7/6/12

DARD: ARA MATEIX





Aquesta vella tira del Dard ha estat evocada i recuperada gràcies a l'entrada Dematitis del bloc Fent punyetes.

 Va ser publicada el 8 de setembre del 88... I sembla que va ser ahir!

22 comentaris:

  1. Jo ho interprete, Eduard, com el consumisme va aprofitant-se de les nostres vides, aquella màxima, de fruix-ne! que va des del menjar a la carta i a la cartilla, fins a menjar-se les paraules en un gaudi que té de tot menys de beatífic. L'home vol en un primer moment deixar de menjar creïlles fregides però com està alienat del menjar brossa i de fet té fam d'avorriment segueix menjant-ne.

    Molt bo aquest joc de paraules i dibuixos.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, com sempre, per enriquir amb la teva saviesa les meves entrades.
      Salut!

      Elimina
  2. Senyors meus: no puc estar més d'acord amb la Sílvia i amb el Dard.

    Jo forme part d'aquest col·lectiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut! Entre aquest i el dels malparits, tot s'ha de dir, som gent ben estranya, eh?!

      Elimina
  3. A mi em passa cada dia això en diversos àmbits de la meva vida. I sempre em dic a mi mateix: demà segurament em tornarà a passar. Val a dir que les patates fregides són una temptació especialment suculenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que les patates fregides són l'invent més gran de la Humanitat. I crec que la versió xip aquesta, que és la superior, és d'un cuiner de la Casa Reial francesa, curiosament. I amb una bona cerveseta a la vora, què més podem demanar?

      Elimina
  4. Boníssim, el Dard i les patates fregides ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sigui per l'ordre en què els has dit!-)

      Elimina
  5. ¿T'agradaria publicar un llibre de tapa dura gratis del teu blog? Sóc Carles de Printcolor. ¿T'interessaria? cvallsca@gmail.com

    ResponElimina
  6. estem entusiasmats amb el teu rol bogarder

    ResponElimina
  7. Hi ha un hàbit de dir ARA quan es vol dir QUAN EM DONGUI LA GANA.

    Bon cap de setmana, Eduard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt justa apreciació,Gemma... és la flexibilitat de la paraula, o en realitat l'ambigüitat que practiquem per no violentar la nostra voluntat, o la nostra no-voluntat.

      Elimina
  8. Molt bona la tira còmica! No la coneixia.
    Aix, les temptacions, les xips...
    Eduard, accepta l'oferiment del Carles Vall i ofereix la teva obra immensa i el teu raonament lúcid a la humanitat.

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil que coneguessis aquestes tires, Helena, les publicava en un diari local. He repescat els personatges en alguna entrada anterior, i ara potser n'aniré traient de les velles amb l'ajuda de l'escàner, aquesta eina tan admirable.
      Sobre publicar, sona a autoedició, oi? No m'interessa publicar res d'auest bloc, d'altra banda. El Josep, me´s a baix, ens fa un advertiment. Vaig a treure el nas...

      Elimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Eduard i Helena: si treieu un llibre us arrisqueu a fer-ne un llibre-atracament: http://descans.blogspot.com/2010/04/el-llibre-atracament.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraït per l'advertiment; espero no haver d'atracar cap dels meus amics mai. Bé, de tota manera, amb un llibre meu segur que no me'n sortiria.
      Molt divertida l'entrada!

      Elimina
  11. A mi m'agraden molt les patates rosses. Les de bossa sembla que els hi posen alguna cosa perquè siguin més cruixents.

    ResponElimina
  12. Cal ser prudent amb les xips, certament. Segur que porten més d'una cosa i de dues. Però he de cofessar que m'agraden amb excés.

    ResponElimina
  13. caram...Eduard! en el nostre blog apareixes en una molt bona imatge amb molt bona companyia i alegria...mira...mira...

    ResponElimina