Montoro arremete contra los políticos que «levantan banderas» porque «no saben luchar contra la crisis»
Su defensa de que los Presupuestos son «los más sociales de la Democracia» levanta abucheos en el hemiciclo y acusaciones de «ofensa», «mentira» y «cinismo político»
Día 23/10/2012 - 14.58h
Sembla haver una contridicció flagrant entre aquestes paraules del ministre d'Hisenda i anteriors comentaris d'ell i d'altres membres del seu govern, per les quals han instat les comunitats autònomes a limitar-se a gestionar els serveis públics que li pertoquen. I no sembla que dirigir la política econòmica estigui entre les seves competències.
Però tal vegada no existeix en el fons tal contradicció, si interpretem del contingut de les paraules d'aquest ministre que tan bé ha sabut adoptar el llenguatge i el to (aquell tonillo) saineters, que tampoc dirigir la política econòmica és qüestió del seu govern.
Em direu:¿ i què és dirigir la política econòmica sinó fer política? De fet es tracta d'una evident tautologia. O és que Montoro insinua que la política es pot fer sense aixecar cap bandera?
Aquesta pregunta ja té més suc. Què deia Aristòtil, el definidor de l'home com l'animal polític, sobre economia i política? Per a ell, la política és natural a l'home. L'economia és la traslació a la polis, a la ciutat, del bon govern de la casa familiar, el nucli originari de la polis. L'economia és part de la política, però no l'essencial. La política ha d'assegurar la convivència i la felicitat de l'home, que és la finalitat real de la polis.
¿És possible fer política sense triar partit, sense fer anar una bandera, digui's independència o diguis austeritat? Està clar que no. La política sempre és elecció, triar una opció entre alternatives. El que en el fons té al cap Montoro, com tots els governs actuals de la Unió Europea, almenys, és que no hi ha alternativa: només hi ha una línia a seguir, que per imposició natural -tan natural com la política- s'ha d'administrar seriosament i responsablement. El govern, doncs,és un simple gestor.
En resum, Montoro se'ns planta a la tribuna del Congrés amb uns maneguins i una visera de funcionari i ens diu: no fem política, això és massa seriós!
Pressupostos socials sense bandera, ni una sola, sí señor, olé Montoro! Cada dia resulten més creïbles els pepitos. Potser sí que la realitat supera la ficció, de vegades!
ResponEliminaSense banderilla, però amb banderilles i amb el mundo por MONTERA :-)
EliminaLa veritat és que el discurs de l'amo i el capitalista sempre ens han dit el mateix:
ResponElimina_No em demaneu més que no hi ha més
Gràcies a que històricament els del discurs histèric no s'ho han cregut i han seguit demanant l'impossible que han aconseguit el possible.
El cas és que ara ve una altra roda en la roda del temps i sembla que el perdem, però caldrà tornar a lluitar-lo per a tornar a crear aquell equilibri entre discursos i nusos.
Com veus la racionalitat i les raons tots les tenim, i per a un ric dir que pot perdre un 1 % pot significar no només perdre els diners sinó quelcom més que diners, honor, dignitat o caure en un arquetip mortal, el cert és que les raons sobren en aquests moments i cal fer de contrafort per a anivellar les malifetes de la classe dominant econòmicament.
Vicent
En efecte, hi ha una força que sembla dominar la història, i que és inert, pura inèrcia. I, en canvi, la jistòria ens demostra que tard o d'hora anem avançant. El capitalisme s'esgota, i urgeixen les alternatives.
Elimina