11/2/13

EL CARNESTOLTES DE REUS TREU PIT

Molt de pit i poca substància. El Carnestoltes reusenc no està brillant precisament per la imaginació ni per potenciar el vessant satíric, punyent i mordaç que l'ha distingit en un passat ben recent. La rua de lluïment del passat dissabte va mostrar que les comparses continuen sent nombroses, però va deixar notar la crisi, no solament en l'aparell d'atrezzo i de vestuari, sinó -el que és més trist- en la capacitat de crítica i  de subversió.


A penes vaig comptar tres o quatre escadusseres referències a l'actualitat política o social, malgrat la gran quantitat de matèria inspiradora que subministra avui dia el pati. Una carrossa, la dels Pirates, amb al·lusions directes a la corrupció




Una altra amb al·lusions a la posada en venda del patrimoni municipal que intenta l'actual govern reusenc per salvar el monstruós forat a les arques consistorials


I poca cosa més, llevat de les referències -no gaire nombroses- a l'única polèmica que ha fet destacar enguany el Carnaval reusenc, la de la retirada del cartell guanyador del concurs, per suposat ús indegut de la propietat intel·lectual, però molt probablement per ensenyar i treure pit.






La notícia ha tingut repercussió arreu de Catalunya i fins i tot arreu de l'Estat, i de fet ja constitueix un petit capítol propi de la història del carnaval reusenc, però resulta xocant que l'únic escàndol s'aixequi per l'exhibició d'unes mamelles.

Tampoc brilla enguany una de els tradicions més genuïnament reusenques, la dels fulls satírics, que és una intel·lectualització literària de la celebració grotesca del Carnestoltes, que tradicionalment circulava en tota mena de fulletons entre els espais públics. Ja fa anys reconduït i circumscrit a la xarxa, no ha estat aquesta una edició pròdiga, fins al punt que els mantenidors de l'indispensable bloc recopilatori, El quiosc del Carnestoltes, han posat el xiringuito en traspàs per manca de fenya.

Entre el que ha aparegut, domina novament l'aspecte eròtic del cartell de la pitrera i la crida monàrquica a salvar la vida de SM el Rei Carnestoltes feta per un clàssic que sobreviu, el TururutViola. El més actiu, un full que, seguintaltres il·lustres precedents de l'època daurada, imita un òrgan de premsa real, el NoWeigis, paròdia de NW, revista que és gairebé l'únic intent actual de mantenir el periodisme local professional a Reus (tret del grapat de revistes gratuïtes i de la premsa estrictament digital), que  sens dubte sí travessa una crisi.

Algunes altres mostres interessants de la rua carnavalera que, malgrat el fred intens, sí va comptar almenys amb una alta participació i evidents ganes de mantenir la gresca:




Les referències a la Història local sempre donen un toc de distinció

No va faltar la referència al procés sobiranista: Reus cantó independent?

Sempre hi ha valents -o forassenyats- que es capfiquen a imitar els carnavals de la latitud oposada del planeta


La formiga reina i el formiguer, una de les comparses més elaborades.

En fi, escric aquesta ressenya en hores molt tristes, quan sembla imminent la mort del Rei Carnestoltes i hem sabut de la dimissió del Papa -la qual demostra  l'atemptat que li acabaria costant la vida, com fins ara deien els llibres d'Història, sinó que els assassins van fer a consciència la seva tasca i el van estrangular per assegurar-se que no en sortia viu de la trabucada rebuda.

La Història et dóna sorpreses i de vegades t'adones que la imaginació de tot un carnaval no la podrà mai superar.





10 comentaris:

  1. Sembla que el Carnaval d'enguany ha estat més apagat que de costum, com si la gent estigués resignada (i trista) a una quaresma contínua. I això que la dita resa d'una altra manera:
    Carnestoltes, moltes voltes
    Quaresma, no vingues més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és una apreciaicó personal, però sí, a mi així m'ho ha semblat.
      Entrem a una llarga Quaresma?
      Uh, i sense Papa!!! Tant de bo el ramat es desmadri una mica sense pastor...

      Elimina
  2. Potser si es fes ara hi hauria tot de disfresses papals... Disfressar-se de corrupte no és tan fàcil, els personatges són tan "normals i corrents" que costa caracteritzar-los...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan normals i corrents com qualsevol de nosaltres. Aquesta és una societat terriblement hipòcrita que recrimina als polítics una corrupció que està estesa arreu. Conec per testimonis directes com va tot. Si tens un càrrec amb responsabilitat a l'hora de distribuir calés públics, no t'has de molestar a buscar on ficar la mà, més aviat t'has de peocupar a retirar-la perquè no te la vulguin untar.
      Potser és això el que, en el fons, fa perdre la inspiració al "poble": que tots ens sabem culpable, per acció o omissió, per molt que se'ns ompli la boca a diari clamant contra els "polítics".

      Elimina
  3. Ho tenien difícil aquest any. Com tu dius,la realitat que vivim difícilment és superable amb la imaginació.
    És trist quan l'humor en queda tan afectat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'humor que no falti... Ens refarem, no en tinc dubtes!
      Humor i art com el teu...la millor recepta contra la crisi!

      Elimina
  4. Et donc la raó,,aquet any es podien haver lluit amb tot el panorama que hi ha ,,(és veu que la realitat supera la ficció),,una llastima!!!.L´imaginació aqueta vegada ha quedat mal parada .....que d l´únic que sigui destacable sigui el cartell,fa riure....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la cosa és especialment preocupant, perquè estem parlant d'una festa popular... o que ho hauria de ser. La veritat és que em sento una mica culpable criticant, ho he de confessar, perquè jo he participat anys enrere de l'ànima crítica de la festa (modestament, és clar), i ara no he aportat res, així que potser ens hem de plantejar treballar entre tots per rellançar l'ànim subversiu del Carnaval -o potser fer del carnaval un model a seguir tot l'any :-)
      En definitiva, hem d'aixecar el cap, que nosaltres som els únics que podem fer-ho. Ningú ho farà per nosaltres.

      Elimina
  5. Certament hi ha moltes més coses que les que allò simbòlic pot fer-nos comunicar amb paraules, gestos, etc. I és que la realitat té una vessant, una component màgica que fa que tots els vaticinis mitjançant aliances amb els dimonis o els déus se'n vagen en orris, i és que afortunadament és màgica, i per tant ingobernable, per això jo incidisc tant en la força de la fe, de l'esperança i perquè no, de la part social de la caritat, que tot plegat, i sense jo tenir una consciència cristiana absoluta ni portar o anar encaminat a ell porta a la definició catòlica de Déu.
    I parlant de la vessant satírica del carnestoltes com ací a València el mateix carnestoltes i les falles han tingut sempre eixa vessant satírica on tots hi deien la seua, i segueix encara afortunadament ni cap dictadura ni amo ha pogut mai callar les persones que es queixen o que volen fer política, una altra cosa és o serà la lliure disposició de les plusvàlues, fins ara sense la seua llibertat no ha hagut llibertat ideològica, però filant amb l'anterior de la fe, crec que en aquesta possibilitat raurà el que s'està o s'ha anomenat el canvi de consciència humà per venir que ja hi és. Una dictadura amb llibertat d'expressió i control de les plusvàlues. Cal que la reivindiquem, qui vulga i sense obsessions als carnestoltes i falles per venir.

    Una abraçada reusenca-russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que li deia a la Rosalia: potser cal impregnar l'any de l'esperit del carnaval o de les falles... I disfressar-nos de ciutadans de debò, per així arribar a ser-ho, lliures, participatius i autònoms membres d'una societat lliure.

      Elimina