Juan Carlos Moreno Cabrera: "Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent"
Perfil Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de
lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid. En els seus
llibres desmunta els mites del nacionalisme espanyol sobre el castellà,
per exemple la idea que és una "llengua comuna". És dels pocs espanyols
favorables a la independència de Catalunya sempre que es prioritzin els
interessos de la població per sobre del gran poder financer i de la UE.
JUAN CARLOSMORENO CABRERA: "Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent" CÈLIA ATSET
Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d'independència?
Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya.
Juan Carlos Moreno Cabrera es defineix com a marxista-revolucionari. Diu les coses molt clares: la sentència de l'Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s'hagi adonat d'una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d'Espanya que té el nacionalisme espanyol.
També respon moltclarament a la pregunta:Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre....
Contesta:
Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d'una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos.
Entre nosaltres, Alícia Sánchez Camacho escurça la història espanyola a només 2.000 anys. O sigui, la història de la gran nació seria en veritat la del sotmetiment dels espanyols primer als romans, després als invasors germànics com els gots i després als musulmans. Espanya quedaria lliure just quan inicia la seva gran gesta imperial -segurament recollint l'experiència dels imperis que l'havien envaït-, que comença amb l'anomenada colonització d'Amèrica. Una història exemplar que va escampar la cultura natural, mil·lenària i superior en aquells pobres pobles oblidats de Déu.
O no? O hi ha una part fosca en aquella gloriosa part de la història? Què hi ha de la llegenda negra?
Els Antònia Font se'n recorden al seu darrer disc, aquesta singular obra d'art que ens han regalat que porta per nom "Vostè és aquí". L'única peça en castellà és així de descriptiva: "Llegenda negra".
Jo sé que dos pobles ben diferenciats i això passa també per dues llengües és un perill en qualsevol estat, i el cas és el d'Espanya amb quatre llengües fortes o semifortes, tot allò altre ja és per als estudiosos de la sociologia i la política, jo amb la meua defensa de la individualitat deixaria en un possible estat que es desgalla d'un altre la possibilitat de que el poble decidira. Si no no haguérem tingut ací al meu poble el català-valencià com a llengua oficial ni tan sols vehicular.
ResponEliminaAra jo no em fique en política d'estat fins a tal punt perquè el que puc dir només és fruit del meu cor, i ja saps que tinc una mare extremenya i un pare valencià.
Vicent
Suposo que és difícil de buscar l'equilibri perfecte entre pobles diversos dins un mateix estat, a la fi tot poble busca l'estat propi, com tot individu sa busca la seva emancipació.
EliminaL'quilibri perfecte dins un mateix? Segur que això ja ésuna altra història, però tampoc és fàcil, i tant tu com jo ho sabem per experiència pròpia, partint del mestissatge entre cultures i llengües diferents.
Aquest home és el meu heroi favorit de les espanyes. Vaja, que si tots fossin com ell no hi hauria cap pressa per marxar. Té un parell de nassos per dir tot el que diu. Vaig fer un article sobre ell fa temps al meu blog. Molt bona la cançó dels Antònia Font.
ResponEliminaUna de les coses que li pregunten a l'entrevista és precisament si el miren malament a Madrid. Respon així: "És que jo a Madrid em dedico a escriure i llegir, no tinc gaires altaveus. Però fan una lectura errònia. No entenen que això ve de lluny i que la gent no es fa independentista d'un dia per l'altre. Encara es pensen que és una obcecació puntual perquè no es vol pagar a Espanya. Ignoren el que és fonamental: que a Catalunya sempre ha persistit la idea que són una nació."
EliminaTot l'àlbum dels AF manté una qualitat com la d'aquest tema. Molt recomanable.