CRÒNIQUES DE CAMPANYA.3

PERE NAVARRO TREBALLA (DUR) PEL DRET A DECIDIR DEL POBLE CATALÀ

Al nou líder del PSC Pere Navarro, sorgit del desangelat congrés de desembre passat, se li poden discutir moltes coses, però que té moral a prova de bomba, no sembla discutible. Un dels punts forts de la seva campanya és una proposta perquè el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya es decideixi no amb un referèndum, sinó amb dos!

Pere Virgili

Navarro defensa dos referèndums per definir la relació amb Espanya

El candidat del PSC proposa consultar primer els ciutadans sobre una reforma federal de la Constitució i després sobre la independència. Detalla una proposta d'estat federal en què Espanya no pugui interferir en les competències de Catalunya

SARA GONZÁLEZ - ARA - 16/10/2012

El que no sé si detalla gaire, almenys en públic, el Sr. Navarro, és el procediment que aquesta doble consulta pressuposa. La Constitució espanyola, aquesta que sembla ser és l'autoritat màxima en Dret Internacional, establexi el seu propi procediment de reforma al seu títol X, i últim.

Com que el famós art. 2,que és dins el Títol preliminar, determina que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, la majoria de les opinions coincideixen que per a una reforma de l'estil que proposa el Sr. Navarro caldria anar pel procediment especialment reforçat que preveu l'art. 168, previst per a la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el Títol Preliminar, a més del Capítol Segon, Secció 1a. del Títol I (els drets fonamentals), o el Títol II (la Corona). 

Tal procediment qualificat estableix que es procedirà a l'aprovació del principi per majoria dels dos terços de cada Cambra, i a la dissolució immediata de les Corts. Acte seguit, les Cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les dues Cambres. 

Complicat, oi? I costós... en temps i diners! No hi ha una manera més senzilla que no impliqui dos terços de les dues cambres de les Corts per dues vegades consecutives? Bé, sí: cal reformar primer el mateix títol X, pel procediment ordinari que preveu l'art. 167. 

En aquest cas, només cal  una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres. Si no hi hagués acord entre totes dues, s'intentarà obtenir-lo mitjançant la creació d'una Comissió de composició paritària de Diputats i Senadors que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat. En cas de no aconseguir-se l'aprovació mitjançant el procediment de l'apartat anterior, i sempre que el text haguès obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el Congrés, per majoria de les dues terceres parts, podrà aprovar la reforma. Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per tal de ratificar-la , sempre que ho demani una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres, dins dels quinze dies següents al de l'aprovació.

Aquí deu trobar-se enclavat el referèndum primer que el Sr. Navarro reclama, i que òbviament ha d'abarcar tot el poble espnayol, del qual emanen els poders de I'Estat i on rau la sobirania nacional.

Un cop passat aquest còmode tràmit, ja podríem presentar una reforma constitucional del Títol preliminar i el títol VIII que regula l'organització territorial de l'Estat, i aleshores plantejar de nou tot el procés, començant per trobar la majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres, i acabant pel nou referèndum a tot Espanya.

Després d'això, i sempre considerant el vot favorable, faltaria més, en el referèndum, potser ja només caldria adequar la llei estatal de referèndums al nou marc constitucional, i acte seguit el poble català ja podria decidir tranquil·lament sobre el seu futur, de manera també que persones com Carme Chacón puguin anar a votar sense patir greus pertorbacions morals sobre el futur nacional dels seus fills menors d'edat. Sobretot perquè molt probablement  quan arribés al final del procés l'hora de decidir, el seu nen ja hauria assolit la majoria d'edat.