La meva il·luminació literària li deu molt a ell. Potser gairebé tota, si descompto la segona gran il·luminació que va venir de la mà de William Faulkner.
Curiosament, tots dos van venir a través d'edicions molt barates. El gran mestre argentí a través d'una compilació de contes que es van publicar a la col·lecció de llibres RTV que va comprar religiosament mon pare en lliuraments setmanals -dec parlar de finals dels seixanta-. Es titulava "El perseguidor y otros relatos".
El gran mestre del sud dels Estats Units em va arribar a través d'una edició en imitació pell i mal relligat de "Luz de Agosto" que vaig comprar a un 3x1 a un racó de saldos de El Corte Inglés. Crec que un dels altres dos que feien paquet va ser Juan Carlos Onetti, però he oblidat el tercer. Això ja seria a finals dels setanta.
Des d'aleshores moltes són les lectures que m'han exaltat, i molts els autors que han guanyat la meva admiració. Però crec que ningú ja ha arribat a agafar-me per les solapes i obligar-me a seguir tota la seva obra com aquests dos grandíssims genis.
Julio Cortázar va néixer un 26 d'agost de 1914 a Brussel·les (tot i que amb 4 anys la família tornaria a Buenos Aires), i va morir el 12 de febrer de 1984 a París. Enguany s'ha complert, doncs, el centenari del seu naixement, i els trenta anys de la seva desaparició.
Parafrasejant un dels seus últims aplecs de relats, vint autors llatinoamericans van dedicar el 1984, l'any de la seva mort, un conjunt de records i homenatges al gran mestre i amic sota el títol de "Queremos tanto a Julio".
Per aprendre a estimar-lo, els que no el vam poder conèixer, hem de recórrer a la lectura de la seva obra. Com ell ens va ensenyar a estimar amb una mostra més del seu incommensurable enginy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada