INTERSECCIONS A TORTOSA

Una afortunada intersecció, amb els amics Montse i Gabriel, em va portar dissabte passat, dia 26, a connectar amb la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, i amb la seva entusiasta i emprenedora propietària, la Rosa Cubeles , per poder fer la presentació d'Interseccions a la bellíssima i sempre hospitalària capital del Baix Ebre. Va ser tot un luxe poder fer la presentació de la meva obra a una llibreria que es manté ininterrompudament en el servei des de ni més ni menys que 1760, i que la Rosa i altres socis han sabut mantenir i encara fer créixer des que li va passar de mans del seu antecessor, Jordi Viladrich.

Em va acompanyar per a l'ocasió l'amic i escriptor Ignasi Revés -que ja em va presentar el llibre a Reus-, bon coneixedor d'aquelles terres, on hi ha viscut i treballat, i en relació a les quals ha publicat un llibre molt estimat en la zona, "Esmorzars de l'Ebre".

L'Ignasi i jo vam acabar, de fet, establint un diàleg, amb l'excusa del llibre, sobre moltes de les dèries que ens uneixen, i naturalment, en particular, sobre la d'escriure. També vam poder gaudir de la participació activa del públic, força nombrós per a satisfacció meva. Entre els assistents, l'escriptor i bloguer Jesús Tibau, al qual ja tenia el plaer de conèixer, i les blogueres Maijo i Inma, ampostines que vaig tenir el plaer de conèixer, en una nova ocasió de desvirtualitzar relacions de la xarxa, acció i paraula que vaig comentar, i que em temo que aviat aconseguirem posar als diccionaris.

Vaig acabar fent un petit i modest homenatge al gran escriptor italià Erri de Luca, d'actualitat aquests dies per la causa judicial que se li segueix a causa d'unes declaracions en contra de l'execució d'una via de tren d'alta velocitat a la vall de Susa, i que li podria suposar una pena de fins a cinc anys de presó per haver cridat al sabotatge. Vaig llegir un fragment del seu llibre "La paraula contrària", a punt de sortir en català per Sembra Llibres, on, després de fer memòria del seu despertar a l'activisme polític mitjançant la lectura de l'"Homenatge a Catalunya" de George Orwell i la vinculació a la defensa de diversos anarquistes a finals dels seixanta, escriu:

A partir de mi mateix en aquella edat, intente imaginar què mou un jove d’avui en dia a exposar-se a una lluita tan difamada i reprimida com la de la vall de Susa. Una persona jove d’altres llocs d’Itàlia que posa en perill el nom, la cara i els antecedents penals per fer costat als de No-tav de la vall de Susa. 
Potser a aquesta persona no li cal cap Orwell que li explique la gran lluita del poble. En té prou de saber que hi ha una voluntat de resistència civil, popular, per a unir-s’hi. 
Ara bé, si tinguera l’oportunitat de llegir un Orwell d’ara que l’encenguera, aquell autor voldria ser jo. 
Això mateix, voldria ser jo l’escriptor amb qui topes per atzar, que ha ficat les seues pàgines dins els naixents sentiments de justícia que formen el caràcter d’un jove ciutadà.
D’aquesta manera introduïsc tan bé com puc l’acusació contra mi: instigació.
Instigar un sentiment de justícia, que ja existeix, però que encara no ha trobat els mots per a ser dit i per a ser reconegut.

Amb la lectura habitual de l'Aleida d'un dels contes que forma part del llibre, "Cruïlles", vam donar per tancat l'acte. No sense un cuquet de nostàlgia ja avançada. Tenim encara cites pendents per aquelles terres.

Fotografies: Elena Giménez

INTERSECCIONS A TORTOSA

Interseccions, d'Eduard López Mercadé

'Interseccions' és una magistral barreja de personatges solitaris, de mons que acaben...

Presentació a Viladrich el proper 28 de març, a les 19:30 h., a càrrec d'Ignasi Revés i l'autor.

'Interseccions' és un cantant líric, una periodista que comença, un futbolista retirat, dos amants furtius, personatges que deambulen impulsats per la inèrcia de viure fins que es troben en punts inesperats, petites interseccions, on els esperen preguntes sense resposta, profundes ferides que no es tanquen.

'Interseccions' és una magistral barreja de personatges solitaris, de mons que acaben i que s’esbuquen escombrats pel vent de l’existència i d’altres que sorgeixen amb la força de l’erupció d’un volcà, constatant el flux inesgotable i la infinitud de combinacions possibles de la vida, on l’atzar esdevé vertader protagonista.

Eduard López Mercadé (Reus, 1961) aconsegueix que el lector s’observi a través d’un mirall i analitza, utilitzant una prosa neta i d’un profund lirisme, els grans temes que sempre han inquietat l’home, com l’amor, la solitud o el  perquè de la vida.

http://www.la2deviladrich.cat/

UN DIA D'INTERSECCIONS

Ignasi Revés, un servidor i Miquel Horrach

Gairebé fa una setmana ja de la presentació del meu primer llibre, "Interseccions". El temps accelerat en què sovint vivim s'ha menjat els dies quasi sense un respir, però em queda encara el rastre viu de tantes emocions i tantes vivències condensades en un sol dia: la coneixença de dos homes com el Miquel Horrach i el Josep Maria Pijuan, senzills, treballadors i discrets que operen dia a dia el miracle de posar en marxa una nova editorial des de Palma de Mallorca i que han cregut a ulls clucs en la meva obra, l'arribada de tants amics i familiars que van omplir a vessar el noble espai de la sala Miquel Ventura de la Biblioteca del Centre de Lectura, la fresca i amena exposició  -encara que excessivament laudatòria, crec- de l'amic Ignasi Revés sobre el meu llibre (1), la lectura tan encertada de la meva filla Aleida del relat que ella mateixa havia triat...

