16/4/12

S'HA ACABAT EL CAFETÓ!



Res no tornarà a ser com abans, ha dit el gran home, el secretari d'Estat per a les Administracions Públiques. Me l'imagino, el gest adust, duent-se uns parell de sòlids dits al pinçanàs que li vela els ulls seriosos i reflexius i deixant-lo caure per sota la lleugera papada que tremola de digna indignació de zelós guardià de les virtuts de la Corona, sobreeixint de la immaculada blancor de la gorgera.


El gran servidor patri no és renaixentista i els detalls anacrònics de l'abillament són fruit de la meva imaginació. Antonio Beteta és l'actual secretari de les Administracions Públiques del govern Rajoy, i en una ostentació de modernitat, va afegir a la greu sentència filosòfica un advertiment encara més greu als funcionaris que depenen d'ell -que són tots els de les espanyes, en darrera instància-: hay que olvidarse del cafelito y de leer el periódico.

Així que els grans sacrificis que li demana als treballadors públics són, no sé si per aquest ordre, deixar-se estar de fer el cafetó i de llegir el diari. No podem estar més en desacord. Però més en desacord estaran encara, sens dubte, els gremis de l'hostaleria -particularment el de les capitals de provincia o la gran capital del Estado, on hi ha tanta concentració de funcionaris que sostenen tants honestos negocis sostinguts a l'entorn del cafelito-, i el dels periodistes -que ja la ballen prou magre, pobrets-.

Però deixem que sigui cada gremi el que aguanti la seva vela, que hostalers i periodistes ja tenen prou portaveus. I deixem que paeixin  les comunitat autònomes que un dia van reclamar el café para todos que ara les deixin fins i tot sense un trist descafeïnat (que algunes fins i tot s'hi han posat bé, com la de la inefable Esperancita Aguirre).  A mi, el que em sap greu és que des d'un esglaó tan alt del govern es vagi en contra de la més elemental lògica de mercat que diu que sense activar el consum no activarem l'economia. Fent seva aquesta doctrina garrepa i rància de l'austeritat mal entesa, aquest govern no fa sinó obeir els dictats dels banquers alemanys que celebren cada cop de tisora als pressupostos dels estats d'aquells dropos d'allà baix amb grans entrexocars de gerres repletes de cervesa.

Fa molts anys ja, un meu veí, o quasi veí, que va arribar poc després a centenari, em comentava escandalitzat la notícia d'un pobre immigrant que s'havia guanyat no sé quina bestiesa de milions -de pessetes aleshores- a la loteria. Em deia, amb santa raó: és que aquest home podrà esmorzar dues vegades? Què en farà, de tants calés? Aquest home savi sabia perfectament que els marges de rendiment del consum empitjoren a mesura que la distribució de la riquesa és més desigual. O sigui, la demanda de productes és menys eficient com menys igualitari és el repartiment de les rendes, ja que els rics, per molt que malversin, mai poden sostenir una oferta equiparable a la demanda d'un major nombre de consumidors.

Deixar sense cafetó una legió de funcionaris no és, doncs, ni més eficient ni més just que permetre que hi hagi una bona tropa de bons servidors públics que accepten amb alegria el seu treball diari i la seva contribució obligada i agradable al consum que manté una oferta raonable, lícita i resplendent de producció de benestar públic.

11 comentaris:

  1. Certament Eduard mentre més desigual està distribuït els diner més difícil és reactivar el consum, doncs el que sembla que volen fer aquesta classe dirigent, banquers alemanys en termes generals sembla que és carregar-se la classe mitjana i tornar a l'antic amo, l'amo tirànic que tantes vegades he nomenat de l'horda primitiva, i és que en les administracions també s'està intentant un trencament de l'antic pacte constitucional, no recorden ja el que van signar, el que van pactar, l'encaixada de mans que van fer, se la sua, i és que l'Espanya que tots coneixem estava en franc perill de desaparició, i és que la Història és un entrebanc i una lluita de forces.
    Ací al meu país tot i què semble el contrari hi haurà i hi ha un munt de gent que vol les autonomies i s'hi oposarà a aquest intent de centralització, no oblides que som un país que parla una llengua minoritzada i que té una cultura que cal preservar, sempre hi serem els mateixos, això és cert i tots ho sabem, ja Fuster va dir que el País Valencià seria d'esquerres o no seria i així serà com va predir el gurú de Sueca.
    Bé una abraçada a tu i a la família i salutacions des d'una València en les festes de Sant Vicent ferrer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiosament, a Catalunya l'equerra (nominal) majoritària va posant pals a la roda perquè Catalunya no sigui independent. I es fa difícil pensar en una dreta independentista, la veritat, encara que al congrés d'Unió es presenta una alternativa a Duran que ho és, i seriosa. Crec que en el cas nostre, o serem independents o no serem.

      Elimina
  2. Me'n vaig a fer un cafetó, Eduard, mentre rellegeixo aquest excel·lent article.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res no tornarà a ser com abans, ni el gust del cafè, Eduard...

      Elimina
    2. Un altre dia t'hagués contestat: res no tornarà a ser com abans perquè mai res és com abans era, tot canvia i es transforma. Però avui m'agafes en un mal dia.. ai, ni amb un cafetó ha estat fàcil d'empassar...
      No, mirem-ho amb perspectiva. També durant la guerra semblava impossible, no ja que el gust tornés a ser igual, sinó que el mateix cafè tornés en lloc de succedanis més o menys afortunats. Però va tornar. Igual, millor, pitjor? Qui ho pot saber?

      Elimina
  3. Tinc la sensació que aquests senyors que manen, cada vegada que baden la boca, és només per dir bestieses que acaben criminalitzant els qui, en definitiva, no són responsables de l'ensulsiada. És més pràctic fer creure a la gent que el desastre econòmic ve derivat dels funcionaris que surten a fer un cafè i a llegir el diari, que no pas de les polítiques econòmiques erràtiques algunes i d'altres ben encaminades a afavorir certs interessos ben determinats. Amb franquesa, avorreixen les pedres, i els periodistes que en fan ressò, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens fan avorrir i entre becaina i becaina, ens la van ficant... Bé, ara ho he entès!!! Com que el cafè ens manté desperts, no els convé que ens el bevem!
      Cantem junts "Ojalá que llueva café en el campo", Clidice?

      Elimina
  4. Al final passarem del cafè per tothom, al cafè per ningú, però la veritat és que més val no prendre massa cafè perquè ja ens posen prou dels nervis.

    ResponElimina
  5. Em remeto a la resposta a Clidice... es tracta de la dosi justa: no passar-se ni per excés ni per defecte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no prenc cafè, però paro per berenar, això que no m'ho treiguin. Sovint hi tinc idees pels blocs.

      Elimina