NO EM CAL RES MÉS

Pla Narbona (Ara.cat)

Literalment tenim un vot. Jo escric aquestes ratlles havent-me imprès la papereta del 9N, via el web participa2014.cat. Conec també on he d’anar el dia 9N a votar. Ja no em cal saber res més. A les 9 en punt seré davant les portes del meu col·legi electoral amb el meu vot pel SíSí.

Quim Torra El Singular, 29/10/2014




Ara és l'hora que el govern espanyol i tota la seva maquinària burocràtica descobreix estupefacte que no té poder real sobre la vida dels seus ciutadans quan el desig d'aquests és diametralment oposat als seus designis, normes i vacus discursos.

Ara és l'hora de deixar nu l'emperador-estat.

CENTENARI DE CORTÁZAR

Com deixar passar aquest any sense evocar la figura de Julio Cortázar? El cas és que observo amb una barreja de confusió i tristesa que estava a punt de fer-ho en aquest bloc.

La meva il·luminació literària li deu molt a ell. Potser gairebé tota, si descompto la segona gran il·luminació que va venir de la mà de William Faulkner.
Curiosament, tots dos van venir a través d'edicions molt barates. El gran mestre argentí a través d'una compilació de contes que es van publicar a la col·lecció de llibres RTV que va comprar religiosament mon pare en lliuraments setmanals -dec parlar de finals dels seixanta-. Es titulava "El perseguidor y otros relatos".
El gran mestre del sud dels Estats Units em va arribar a través d'una edició en imitació pell i mal relligat de "Luz de Agosto" que vaig comprar a un 3x1 a un racó de saldos de El Corte Inglés. Crec que un dels altres dos que feien paquet va ser Juan Carlos Onetti, però he oblidat el tercer. Això ja seria a finals dels setanta.
Des d'aleshores moltes són les lectures que m'han exaltat, i molts els autors que han guanyat la meva admiració. Però crec que ningú ja ha arribat a agafar-me per les solapes i obligar-me a seguir tota la seva obra com aquests dos grandíssims genis.

Julio Cortázar va néixer un 26 d'agost de 1914 a Brussel·les (tot i que amb 4 anys la família tornaria a Buenos Aires), i va morir el 12 de febrer de 1984 a París. Enguany s'ha complert, doncs, el centenari del seu naixement, i els trenta anys de la seva desaparició.

Parafrasejant un dels seus últims aplecs de relats, vint autors llatinoamericans van dedicar el 1984, l'any de la seva mort, un conjunt de records i homenatges al gran mestre i amic sota el títol de "Queremos tanto a Julio".

Per aprendre a estimar-lo, els que no el vam poder conèixer, hem de recórrer a la lectura de la seva obra. Com ell ens va ensenyar a estimar amb una mostra més del seu incommensurable enginy.

INTERSECCIONS A BARCELONA

Per als amics de Barcelona i voltants... Ens veiem a La Impossible, el dia 4 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre!

INTERSECCIONS A PALMA

El passat cap de setmana vaig estar a Palma de Mallorca. A part de presentar el meu llibre "Interseccions" (a la llibreria Embat, un veritable cau de cultura resistent, ja que també els seus propietaris i gestors, Glòria Forteza-Rei i Francesc Sanchis, es dediquen a la distribució), vaig tenir ocasió de participar al programa  El hilo, que presenta Regina Palomero a l'emissora local BN Mallorca, i de mantenir una entrevista per a un dels diaris de més circulació de l'illa, Úlltima hora.

Però, sobretot, vaig tenir l'ocasió de gaudir de la insuperable companyia dels tres atrevits i indesmaiables components de l'editorial Ifeelbook, Miquel Horrach, Josep Maria Pijuan i Enric d'Abadal, que es van desviure per fer el màxim d'agradable la nostra estada a la bellíssima capital mallorquina, a part de facilitar-nos un recorregut pels ingualables paratges que emmarca la Serra de Tramuntana: Valldemosa, Deià i Sòller, escenaris alguns d'ells, per cert, d'un dels contes que conformen el llibre.

A més a més, vaig tenir elprivilegi de conèixer directament els dos primers autors que havia publicat l'editorial, Climent Picornell i Jordi Bayona. Jordi va col·laborar generosament en la presentació, amb una intervenció brillantíssima sobre l'estil literari, i el meu estil en particular -que gairebé em va fer posar vermell-.

Ha estat la sort,el pur atzar, o alguna jugada estranya del destí la que m'ha posat en contacte amb una empresa que, per sobre de tot, està formada per grans persones? D'atzar i fatalitat vaig tenir ocasions de parlar en les meves diverses entrevistes i en la presentació, ja que és la base de les connexions, de les interseccions, a què convido al lector que s'aventuri dins el meu llibre. Novament he de donar les gràcies aquí, en aquesta qüestió del joc de l'atzar i la predestinació, a Sandra D. Roig, en el blog de la qual vaig pescar la notícia de l'arrencada d'Ifeelbook.

Us deixo amb unes poquetes fotografies de les que va fer la meva filla Aleida, que també em va ajudar en la presentació, com va fer a Reus, llegint un dels relats, concretament "Es moment", el que transcorre en aquella meravellosa illa.

L'entrevista a BN Mallorca

Escolteu el podcast

L'aparador d'Embat llibres (els editors, darrere)

Miquel Horrach, jo i Jordi Bayona

L'Aleida llegint i embadalint-nos amb la seva dicció

UN DIA D'INTERSECCIONS

Ignasi Revés, un servidor i Miquel Horrach

Gairebé fa una setmana ja de la presentació del meu primer llibre, "Interseccions". El temps accelerat en què sovint vivim s'ha menjat els dies quasi sense un respir, però em queda encara el rastre viu de tantes emocions i tantes vivències condensades en un sol dia: la coneixença de dos homes com el Miquel Horrach i el Josep Maria Pijuan, senzills, treballadors i discrets que operen dia a dia el miracle de posar en marxa una nova editorial des de Palma de Mallorca i que han cregut a ulls clucs en la meva obra, l'arribada de tants amics i familiars que van omplir a vessar el noble espai de la sala Miquel Ventura de la Biblioteca del Centre de Lectura, la fresca i amena exposició  -encara que excessivament laudatòria, crec- de l'amic Ignasi Revés sobre el meu llibre (1), la lectura tan encertada de la meva filla Aleida del relat que ella mateixa havia triat...

Jo vaig parlar d'algunes de les meves dèries, les que desitjava compartir, la de llegir, que segur sí comparteixen els presents, la d'escriure, que també comparteixen alguns d'ells que vaig poder saludar: el propi Ignasi, el gran músic Miquel Vilella, el poeta Antoni Mateu, el meu nebot Rubén Giménez, i d'altres potser, més o menys secrets.

Potser il·luminat per la presència del retrat de Miquel Ventura, un eximi integrant de l'anomenat Grup Modernista de Reus, aplec singular de singulars homes de Reus i comarca, vaig tenir la sensació de no estar parlant, sinó de deixar fluir paraules que necessitaven ser dites, explicant precisament aquesta estranya i embriagadora sensació que -de vegades- tenim la fortuna de sentir els que ens dediquem a aquesta tasca: la de, ans que escriure,  deixar que l'escriptura s'obri pas a través de nosaltres.

Moltíssimes gràcies a tots i totes. Els que vau ajudar a fer possible aquesta presentació i aquest llibre, als que vau assistir, i als que no vau poder però vau ser amb mi amb alguna guspireta de la vostra ànima.

Fotografies: Teresa Adserà

(1) El mateix Ignasi ha penjat una versió escrita de la seva presentació al seu bloc Broma Plana