AIXECAMENT D'ACTA: CULTURA QUE BULL

Que una setmana Reus bulli d'activitats que genèricament podríem definir com culturals no és estrany. Ho és més que moltes d'elles tinguin per protagonistes amics. O no tant, si tenim en compte que es tracta de gent reusenca, i que a alguns d'ells m'hi ha unit en part l'admiració envers la mateixa activitat artística que desenvolupa.

Sigui com sigui, no dono a l'abast a fer-ne una ressenya detinguda, de manera que passo una simple i injustament breu referència, una mena d'aixecament d'acta, del que fins avui dissabte he pogut veure, gaudir i mirar d'assimilar.

Fotografia: Fina Masdéu

Dimecres, tertúlia literària al Casal de les Dones amb el grup Reusenques de Lletres, associació que uneix un bon grapat d'escriptores de la ciutat, de diverses generacions, i que és molt activa promovent diverses activitats i ha publicat diversos llibres col·lectius. L'últim,"Biblioteques personals", era precisament l'objecte d'aquesta tertúlia,que va moderar amb saviesa i agilitat la Lena Paüls, reusenca exiliada a Barcelona des de fa bastants anys. Retrobar-la va significar retrobar no solament una antiga professora de català (aquell curs a Òmnium on vaig estudiar per primer cop amb rigor la meva llengua materna), sinó una amiga, amb la qual m'he mantingut en contacte darrerament gràcies a les xarxes socials, com el seu magnífic blog Pont d'Enseula. 

La Lena és una de les autores recollides al llibre, juntament amb algunes companyes de les jams poètiques de què us parlo en aquest blog, com la Fina Masdéu o la Carme Andrade. Van participar també a la tertúlia la Fina Veciana, i altres de els autores que han participat al llibre, com la Victòria Rodrigo, la  M.Lluïsa Amorós i la Marta Magrinyà. Podeu saber-ne més per la presentació que va fer-ne ara farà un any a la Biblioteca Central Xavier Amorós una altra amiga, la M. Rosa Molas -àngel guardià de les meves consultes a la venerable biblioteca del Centre de Lectura- .

I anit es van ajuntar dos actes que no em podia perdre i que afortunadament vaig poder seguir consecutivament -no us explicaré les filigranes que vaig haver de fer-. 

En primer lloc, la inauguració de l'exposició de l'amic Pau Roig al vestíbul del Centre de Lectura. Un projecte molt original i singular, que en realitat és la visualització d'un altre que va mantenir amb constància impressionant al llarg de l'any passat: la publicació d'una fotografia diària Instagram (una plataforma només accessible via mòbil), acompanyada d'un microrelat fet a quatre mans amb Dani Recasens, amb qui comparteix feines al Taller d'Escriptura del mateix Centre. Com va dir el mateix Pau a la presentació, és el procés reflexiu que hi ha al darrere -o al fonament, millor dit- de la simple publicació de fotos a la xarxa social, el que dota de valor afegit a aquesta col·lecció que molt apropiadament ha batejat com #quotidianitats. El visitant tindrà, a més, l'ocasió de consultar una bella enquadernació de totes les fotos amb el corresponent microrelat, i dur-se a casa una de les fotos, la que més li agradi o cridi l'atenció. Art efímer, doncs? Si més no, art consumible en els mitjans virtuals -que tenen aquest perfil entre eteri i permanent que encara no acabem de tenir clar- i que dóna el pas a la matèria tangible, en aquest procés del que tant estic parlant últimament i que fa que cada cop triomfi més el neologisme desvirtualitzar.

I en acabat, el concert de Miquel Vilella i els Göttemberg a l'Absenta. Una ocasió de veure ja consolidat l'agermanament entre el toc original, la creativitat fecunda i genial del cantant reusenc amb la contundència i solidesa sonora, de ferma essència rockera, dels de Torreforta, que vaig tenir ocasió de veure en les beceroles el passat estiu al Pallol i que s'ha anat consolidant en una trajectòria de concerts que els ha passsejat per sales  com l'Heliogàbal de Gràcia o la Zero de Tarragona i el Pilée de Reus. Diverses circumstàncies m'havien privat de veure aquest trajecte directament i ara puc donar fe que aquesta unió promet no solament estabilitat sinó molts projectes futurs. 

Götemberg, que té una vida pròpia i un disc editat  més que recomanable, és alhora la conjunció de l'inquiet esperit creatiu de Toni Galván i la versatilitat i depurada tècnica de Miguel Zanón a les guitarres, amb la base rítmica de l'Isaac Mas al baix i l'Àlex Granadero a la bateria.

L'afortunada conjunció havia començat, segons va relatar el Miquel, al mateix Absenta, i l'escalf i proximitat de la petita sala va dur el concert a una nota molt alta. Si voleu fer-vos una idea de com sona aquesta reinterpretació d'un disc tan rodó com "Després del món/ Farewell, Dear Towermen" -més alguns temes del de The Mighty Fools-, aquí trobareu una mostra. A gaudir-la, i no us perdeu un concert si ensopegueu amb un cartell on hi figuri!