Jo vaig parlar d'algunes de les meves dèries, les que desitjava compartir, la de llegir, que segur sí comparteixen els presents, la d'escriure, que també comparteixen alguns d'ells que vaig poder saludar: el propi Ignasi, el gran músic Miquel Vilella, el poeta Antoni Mateu, el meu nebot Rubén Giménez, i d'altres potser, més o menys secrets.

Potser il·luminat per la presència del retrat de Miquel Ventura, un eximi integrant de l'anomenat Grup Modernista de Reus, aplec singular de singulars homes de Reus i comarca, vaig tenir la sensació de no estar parlant, sinó de deixar fluir paraules que necessitaven ser dites, explicant precisament aquesta estranya i embriagadora sensació que -de vegades- tenim la fortuna de sentir els que ens dediquem a aquesta tasca: la de, ans que escriure,  deixar que l'escriptura s'obri pas a través de nosaltres.

Moltíssimes gràcies a tots i totes. Els que vau ajudar a fer possible aquesta presentació i aquest llibre, als que vau assistir, i als que no vau poder però vau ser amb mi amb alguna guspireta de la vostra ànima.

Fotografies: Teresa Adserà

(1) El mateix Ignasi ha penjat una versió escrita de la seva presentació al seu bloc Broma Plana

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "INTERSECCIONS"

Demà presentaré el llibre de recull de relats "Interseccions", del qual ja us havia parlat fa un temps en aquest mateix bloc. Una editorial mallorquina de nova creació, Ifeelbook editors, ha cregut en aquest projecte i l'ha assumit com el seu tercer llançament editorial, després d'haver tret pels volts de Sant Jordi "Palma, crònica sentimental", excel·lent recull d'impressions sobre aquella màgica ciutat de Climent Picornell, geògraf i escriptor nascut a la mateixa Palma, i més tard "La panda de los dedos de oro", una molt interessant novel·la del periodista Jordi Bayona que recrea magistralment el submón nascut al voltant de l'especulació urbanística que ha patit l'illa balear .

Ara li arriba el torn al meu llibre, i el presentaré al meu estimat Centre de Lectura, ni més ni menys que a la Sala Miquel Ventura de la seva noble biblioteca. M'acompanyarà en aquest acte una representació de l'editorial que porten Miquel Horrach i Josep M. Pijuan, i el meu amic escriptor i blocaire també Ignasi Revés.

He d'agrair especialment la intervenció d'una altra blocaire, Sandra Domínguez Roig, al bloc "Papallones en la llum" de la qual vaig trobar la referència de l'aparició d'aquesta editorial.

No cal dir que esteu tots convidats i que serà un plaer trobar-vos a tan bell espai. I, si no podeu, em farà igualment feliç que continueu comptant-me entre els amics de la xarxa.

DIETARI ENTRE SOLSTICIS, D'IGNASI REVÉS

Ignasi Revés, autor d'una obra que ja comença a engruixir malgrat la seva joventut, i que comprèn entre d'altres una novel·la ("Oli en un llum") i dos llibres peculiars on a través de la ruta d'emorzars ens descriu admirablement gents, paisatges i formes de vida ("Esmorzars de l'Ebre" i "Esmorzars de Lleida"), ha inaugurat aquests dies un bloc nou on anirà publicant el dietari que va anar escrivint durant uns mesos del'any 2010, concretament entre juny i desembre. Per això el bloc es diu Primer dietari entre solsticis.

Fa una estona, com diria Cortázar, que penso que el format bloc d'adiu i s'adapta molt bé amb el de la novel·la -o gèneres connexos-, tant si es vol simplement anar-la desplegant en un format diguem tradicional, com si es vol experimentar i forçar els seus camins tradicionals -sempre penso, a propòsit de Cortázar, que el geni argentí hauria explorat a fons aquest camí d'haver-lo conegut-, repte que ara, entre penes i suors afronto personalment, com sabreu els qui hàgiu tafanejat al meu bloc Històries de Tavanne. Per tant, em congratulo molt que l'Ignasi hagi decidit encetar aquesta obra en aquest format.

Em sento privilegiat de poder iniciar aquest recorregut de la mà d'una autor tan gran -en tants aspectes- com l'Ignasi, i que a sobre compti amb el pròleg amb algú com el Jesús M. Tibau. Jo, que vaig patir i ser patit per l'Ignasi aquells dies d'oficina que ara ens descriurà amb la seva impecable prosa, sens dubte em sorprendré de veure un altre caire de la història que vam compartir, un punt de vista diferenciat del que jo podia copsar -encara en les estones en què estàvem colze amb colze-. Perquè, en definitiva, encara que els humans compartim espais i temps, mai podem estar dins la closca de l'altre.

Li dono la raó al Jesús -podia ser d'una altra manera?- quan apunta al seu pròleg  que escriure ens fa millors. I afegeixo: llegir també ens ho fa. Ens ajuda a veure altres maneres de veure, a relativitzar, a pensar a partir de les experiències dels altres, a rumiar sobre els nostres i, amb una mica de sort, fer-nos un replantejament de les nostres conductes més desafortunades.

Moltes gràcies, Ignasi, per permetre'ns rumiar una mica a partir del que tu vas rumiar, ara ja fa un trienni.