22/5/12

APUNTS D'UN CAP DE SETMANA DE CIRC

El Festival Trapezi ha tornat a omplir els carrers de Reus de circ del 17 al 20 de maig.

Aquests són uns apunts d'urgència sobre el cúmul de sensacions i emocions que em van deixar.
LOS GALINDOS - Descarrilats (espectacle inaugural)

Plaça del Mercadal. Arribes tard , però saps que no, en el fons, no fas tard perquè no hi ha pressa. La nit encara, tot just, comença, i comença el joc dels dies i les nits, amb aquesta gent desaqueferada que es passejarà desvagada, gentil, sense pressa, pels carrers i places de la ciutat habitualment tan aqueferada, tan apressada, tan anguniejada. Arribes i entre la gent hi ha com un aire d'incertitud i d'expectativa  retingudes, una vaga sensació de potencialitats que ens uneix i ens agombola, sense urgència, sense pressions. Com si el caliu precedís la flama, però ja no importa la flama. Llunes diminutes s'aboquen a les finestres i façanes que tanquen la plaça en quatre cantons. A les llunes les ombres dels acròbates i dels pallassos juguen a ser l'espectador que ens mira, espectadors somiadors. Arribes sol i te'n vas amb tot. L'espectacle ha començat.

CIRC PÀNIC -L'home que perdia els botons
Plaça del Baluard. Me'n recordo que prop d'aquí, a unes desenes de metres, molts anys enrere, hi havia una lleteria amb les vaques estabulades a dins. Però sonen els bels d'ovelles. Apareix un home prim, vestit amb incerta elegància malmesa, carregant una enorme barra de ferro a l'espatlla. El pes de la barra de ferro es fa evident, fins que de sobte esdevé subtil moviment, escala d'esgraons diminuts. L'home ha jugat amb la gravetat del seu pes, i ara la barra és un tronc per on enfilar el joc de balanços i equilibris, l'aire percudint, entrant per pistons invisibles, fent girar una roda. S'enfila. El cel carregat de núvols, a penes gratat pel campanar, travessat per les orenetes rabents que es criden amb esgarips escandalitzats. Un d'aquests homes adherits al sòl els està disputant el seu sol ocult.


EL COVADOR: L'escola del circ



Pati de l'IES Baix Camp. El covador dels artistes del demà. La formació de l'equilibri, de la força. La mirada des del trapezi té una especial penetració. El futur és un demà inestable, braços, cames, cossos que programen cada dia el millor exercici per albirar el moviment precís, la inflexió exacta, el gest que acaricia l'aire, que talla la llum amb un vol impetuós. No hi ha camins per a l'èxit, només fronteres a les quals cap drecera és millor que la de la mirada neta, polida i dura cap a l'interior d'un mateix.

LOS CANECA


Peixateries velles. Acròbates còmics, l'alt i fornit, el baix i àgil. Les parelles són reconstruccions de la dualitat essencial del món. El conflicte mou, dispersa, conforma l'espai i el temps. Els somriures, les rialles, les llàgrimes. Les bitlles fugint i tornant, tornant i fugint, de les mans, són imatge mòbil de les partícules elementals que envolten, ones imprecises, les òrbites dels àtoms de la vida. Les parelles són aspiracions a la síntesi després que cessi el moviment, que les bitlles reposin al terra, que la rialla descansi i els llavis, asserenats, busquin els altres llavis. Els petons són la integració dels nuclis que formen la massa del món.

MAGMANUS

El Pallol. Una altra parella de gros i escanyolit. Un fals gros que es mou àgilment, un fals escanyolit que es contorsiona sobre els braços treballats, avesats a sostenir la postura impossible, trasgredint cada moment allò que abans era impossible. L'impuls del balancí: l'equilibri entre el pes gran i el pes lleuger s'ha d'assolir amb el contrapes de l'impuls, la velocitat, la mesura exacta del moment triat per saltar. Quedar-se nus cobejant el cel inabastable. Tornar, rebotar, alçar-se de nou.
Sísif despullat o Ícar sense ales. El terra apareix a cada caiguda des del cim, al peu de la muntanya escalada, una muntanya de simple, transparent, estàtic aire.


Teatre Fortuny. Acròbates,trapezistes, actors, ballarins, movent-se, declamant, desafiant la gravetat entre la penombra, els jocs de fosca i llums obliqües, la música que penetra en el silenci com una espasa i de sobte és un rugit. Les figures i les veus es busquen, es refusen, s'ofereixen, s'amaguen, es desvesteixen i es vesteixen entre ombres, apareixen a la nuesa de la llum crua. Llegeixo al programa: Un viatge constant contra la por, el cansament, el lloc per excel·lència de desobediència de nosaltres mateixos. Estimar, fallar, caure, resistir... aquest és el nostre joc, la lluita, la nostra obsessió i dedicació.
ATEMPO CIRC-Aprendre, començar a perdre
La trapezista es gronxa en el límit del sostre, sobre els nostres caps, el vaivé que es reforça a cada embranzida, voleia, volteja, es deixa anar. És el límit del dolor. El seu cos travessa la cortina de pluja zenital, un cop, dos, tres, constant, constant, anant i tornant, patint aquesta pluja, refredant la passió del vol amb cada immersió fugaç al doll d'aigua que l'empeny avall. Resistir, no caure, la nostra obsessió, la nostra dedicació.





