Per satisfer les necessitats socials dels grecs necessitats? No! Perquè l'estat grec pugui pagar el servei del seu deute extern.
Diners, en definitiva, a la banca internacional i als financers.
Arcadi Oliveres, aquest exemplar economista nostre, ha calculat que amb el que els Estats han destinat a rescatar els bancs amb problemes de liquidesa des que va esclatar la crisi (la crisis financera que ells mateixos van provocar) podríem satisfer més de mig segle les necessitats del programa de l'ONU de lluita contra la fam mundial, programa al qual ningú està contribuint ja que ... no hi ha calers!!!
I sentim avui que un d'aquests bancs, el famós Goldman Sachs que és el gran planter de les primeres figures de les institucions financeres mundials (secretaris d'Estat d'economia nord-americans, el mateix nou i flamant president del Banc Central Europeu...), el mateix banc que està sent investigant per la fiscalia de Nova York com un dels principals culpables en les maniobres financeres que van desencadenar la crisi de les hipoteques sub-prime, alhora el gran desencandenant de la crisi mundial, el mateix banc que reparetxi grans primes als seus directius mentre és dels principals beneficiaris dels rescats econòmics públics, aquest banc -o, vaja, aquests delinqüents que el dirigeixen- és el principal sospitós de maniobrar en contra de les emissions de deute de l'estat espanyol.
Davant d'aquestes magnituds, indignar-se perquè el Barça tregui de les seccions més modestes 50 milions d'euros per fitxar en el mercat internacional d'estrelles que cobren 4, 5 o 6 milions d'euros l'any, sembla ridícul. Però, si pensem que amb 50 milions podríem construir deu escoles amb les quals ajudar a eliminar el barracots al nostre sistema escolar, potser ja no ens semblarà tan ridícul.
Decididament, algunes xifres ens ajuden a indignar-nos.
Si voleu aprofundir amb el rescat als bancs de l'estat espanyols, i saber què els esteu pagant, a més amés del que us cobren com a client per generar el beneficis de milers d'euros que continuen tenint, mireu aquí:
I cal tenir en compte que tots els indicadors apunten a mobilitzacions violentes per aquesta tardor.
ResponEliminaBen d'acord!
ResponElimina...i compte amb parlar de l'Arcadi Oliveres, que encara t'afegiran a la querella (és broma!).
Salut, fracàs, revolta i ens veiem el 19.
Cal que la gent se n'assabente, estan jugant amb que als països capitalistes i demòcrates s'ha demonitzat, afortunadament les polítiques dictatorials i hem rebutjat polítiques com la nazi o comunista de nacionalitzar la banca i així amb aquesta por de tornar-hi juguen les seues cartes. Cal una democràcia on es diga, aquesta persona necessita 10 € i ací els hi ha, doncs donem-los-els, manca una política racional-humana en comptes de l'enfolliment del discurs capitalista que no és més que una perversió del de l'amo.
ResponEliminaBé em quede hui bocabadat, cal que la gent llegisca tot açò Eduard.
Fins un altre article i una forta abraçada.
Clídice, sempre estaré en contra de la violència, però en canvi no cal tirar gaire enrere -ni mesos- per comprovar com els nostres governs democràtics defensen per solucionar conflictes a d'altres països.
ResponEliminaÀngel, no sónc prou rellevant perquè s'hi fixin en mi, però si són capaços de querellar-se contra l'Arcadi Oliveres, són capaços de qualsevol cosa.
Vicent, una democràcia autèntica hauria de tenir presents les necessitats de tots. Crec que una organització del poder que partís de les comunitats més petites, de mida més racional-humana, no permetria l'exclusió del benestarcde tanta gent. Cada cop estic més convençut que el principal obstacle per a la democràcia són els estats actuals i les seves divisions territorials: massa grans per garantir la participació política del poble, massa petits per fer front als poder globals.
Sí, jo pense que el problema del poder va fer que les antigues ciutats-estats s'ajuntaren per a formar nacions o si més no pàtries, com la grega, però cal una divisió més xicoteta obviament, però xoquem amb el de sempre, la feblesa militar, és el que tu dius, però en l'època actual crec que es podrà arribar a una "entente" o consens en què hi puga conviure el poder amb la pau. No sé, és complicat.
ResponEliminaPerò pensa que els més grans exèrcits, si Xina no diu el contrari, actualment són les masses productives, o estats productius, ja et dic, jo si més no, estic confòs, fa falta, cal un grup d'intel·lectuals que donen cos a tot aquest moviment, els necessitem com l'aigua.