30/1/12

VENENT LA VIDA A TROSSOS

La setmana passada, el dimarts 24, va morir el reconegut cineasta grec Theo Angelopoulos.Tenia 76 anys però va morir en ple exercici professional. De fet, amb tot el sentit literal de l'expressió, ja que la mort li va sobrevenir a causa d'un accident mentre buscava localitzacions per a la pel·lícula en què estava treballant, a Atenas. El va atropellar una moto conduïda per un policia fora de servei.
Algunes fonts diuen que el van conduir immediatament amb ambulància a l'hospital. D'altres, que les ambulàncies van trigar una mitja hora a causa de diversos problemes. Sembla confirmar-se que el retard encara va ser més greu i produït per una cadena de fets lamentables, de defectes organitzatius i de disfuncions dels serveis d'urgència, que podrien atribuir-se a l'estat dels serveis públics causat per la greu crisi econòmica del país.

Angelopoulos preparava precisament una pel·lícula sobre la crisi grega, en el que es podria anomenar una ironia del destí. Igual que alguns mitjans parlen d'ironia en el fet que l'autor  per excel·lència del cinema pausat morís en un accident de trànsit. Massa sovint hom recorre a la figura tràgica del destí per justificar els actes i les omissions humanes, massa humanes.

Llegia dissabte al diari ARAque Grècia es ven a bocins per afrontar la pesada càrrega del deute que la subjuga a la direcció econòmica (?) del rescat financer. El diari Bild alemany s'erigia el març del 2010 en portaveu dels creditors impacients exigint en titulars als grecs que es venguessin les illes, i l'Acròpolis de pas, en plena negociació del govern grec amb la banca privada per condonar una part del deute. El problema és que Grècia ja ha privatitzat o començat a intentar privatitzar quasi tot el que té valor d'explotació immediat. Ara ja han posat en el mercat terrenys, més de 70.000  propietats estatals, incloses 528 illes.

Venent el país a trossos, doncs. El problema, n'hi ha un altre, és que a penes han aparegut inversors interessats per a 100 d'aquestes propietats.

Afortunadament, sospito, no podran posar en venda el patrimoni intangible, universal, de l'obra d'Angelopoulos.

5 comentaris:

  1. grandiosa mirada la d'Ulises que ara recordo mirant aquest video i pensant en la peli que ja fa temps vaig veure i que ara toca recuperar amb força.

    ResponElimina
  2. Hem perdut un professional que tenia un gran talent. "La Mirada d'Ulises" la vaig veure no fa massa, fins i tot vaig posar una entrada al bloc, i la peli en la que estava treballant segurament seria una altra obra per alabar.

    Gràcies per fer-ne difusió, no me n'havia enterat.

    ResponElimina
  3. Àngel i Gemma, estic més a prop de l'Àngel que de la Gemma, fa molt que no veig aquesta pel·lícula. Convindrà revisitar-la.
    Gemma, buscaré la teva entrada.

    ResponElimina
  4. Podran vendre'ns com a moneda de canvi en empreses, països, transaccions comercials, etc. però com diu l'admirable Llach res no podran fer mentre no descubressin detectors pels secrets del cor.
    Hi ha gossos que sembla que ensumen la gent bona, però és mera apariència, la vida segueix, ja siga amb la venda de tot Grècia però mai l'obra d'una Persona.

    Una abraçada


    Vicent

    ResponElimina
  5. Desconec aquest autor, però m'ha impactat la vostra entrada.

    ResponElimina