PAKIPAYA-Shake, shake, shake


































































Plaça del Mercadal. Diumenge al matí. El sol bat les pedres de la plaça sense pietat, eixuga enèrgicament la pluja caiguda a la matinada. Com a nàufrags de la nit, de la disco d'un altre temps, altre cop dos còmics escenifiquen l'eterna discòrdia de l'empatia complicada, l'atracció i la repulsió de la discontinuïtat de les relacions humanes. Trencant la dualitat, trien un tercer element del públic. Una tercera. Acovardida, com una nova nàufraga de la nit, és la destinada a integrar o a desintegrar, qui ho sap, aquesta disputa còsmica. Cohibida, es deixa portar. No volem ser al seu lloc.O potser sí, ho hem somiat: deixar-nos endur des de la nit a una escala sota un cel ferotge de maig, deixar-nos convèncer per un dubtós expert a la missió impossible de volar a cinc metres sobre el terra. Creure i dipositar la confiança en els nostres braços aferrats als braços d'algú que no mereix cap confiança, que no sabem si vol riure amb nosaltres, de nosaltres o és, simplement, un assassí. Però ella, la noia, ja s'ha deixat seduir. Ens hem deixat seduir. Ens llancem al buit.
Tot és mentida. és clar, tot és el joc, el simple joc, de deixar-nos enganyar, de creure en la màgia. En la capacitat, per un moment, de volar, de retorn als que vam ser. De retorn  als que no vam ser. De retorn als que somiaven que sabien volar.



Fotografies d'Aleida López i Eduard López

19 comentaris:

  1. Fantàstics apunts, Eduard!!! Brillen d'emoció i evoquen mil sensacions. M'has fet pensar en l'Alegria que passa, una obra teatral de Rusiñol. El circ és poesia i no estem acostumats a trobar-la just sortir de casa, al carrer, en tants i tants carrers. En l'obra de Rusiñol, els del circ marxen enfadats del poble perquè els vilatans prosaics no els accepten i no els entenen. A Reus pel que veig vau deixar fluir el circ i la poesia sense filtres, amb la mirada neta i pura. I tu no la vas deixar passar sense abans copsar-ne l'essència que ara ens regales en aquesta crònica apassionant.

    PS: M'ha agradat molt la frase dels petons, que són la integració dels nuclis que formen la massa del món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa molta gràcia que parlis d'aquesta obra, justament he dedicat la tarda a la biblioteca a llegir-la. Cap al final, el personatge protagonista diu que l'alegria que passa és el circ, una alegria que és trista per als que passen i per als que es queden. Quina sort en tenim els ganxets que l'alegria passi pel nostre poble cada maig!

      Per cert, molt maca la crònica. I les fotos (hehe)!

      Elimina
    2. Quina casualitat!! A les fotos has aconseguit capturar moments realment màgics, la que més m'agrada és la de l'home que perdia els botons.

      Elimina
    3. Una casualitat de els que fan pensar,en efecte, us ha reunit...
      Moltes gràcies, Sílvia!

      Elimina
  2. Magnífica crònica filosòfico-poètica i feta amb prosa d'una estada del circ a la teua ciutat, de fet l'expliques molt al meu gust al final tres persones i la noia s'ha deixat seduir, ens deixem seduir.
    La vida és un seduir i deixar-se seduir, si sabérem o si fórem conscients de tot no ens seduiríem i no seríem capaços de donar un tomb a l'aire, una mica és un auto-engany però que no pot ser titllat d'engany en majúscules sinó l'acte pel qual una persona es pren una píndola per evitar un mal de cap o es fa un entrepà sense que això supose engany en majúscules.

    M'ha encantat la crònica

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per enriquir aquest article amb la teva profunda saviesa. I gràcies també pel teu comentari al relat que he penjat a RC!!!
      Salut!

      Elimina
  3. No m'agrada el circ. He quedat molt malament? Doncs aquesta és la realitat. Me'l puc mirar des d'un punt de vista antropològic però no m'hi he sentit mai integrada. Això sí, malgrat que mai entraré en una carpa, si puc evitar-ho, quan sigui al carrer no perdré l'oportunitat d'observar l'espectacle de la gent. Això si que em fascina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que parteixes d'una imatge esbiaixada del circ, que té molt poc a veure amb el que es fa al Trapezi, el festival del circ de carrer. per començar, rara vegada hi ha carpa. Sí que algun espectacle es fa sota una carpa, que gairebé sempre és diminuta i fa que l'espectador sigui a tocar dels artistes. jo he tingut experiències extraordinàries en les petites carpes del festival. En general, però, es fa al carrer, i en alguns casos en algun dels lluïts teatres que tenim ala ciutat. I un espectacle addcional és el de la troupe de seguidors ambulants que aquests dies "prenen" la ciutat. Jo crec que en gaudiries molt, d'aquest ambient. Et convido per a l'any vinent, si els retallades ens ho permeten!-)

