LA SÍNDROME DEL NINOT DEL VENTRÍLOC
Rajoy entra en campanya des del Senat i acusa Artur Mas de no voler negociar el pacte fiscal
Assegura que el president de la Generalitat li va dir que el seu
rebuig del pacte fiscal "portaria conseqüències". "A mi ningú m'ha
demanat un referèndum, però de tota manera jo no el puc autoritzar"
Quin poder de convicció té algú que dóna la seva versió dels fets amb un mes de retard, i que no va contradir al seu moment la que immediatament va oferir públicament el seu -únic- interlocutor? I si a sobre és algú tan oblidadís i/o despistat que no recordi que ningú li hagi parlat de referèndum, quan tot just la setmana anterior li van presentar una moció sobre aquest tema al mateix Congrés?
Poca? Doncs sembla que li han donat crèdit, i més d'un i de dos, i alguns fins i tot al nostre país (Catalunya, strictu sensu).
Es podria, de tota manera, especular molt sobre el sentit de l'expressió portaria conseqüències, i si això constitueix en veritat una amenaça, i per tant tot plegat és un xantatge. Un xantatge, ni més ni menys, a un Estat tan poderós i important al món com l'espanyol, per part d'un petit país d'allà dalt, que segons sembla ara per Madrit, amb càlculs que ningú ha explicat des d'aquella banda, rep més del que dóna.
Creïble també? Doncs mireu, Rajoy ha usat en la seva versió dels fets la mateixa expressió que Aznar va usar ahir mateix en l'acte d'entrega d'un Premi de la Llibertat de la seva FAES, aquesta fundació privada sin ánimo de lucro que trabaja en el ámbito de las ideas y las propuestas políticas, i que busca fortalecer los valores de la libertad, la democracia y el humanismo occidental (definicions extretes del seu web oficial). El premi tenia de destinatari ni més ni menys que a Mario Vargas Llosa, el nobelista, i per tant era una magnífica oportunitat perquè l'expresident parlés de... Catalunya. Tanmateix, el que va dir en essència ja ho havia dit fa unes setmanes en un acte també de la FAES a Mèxic, on ja havia amenaçat (o només descrit?) que qualsevol acte que anés a trencar Espanya seria un atemptat contra la legalitat i que tindria conseqüències.
Mireu el vídeo perquè és sobradament explícit, i a més és curtet:
Aznar ha tornat, doncs, pletòric, disposat a salvar Espanya dels pèrfids vil·lans que pretenen esquerdar-la. Rajoy, en conseqüència, llegeix sol·lícitament el guió, com va fer en el passat. O com sempre ha fet, tal vegada. Ara potser ens havíem oblidat, però després de la retirada d'Aznar de la política estatal, Rajoy, el seu successor, va patir la síndrome del ninot del ventríloc. De la mà del seu antic patró, és clar, aquest gran líder que no necessita moure els llavis per dir-les de ben grosses.
És que em poso malalta. És tan deplorable!
ResponEliminaNo l'havia vist, el vídeo. Però, vaja, està a la seva alçada, de titella-titellaire.
Com sempre, n'has fet una bona crònica.
Bona nit, Eduard.
Intento posar notes d'humor en aquestes cròniques de campanya, però certament costa no prendre-s'ho a la valenta. Espero, Maijo, que no emmalalteixis i continuïs alliberant cordills en forma de collarets, pomells i garlandes!
EliminaAixò no és nou, jo ja sabia que des de Madrid anaven a contracolpejar contra Barcelona, el que no sé és fins a quin punt ens embolicarem en una altra guerra civil, espere que no passe açò i la concòrdia, siga quin siga el resultat de l'entesa acampe pertot arreu.
ResponEliminaSón dos nacionalismes enfrontats i disculpa que torne al mateix, però aquest afer té difícil solució, i jo ho mire no des de l'optimisme que podreu viure allà amb la vostra il·lusió sinó des de fora i a més el meu discurs es posa des de fora també en parlar o intentar comprendre i explicar la realitat alhora que acceptar-la, i ja et dic, la gent del carrer ja en parla i molt.
Vicent