18/10/12

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.2

LA SENYO ENTRA EN CAMPANYA

Les senyores del PP demostren que en això de campanyes electorals, o preelectorals, l'agressivitat no discrimina per sexes. Rita Barberà i Esperanza Aguirre, de fet, no s'han tallat mai a l'hora de ser tan agressives -o més- que els seus col·legues masculins. Ambdues tenen un aspecte de mestres, d'aquelles antigues i rotundes senyoretes o senyos que jo recordo de la meva escola. L'escola franquista, donada la meva edat. I sisplau, que ningú no llegeixi que les estic anomenant franquistes. El cel m'ho impedeixi.


Es pot preguntar un què fan ambdues senyores irrompent a la precampanya catalana, l'una alcaldessa de València, i l'altra ja dimitida presidenta de la comunitat de Madrid. Suposo que va amb el tarannà de les senyos, això de no privar-se d'intervenir en tota polèmica i dir la seva. La seva i la de tothom, que per a elles, per a aquesta mena de senyos, és la mateixa cosa.




Rita Barberá confirma que es presentarà a la reelecció com a alcaldessa de València el 2015

L'alcaldessa valenciana denuncia en la intervenció en el Fòrum Europa que la Generalitat de Catalunya "es gasti diners" a catalanitzar València

Barberà ha afirmat que a través d'Òmnium Cultural el Govern difon la cultura catalana al País Valencià i a les Illes Balears i publica documents on s'afirma que Ausiàs March, Joanot Martorell o la Dama d'Elx són catalans.

La senyo Rita va identificar Òmnium com un organisme de la Generalitat de Catalunya, cosa que es voler fer passar  bou per bèstia grossa. O és que la Generalitat ja operava a la Catalunya franquista de 1961, quan va ser fundat? 

Però bé, aquestes minúcies cronològiques no van amb les senyos del PP, com després veurem. El cas és que a la senyo Rita la irrita que volguem catalanitzar el seu terrer, per això es regira i intervé. Em pregunto, però, si ella ha estat capaç de llegir-se aquests documents tan escandalosos que segons denuncia afirmen que Ausiàs March o Joanot Martorell escrivien en català, com afirmen per cert totes les seccions filològiques de català del món sencer, inclòs l'ambit universitari valencià. Més aviat li ho deuen haver explicat, amb el bon acudit de la Dama d'Elx que Madrid té a bona custòdia. Dient-se Barberà, té el català com a llengua bàrbara.



Aguirre, sobre Espanya i Catalunya: "L'arbre pateix i la branca s'asseca"

La presidenta del PP de Madrid afirma que no concep una sense l'altra

Diu que l'educació és per "ensenyar la història verdadera, no la que s'inventen els nacionalistes"

Dimecres, 17 d'octubre del 2012 -El Periòdico
La dirigent popular ha trencat una llança a favor del ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, amb qui està "totalment d'acord amb el que fa i el que diu", a propòsit de la seva frase sobre l'"interès" del Govern d'"espanyolitzar" els escolars catalans. Segons la seva opinió, l'educació "és per instruir, no per manipular ningú" i perquè els nens "aprenguin a sumar, a llegir i la història verdadera, no la que s'inventen els nacionalistes". "Espanya és una gran nació, amb 3.000 anys d'història. Això ho han de saber els nens", ha rematat. 

La senyo Esperanza no s'ha quedat curta. Espanya té tres mil anys d'història, i Catalunya es va fundar com a província espanyola, sembla ser. Mai va existir Guifré el Pilós ni cap dels comtes catalans,  ni Jaume I ni Martí l'Humà, ni mai va haver unes Corts Catalanes que van fer jurar fidelitat a les seves constitucions a Felip V abans que es decantessin per Carles d'Àustria i esclatés així la guerra coneguda com de Successió. Aleshores, a 1714, Espanya ja havia creat les piràmides a Egipte, havia fundat Roma i colonitzat tota la costa mediterrània i enviat catalans a crucificar a Jesucrist.

Evidentment, amb una senyo com l'Esperanza, per què necessitem estudiar la història? Sisplau, això no va d'educació, estem parlant d'instrucció!

 

2 comentaris:

  1. Els ànims, Eduard, estan tan exaltats que ja la paraula comença a no tenir valor, i espere que amb independència o sense tot rutlle pel camí de la concòrdia i la comunicació, que com ja has pogut llegir al meu bloc no és més que el nus i el tira i afluixa entre diferents discursos.

    Bé, una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponElimina
  2. Com explicava en iniciar aquesta petita i modesta sèrie,em plantejo comentar amb humor les astracanades que cada dia van apareixent al voltant d'aquesta precampanya que estem vivint. La veritat és que m'havia plantejat inicialment refugiar-me en una hermètica cambra blindada per no sentir aquest soroll, que si no és de sabres tampoc és gaire agradable. Però el soroll definitivament és massa fort, i com també vaig comentar en el meu darrer article a Nervi, hi ha coses que no es poden deixar passar per alt, ja que correm el perill que acabin per passar com a veritats.
    Que la concòrdia no es trenqui, i que el bon humor ens assisteixi, amic Vicent!

    ResponElimina