Calia ser-hi. Potser ja no cal repetir els arguments, potser el que fem, amb gest -just és dir-ho- una mica cansat, de continuar afirmant el principi de l'escola catalana en català, reafirmant la bondat de la immersió lingüítica, tots els actes de protesta contra les agressions -l'agressió continuada- contra els nostres models lingüístics de convivència, en definitiva contra la nostra llengua, contra la nostra idea integradora de nació, tota l'eterna i contínua discussió, en definitiva, potser ja no servirà per convèncer ningú més.
Però alguna cosa ens diu que, si no vigilem, recularem ja sense remei. Per això cal fer-ho, per això cal ser-hi.
Diuen els portaveus de la normalització espanyolitzadora que cal dur a les aules el bilingüisme equitatiu que hi ha al carrer. Només un manipulador mal intencionat, o un ignorant absolut de la realitat ciutadana del nostre país, pot assegurar que vivim en un bilingüisme equilibrat i negar que el castellà amenaça la supervivència del català. Fins i tot només una ficció ben intencionada ens permet creure que realment tenim una immersió lingüísitca plena al català en el nostre sistema educatiu i no veure el progrés implacable de l'ús del castellà en les formes de relació usual dels nostres joves.
Deia el líder del PP i més que probable futur president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que cal fer a les escoles el que és normal fora., al carrer. Doncs bé, com crec que vaig sentir a dir a Manuel Cuyàs a L'oracle, l'exemplar tertúlia radiofònica que modera a Catalunya Ràdio Xavier Grasset, si és així, deixem que a les aules es facin coses tan normals com, per exemple, el botellón. En efecte, el Sr. Rajoy sembla no entendre molt bé quin és el paper de l'escola. O potser sí. Potser ho sap massa bé. ¿Veurem arribar una nova reforma constitucional on s'institueixi el dret absolut dels pares a elegir l'educació que han de rebre els seus fills: en quina llengua, amb quins valors, sobre quin sistema científic o acientífic, quina ètica els ha de ser impartida?
Atorgar als pares el dret a decidir és matar la base de qualsevol model igualitari de la societat. El camí per desvertebrar la societat, fer de cada casa un castell i tornar al model feudal o al del vell sistema del paterfamiliae romà.
Potser no siga una bona elecció deixar triar els pares l'educació de l'alumnat però que a un pare no li deixen educar el seu fill en la llengua "Pròpia" segons l'estatut valencià és una manca de tolerància.
ResponEliminaUn pare que vulga ací a València que els seus fills seguisquen parlant la llengua dels seus pares, iaios i revesavis s'ha d'aguantar amb una normativització castellanitzadora que ens porta a la globalització paranoica i rigor mortis en que està esdenint el món, i com no que el nacionalisme castellà ha pres com a model.
La darrera revolució consistirà en dominar-se un mateix, és una qüestió d'interessos enfrontats i hem de defendre allò que és nostre, senzillament.
Bé, els aires que corren pel català no són encoratjadors precísament però ací estem tots els catalano-parlants amb la ploma, amb moviments i políticament posant el granet de sorra que cadascú pot. I és que la imbecilitat és tan temerària. Et deixe per hui, jo amb els meus escrits he fet el que he pogut, no m'haurà llegit gaire gent però anem fent, si una persona m'ha comprés ja estic fins i tot tip, cadascú amb l'espai concret d'Història que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la que diu Miquel Martí i Pol, no som déus ni ho volem ser clar, però el més important és que en el camí és el misteri.
Vicent.
És una qüestió d'interessos enfrontats, i amb açò acabe, porta'ho a la comparança i està més clar, ves a Madrid (ciutat que compta amb més de 50.000 catalano-parlants) i comportat com un madrileny a València o a Barcelona.
ResponEliminaÉs una qüestió d'interessos enfrontats.