      Elimina
    2. Vaig tenir l'ocasió de "viure" un circ per dins durant uns quants anys (una setmana a l'any), de ben menuda. La impressió, des dels ulls d'una criatura, és que allò no estava bé. Podríem dir que aquí hi ha la llavor d'una misogínia força controlada. Aquests esdeveniments al carrer solen ser tota una altra cosa, i d'aquells circs d'abans només en queden restes. De tota manera els meus ulls estan contaminats i ja no m'ho he pogut mirar mai de la mateixa manera i això que vaig gairebé cada any a la Fira del teatre al carrer de Tàrrega i xalo com la que més, però sense acabar-m'ho de creure massa :(

      Elimina
  4. Deus haver fet molts equilibris per veure tantes coses en tants pocs dies! Jo tampoc sóc seguidor d'espectacles circences, però m'agradaria haver pogut anar a veure el boss, tot i que no m'agradi gaire el seu darrer disc, i també alguns d'aquests espectacles que cites, en un acte de desobediència amb mi mateix, mentre cerco la integració dels nuclis que formen la massa del món i intento resistir sempre contra la por i el cansament.

    (COMENTARI EQUILIBRISTA)

    ResponElimina
  5. En realitat, Òscar, es tracta de deixar-se anar, fluir entre el ritme tranquil i assossegat del festival. La veritat és que no és l'any que més coses he vist, per diversos motius,entre ells el concert del Boss (va ser extarordinari de debò, per cert). Però és fàcil i còmode desplaçar-se per la ciutat i anar seguint els espectacles, encara que de vegades t'has de planificar una mica si vols veure-ho amb garanties.
    Sort amb la integració de nuclis, company!-)

    ResponElimina
  6. La manera que tens d'escriure, i les fotografies, són a l'alçada de la màgia del circ.

    M'agrada, per exemple, en relació al que descrius, el "Tornar, rebotar, alçar-se de nou. Sísif despullat o Ícar sense ales".

    ResponElimina
  7. Realment has fet poesia de l'experiència del circ (la imatge dels petons i moltes altres).
    El circ tradicional de tota la vida el trobo una mica depriment, però aquests espectacles segur que no ho són, si a tu t'han seduït serà per alguna cosa. El circ em fa pensar en l'experiència dels límits, no? I en voler anar més enllà, fins i tot volar (jo somiava que volava...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. El festival Trapezi em té seduït des de fa anys, ja en portem unes quants (bastants,anem per la XVIa), i és que en si és una mena d'experiència a banda, un cúmul d'experiències, i tot un món ambulant que per uns dies inunda i capgira el decurs normal de la ciutat.
      Gràcies per la teva amabilitat constant i seductora!

      Elimina
  8. Eduard, primer de tot visca el trapezi!

    prenem nota dels savis consells i agraïm fermament la teva visita al blog Bogarde. Ens agradaria que fossis un ferm seguidor del bogardisme. L'amic Òscar, en Jacques Tati, el Missatger i molts més ho han tastat i ja no ho deixen. Una abraçada abogardada i metafisica al 100%. Ja poden retallar i matxacar que nosaltres som capaços de combinar l'activisme llampant i compromès amb les espirals del bogardisme resistent. No canviem la lluita per la pilota, intentem que tot vagi en la millor direcció possible per fotre enlaire el mal ordre que ens imposen. i si he de ser critics comencem per els de casa i de Qatar, que no tot són flors i violes a can Barça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, sou uns bons venedors de vosaltres mateixos, bogardistes! I té mèrit en el meu cas que em feu seguidor, perquè Bogarde em remet a una època negra en què em vaig allunyar del Barça, l'època de l'insofrible Van Gaal. Per descomptat que no tot són flors i violes a la casa culer, també hi ha sandros i qatars. Però la veritat és que teniu unes visites impresentables de madridistes que no fan més que reafermar-me que el pitjoret de la casa veïna és la que domina aquella casa blanca, o almenys és la que fa més soroll.I hi ha un català típic que tendeix a deixar-se seduir per les grolleres deformacions de l'enemic. I no parlo dels botiflers, ni molt menys de vosaltres! En el just punt mig del victimisme i de l'autoflagel·lació, celebrem la sana consciència crítica i el bon humor!

      Elimina
  9. Hola Eduard
    som gent de circ i jo publico al Blog "mi m´agrada el circ " http://ganyet.blogspot.com.es/
    m´agradaria publica

    APUNTS D'UN CAP DE SETMANA DE CIRC

    Aquests són uns apunts d'urgència sobre el cúmul de sensacions i emocions que em van deixar.

    confirme a info@karoli.com
    si permets a publicaro
    gracies
    Ramon Muñoz
    Karoli

    ResponElimina
  10. Evidentment, encantat i molt agraït!
    Magnífica iniciativa la de fomentar el circ també a la xarxa!

    Una abraçada.

    ResponElimina