2/8/11

27 ANYS




Amy Winehouse ens va deixar el passat dia 23 amb 27 anys, l'edat maleïda en què, entre altres, també van desaparèxier Jimi Hendrix, Janis Joplin o Jim Morrison.

A hores d'ara no sé encara la causa exacta de la mort, però en termes generals podem descriure la seva fi com la fita final d'una vida autodestructiva que la fa integrar la nòmina de joves creadors que han unit una intensa vida de meteòrica pujada a l'èxit amb la vertiginosa caiguda de la depressió i el flirteig amb el suïcidi. Vist des de fora, en realitat la seva vida és un cicle de pujades i baixades que s'assimila a les pujades i baixades d'un organisme addicte a les drogues, un reflex perllongat però no dilatat dels fatals cicles de la politoxicomania. O, més visualment: la vida d'aquests éssers humans és com una molla que es tiba i s'arronsa, es tiba i s'arronsa, fins que la tensió sobrepassa un límit i es trenca.



Com l'èxit, com l'escalada als escenaris que precedeix la davallada als camerinos sòrdids, el circuit de la lluminosa façana dels teatres vers els foscos carrerons del darrere, el daurat i oripell de les sales de festes contra el tedi i la necessitat d'arrossegar la buidors dels dies successius. Aquesta balança rabent que empeny a la vora mateixa de l'abisme com una atracció fatal que promet el descans de tant de desori.

La mateixa capacitat contructiva que permet crear melodies i ritmes tan polits i brillants com "Back to Black" condueix cap a la tenebra negra on es dissipa l'extenuació.

La vida... un joc que només podem perdre. Tard o d'hora. Com ella va dir a propòsit de l'amor -què és l'amor sinó un sinònim de la vida?-:

Though I'm rather blind
Love is a fate resigned
Memories mar my mind
Love is a fate resigned
Over futile odds
And laughed at by the gods
And now the final frame
Love is a losing game






















(Tot i que estic prou cega / L'amor és un destí fatal / El records em fan malbé/ L'amor és un destí fatal/ Totes aquelles fútils ocasions / Burlades pels déus / I ara el quadre final / L'amor és un joc que només pots perdre)

Tard o d'hora. Però, Amy... per què tan d'hora?