Fotografia: Aleida López |
La força dels esdeveniments, la pressió sovint insensible dels fets quotidians, allò que anomenem evolució en els nostres vides, ha dut, em temo, a uns canvis importants en la singladura d'aquest bloc.
De tant en tant és bo aturar-se, en el tràfec de la vida diària, en el desenvolupament dels projectes tant personals com col·lectius, per fer-ne una profunda anàlisi, una reflexió i una reorientació dels mateixos projectes, si escau.
No he fet aquesta anàlisi acuradament, però sí he arribat a la conclusió que pertoca fer-lo aquest estiu, superada la xifra crec que emblemàtica del set. Com cada període estival, faig un parèntesi en la producció del bloc, aprofitant el meu retir vacacional al peu de les estimades muntanyes de La Mussara. Espero que hi hagi temps per reflexionar, pensar i meditar, i arribar a conclusions sobre el futur d'aquest bloc.
De moment, el que sí puc avançar és que, dels plantejament col·lectius inicials que es troben en el mateix títol del bloc i en el seu manifest fundacional -de títol tan voluntàriament provocatiu-, he anat derivant a la força a un sistema de producció més individual, encara que usi a manera de recurs diferents heterònims per classificar els distints temes o tractaments dels temes. Això m'ha dut, crec, a fer cada cop més un bloc més personal del que set anys enrere m'havia plantejat, i segurament també d'àmbit més local. No crec, però, en l'oposició local/universal. Al contrari, més que mai, crec que l'autèntic universal ha d'enfornar-se pregonament en la visió local.
Potser per tot plegat no evito parlar-vos avui d'un cap de setmana intensíssim, ple d'emocions, en el marc de la festa major de Sant Pere a la meva ciutat natal, la meva pàtria -en el sentit que els reusencs del dinou, com tots els catalans i crec que espanyols, feien anar-, i la seva indissociable relació amb la pàtria més gran, per a mi la catalana.
Divendres va tenir lloc la cloenda d'un aniversari que he seguit molt directament i activament, el vint-i-cinquè del Cor Mestral, del qual forma part la meva dona. L'ocasió va ser especialment lluïda, ja que va tenir lloc en el preciós i noble Teatre Fortuny, i va posar en escena una formidable, emotiva i espectacular creació sobre la cançó tradicional "La Dama de Reus" per a cor i cobla del compositor amic de la coral, Francesc Rius. Podeu saber-ne més en aquest enllaç amb el bloc del Cor Mestral.
Diumenge, diada de Sant Pere, va continuar la profunda emoció, quan la Junta del Cor va saber que seria protagonista de l'encesa de l'última Tronada. Per als no reusencs pot resultar difícil d'entendre el que significa aquest acte, aquest pregon honor, per a un ganxet, sigui de soca-rel o d'adopció -com és el cas de la meva dona-.
Però, a més, va tractar-se d'aquesta última Tronada de l'any d'un acte especialment rellevant, ja que l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes de Reus havia promogut una exhibició d'estelades a la fi d'aquest populós acte. L'èxit va ser aclaparador i va tancar les festes d'enguany amb una nova exhibició de clam independentista joiós, pacífic i democràtic. No puc ni vull callar que les artífex d'aquesta convocatòria tan reeixida van ser les meves filles, que van mostrar una capacitat creativa i de feina que no cal dir que m'omple d'orgull. Podeu veure aquí un enregistrament dels espectaculars moments viscuts a la Plaça del Mercadal. O, per a una visió a peu de plaça, aquest altre vídeo.
En fi, amb aquest regust tan extraordinari tanco portes per aquesta temporada al bloc. Aquest estiu em dedicaré a altres projectes que tinc en marxa o que necessiten una nova empenta: alguns particulars, d'altres col·lectius, han d'endreçar-se les properes setmanes, dins el repòs i la calma que espero tenir.
No deixaré, però, a poc que pugui, d'acudir a la cita anual amb l'extraordinari festival poètic i musical que munta Francesc Cerro al cim de La Mussara, i que ja té un cartell enllestit per al proper 2 d'agost que només cal observar per saber que és una ocasió per no perdre's.
FESTIVAL MUSSART 2014
amb
BETH RODERGAS
MERCÈ PONS, MARTA MARCO,
IVANA MIÑO, MERCÈ MARINÉ,
SALVADOR JUANPERE i ADAM MANYÉ
Espero parlar-ne a la tornada. A reveure i bon estiu!