Sigui com sigui, no dono a l'abast a fer-ne una ressenya detinguda, de manera que passo una simple i injustament breu referència, una mena d'aixecament d'acta, del que fins avui dissabte he pogut veure, gaudir i mirar d'assimilar.
Fotografia: Fina Masdéu |
La Lena és una de les autores recollides al llibre, juntament amb algunes companyes de les jams poètiques de què us parlo en aquest blog, com la Fina Masdéu o la Carme Andrade. Van participar també a la tertúlia la Fina Veciana, i altres de els autores que han participat al llibre, com la Victòria Rodrigo, la M.Lluïsa Amorós i la Marta Magrinyà. Podeu saber-ne més per la presentació que va fer-ne ara farà un any a la Biblioteca Central Xavier Amorós una altra amiga, la M. Rosa Molas -àngel guardià de les meves consultes a la venerable biblioteca del Centre de Lectura- .
I anit es van ajuntar dos actes que no em podia perdre i que afortunadament vaig poder seguir consecutivament -no us explicaré les filigranes que vaig haver de fer-.
En primer lloc, la inauguració de l'exposició de l'amic Pau Roig al vestíbul del Centre de Lectura. Un projecte molt original i singular, que en realitat és la visualització d'un altre que va mantenir amb constància impressionant al llarg de l'any passat: la publicació d'una fotografia diària Instagram (una plataforma només accessible via mòbil), acompanyada d'un microrelat fet a quatre mans amb Dani Recasens, amb qui comparteix feines al Taller d'Escriptura del mateix Centre. Com va dir el mateix Pau a la presentació, és el procés reflexiu que hi ha al darrere -o al fonament, millor dit- de la simple publicació de fotos a la xarxa social, el que dota de valor afegit a aquesta col·lecció que molt apropiadament ha batejat com #quotidianitats. El visitant tindrà, a més, l'ocasió de consultar una bella enquadernació de totes les fotos amb el corresponent microrelat, i dur-se a casa una de les fotos, la que més li agradi o cridi l'atenció. Art efímer, doncs? Si més no, art consumible en els mitjans virtuals -que tenen aquest perfil entre eteri i permanent que encara no acabem de tenir clar- i que dóna el pas a la matèria tangible, en aquest procés del que tant estic parlant últimament i que fa que cada cop triomfi més el neologisme desvirtualitzar.
I en acabat, el concert de Miquel Vilella i els Göttemberg a l'Absenta. Una ocasió de veure ja consolidat l'agermanament entre el toc original, la creativitat fecunda i genial del cantant reusenc amb la contundència i solidesa sonora, de ferma essència rockera, dels de Torreforta, que vaig tenir ocasió de veure en les beceroles el passat estiu al Pallol i que s'ha anat consolidant en una trajectòria de concerts que els ha passsejat per sales com l'Heliogàbal de Gràcia o la Zero de Tarragona i el Pilée de Reus. Diverses circumstàncies m'havien privat de veure aquest trajecte directament i ara puc donar fe que aquesta unió promet no solament estabilitat sinó molts projectes futurs.
Götemberg, que té una vida pròpia i un disc editat més que recomanable, és alhora la conjunció de l'inquiet esperit creatiu de Toni Galván i la versatilitat i depurada tècnica de Miguel Zanón a les guitarres, amb la base rítmica de l'Isaac Mas al baix i l'Àlex Granadero a la bateria.
L'afortunada conjunció havia començat, segons va relatar el Miquel, al mateix Absenta, i l'escalf i proximitat de la petita sala va dur el concert a una nota molt alta. Si voleu fer-vos una idea de com sona aquesta reinterpretació d'un disc tan rodó com "Després del món/ Farewell, Dear Towermen" -més alguns temes del de The Mighty Fools-, aquí trobareu una mostra. A gaudir-la, i no us perdeu un concert si ensopegueu amb un cartell on hi figuri!