PRESSUPOSTOS PLENS

Ara que ja les places s'estan buidant d'acampats indignats, és l'hora de passar efectivament a l'acció, intentant aplicar el que s'ha articulat amb el debat.

Reproduïm la convocatòria per aturar el Parlament d' acampadabc:

El proper dia 15 de juny està previst debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2011 i 2012. La seva aprovació significaria l’implantació de les retallades socials. Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes. Serà una acció absolutament pacífica, no violenta, massiva, i determinada.

La llei que obligava Rosa Parks a cedir el seu seient a un blanc havia estat aprovada per un parlament. Gandhi va desobeir a un parlament en iniciar la marxa de la sal. L’Apartheid a Sud-àfrica va ser aprovat per un parlament. Igual que a Atenes, a Reykjavík, a Madrid, a València… Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes.

Amb l’agreujament de la crisi econòmica, la classe política havia de triar entre retallar els drets socials de la ciutadania i seguir donant suport al benefici empresarial i de la banca, o escoltar al poble. Un cop més s’han desentès de les nostres vides i han optat per mantenir els privilegis de la minoria. Ens volen retallar els drets socials en forma de llistes d’espera a la sanitat, reduint les convocatòries a professorat, reduint els ajuts socials, les prestacions i les beques, provocant una major privatització dels serveis públics, acomiadant massivament a personal públic… Per això hem cridat i seguirem cridant: “això no és una crisi, és un robatori!”.

En el sector sanitari, usuàries i professionals porten mesos patint l’empitjorament del servei i les condicions de treball. Aquesta situació té responsables amb nom i cognoms. El Sr Boi Ruiz Garcia considera que la salut és per a qui se la pot pagar i continua treballant per a la sanitat privada: abans des de la presidència de la seva patronal, ara des del Govern.

En l’ensenyament, estem farts d’escoltar que els nostres joves són els més ben preparats de la història. Després de la implantació del Pla de Bolonya i les successives retallades, els intents de privatitzar-la i d’adequar-la a les necessitats del mercat, han donat com a resultat una generació de joves molt precaritzada.

Als barris, 10 famílies són desnonades cada dia de casa seva, per execucions hipotecaries, per no poder pagar el lloguer o per altres raons.

Per tot això, l’Acampada de Barcelona i la Trobada d’Assembleas i Acampades de Barris i Pobles de Catalunya fan una crida a tota la ciutadania per a concentrar-nos davant el Parlament els dies 14 i 15 de juny per mostrar la nostra disconformitat amb les decisions pressupostàries que es volen dur a terme, a més de proposar alternatives als pressupostos i sortides solidàries i vertaderament democràtiques a la situació econòmica actual.

De la mateixa web, d'un dels interessants fòrums, pesco aquest vídeo sobre l'explicació dels dèficit fiscal català. En aquests dies, si és legítim revoltar-se contra el Parlament català que aprovi uns pressupostos restrictius en inversions socials, també és legítim revoltar-se contra el sistema polític espanyol que restringeix la capacitat econòmica de Catalunya amb un espoli fiscal en tota regla.

L'explicació és de Jaume Vallcorba, representant d'Empresaris per l'Estat Propi, i és d'una claredat digna de tot elogi. La xifra: 22.000 milions d'euros dóna Catalunya a Espanya. O, com diu el Sr. Vallcorba, un tren que cada dia surt de Catalunya a Madrid carregat amb 60 milions d'euros. I, com ell mateix diu, no ens donen ni les gràcies. Bé, el corregim, no solament no ens ho agraeixen, sinó que ens insulten i titllen d'insolidaris si ens queixem i reclamem un esforç més just.