Ignasi Revés, un servidor i Miquel Horrach |
Jo vaig parlar d'algunes de les meves dèries, les que desitjava compartir, la de llegir, que segur sí comparteixen els presents, la d'escriure, que també comparteixen alguns d'ells que vaig poder saludar: el propi Ignasi, el gran músic Miquel Vilella, el poeta Antoni Mateu, el meu nebot Rubén Giménez, i d'altres potser, més o menys secrets.
Potser il·luminat per la presència del retrat de Miquel Ventura, un eximi integrant de l'anomenat Grup Modernista de Reus, aplec singular de singulars homes de Reus i comarca, vaig tenir la sensació de no estar parlant, sinó de deixar fluir paraules que necessitaven ser dites, explicant precisament aquesta estranya i embriagadora sensació que -de vegades- tenim la fortuna de sentir els que ens dediquem a aquesta tasca: la de, ans que escriure, deixar que l'escriptura s'obri pas a través de nosaltres.
Moltíssimes gràcies a tots i totes. Els que vau ajudar a fer possible aquesta presentació i aquest llibre, als que vau assistir, i als que no vau poder però vau ser amb mi amb alguna guspireta de la vostra ànima.
Fotografies: Teresa Adserà |
(1) El mateix Ignasi ha penjat una versió escrita de la seva presentació al seu bloc Broma Plana
Una presentació de llibre envoltats de llibres. Se us veu molt bé, molt engrescats.
ResponEliminaLlàstima que Reus estigui tan lluny (ai, que potser està lluny Barcelona :-) Si mai presentes el llibre per aquí, m'agradaria ser-hi, i veig que en principi, aquest mes d'octubre estarà distribuït en totes les llibreries, oi?
ResponEliminaM'hauria agradat ser-hi! Una abraçada, Eduard.
ResponEliminaFelicitats de nou, i que el caliu perduri, que ja saps què en deia Ventura Gassol.
ResponEliminaGràcies pels comentaris. Estic treballant en fer una presentació a Barcelona ( gràcies, Gemma pel teu ajut!).
ResponEliminaI moltes gràcies de nou, Olga, també estic mirant de fer presentació a Tarragona. Em faria molta il·lusió per la quantitat d'amics que hi tinc, i pels que tot i ser només virtuals,com tu, sento tan a prop. Amb Ventura Gassol, pengem l'aixada i empunyem la falç (que no estarà de més un polsim d'abrandament).
Enhorabona per la publicació Eduard! De ben segur és un llibre per gaudir de la lectura, com ha de ser.
ResponElimina