CRÒNIQUES DE CAMPANYA.12

MAREJANT LA PERDIU
 (O COM PERDRE LA PERDIU I EL COVE)

EL MUNDO.ES

| Pere Navarro admite 'discrepancias'

Rubalcaba rechaza el 'derecho a decidir' que defiende el PSC en su programa

El secretario general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. | Foto: Bernardo Díaz.

• Recuerda que el PSOE es una formación federal y el PSC, un partido autónomo
• Destaca que ambos comparten que Cataluña 'tiene que ser parte de España'
• Aboga por una reforma del Estado autonómico que debe ser federalizante

Europa Press | Madrid

Actualizado lunes 29/10/2012 11:54 horas

El secretario general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha asegurado este lunes que no comparte "la fórmula del derecho a decidir" que plantea el PSC, ni por lo tanto esa parte de su programa electoral, aunque entiende que los socialistas catalanes hayan entrado en esta "polémica" porque es permanente en Cataluña estos días.
En una entrevista en Onda Cero, Rubalcaba ha recordado que el PSOE es una formación de estructura federal y ha reconocido que, como partido autónomo, el PSC defiende en ocasiones cosas con las que el PSOE no está de acuerdo. "No es la primera vez que pasa", ha asegurado.
Sin embargo, ha subrayado que sí comparten "lo esencial", que es que Cataluña "tiene que seguir formando parte de España y que hay que hablar para mejorar esa relación". A su juicio, eso es lo que realmente se dirime, si Cataluña "se queda o se va" aunque el presidente de la Generalitat y candidato de CiU a la reelección, Artur Mas, "lo quiera esconder".
Por su parte, el primer secretario del PSC y candidato a la Generalitat, Pere Navarro, ha admitido este lunes que tiene "algunas discrepancias" con Rubalcaba.

Per a Pere Navarro, que el secretari general del partit federal del PSOE li digui que ni tan sols es planteja que Catalunya pugui votar que no a la independència, és una discrepància. L'essencial, doncs, que Catalunya no pot marxar d'Espanya, ho comparteixen, estructura federal i autonomia dels socialistes. 

Rubalcaba està disposat a treballar per una reforma federalizant de la Constitució. Sens dubte, en la línia de relacions entre PSOE i PSC de manera que Catalunya pugui reproduir respecte a Espanya la mateixa autonomia de què gaudeix al PSC. És a dir, ni tan sols tenir una veu pròpia davant els que de veritat manen.

Quan una discrepància es troba en l'aspecte essencial d'una proposta, Sr. Navarro, no es pot mantenir la il·lusió que s'estan negociant els aspectes secundaris. A això no se li diu ja negociar, sinó marejar la perdiu.

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.11

AMICS, AMANTS I ENEMICS

DIU QUE EL GOVERN CATALÀ ELUDEIX RESPOSABILITATS

Rajoy acusa Mas de buscar un "enemic exterior"

Foto: EUROPA PRESS

MADRID, 23 Oct. (EUROPA PRESS)
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, considera que la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya és una "fugida de la responsabilitat" i ha acusat la Generalitat de "buscar-se un enemic exterior" per evitar que es parli de la seva gestió

Sol dir-se que  res uneix més la gent que l'enemic comú. Agafa dos que es barallen contínuament, mostra'ls algú que els faci rancúnia a tots dos, i aconseguiràs que es posin d'acord... almenys per barallar-se amb el tercer.
La frase de Rajoy, doncs, té el suport d'una llarga i contrastada tradició que vessa una llum poc optimista sobre el nostre gènere humà (parlo tant d'homes com de dones).
 Ara bé, el mateix Rajoy deia no fa ni un mes, en una de les seves comptades aparicions a la campanya electoral basca:

Rajoy: "El nacionalisme català és l'enemic econòmic d'Espanya"

"Estan obstinats en trencar, en fracturar i treballen en contra del destí dels temps", ha lamentat el president espanyol també en referència als bascos

elSingulardigital.cat / 29/09/2012 

Per tant, parla amb coneixement de causa quan parla ara de buscar-se enemics!

Per refer ponts, imagino, el PP ha desembarcat en ple aquest cap de setmana a Catalunya, amb l'excusa de no sé quina conferència de partit de nivell municipal -crec-, repartint missatges conciliadors. L'aperitiu el va posar ja la número dos del partit,  Dolores de Cospedal, en la mateixa inauguració de la cosa:

Cospedal: “Malgrat el que diuen alguns, el PP estima molt Catalunya”

La secretària general del PP inaugura la reunió intermunicipal del partit a Barcelona

EL PUNT AVUI -26/10/12 12:41 - barcelona - Agències

Cospedal, al centre, en la reunió del PP a Barcelona Foto: EUROPA PRESS.

Ens estimen, doncs, malgrat el que diuen alguns. Perquè, quines raons podríem tenir per creure que no ens estimen?

Potser perquè el PP va ser el que va iniciar una campanya contra el projecte d'Estatut del 2006 arreu d'Espanya, que es coneixia a carrers i places com vamos a firmar contra los catalanes?

Potser perquè va ser el partit que va recórrer al Tribunal Constitucional contra aquest estatut ja referendat pel poble català, malgrat haver estat ben passat pel ribot de les Cortes?

Potser perquè va ser el partit que va fer saltironets d'alegria quan el referit Tribunal va acabar de passar-li el ribot i elpaper de vidre al text estatutari?

Potser perquè és el partit que es va presentar a les darreres eleccions catalanes fent bandera  del dret dels pares a reclamar l'ensenyament en castellà?

Potser perquè des que governa, en menys d'un any, ha continuat incomplint les previsions de finançament de Catalunya que preveu el ben raspallat Estatut:
a) Negant-se a pagar les liquidacions anuals ja adeutades pel govern de Zapatero
b) Assignant de nou molt per sota del que preveu l'Estatut les inversions a Catalunya en el pressupost de 2013
3) Continuant executant sempre les inversions a Catalunya per sota fins i tot del que pressuposta
4) Negant-se en rodó a millorar el finançament de Catalunya i a reconèixer el greuge fiscal que pateix
5) Escanyant en les trasferències de liquiditat per a la despesa corrent a la Generalitat de Catalunya, i fent encara escarni de la situació amb un to prepotent i burleta?

Potser perquè ha exercit o anunciat ja més de dues i de tres mesures recentralitzadores en competències plenes de Catalunya com l'ensenyament i cultura?

Potser perquè aplaudeix sense vergonya les sentències judicials que estan laminant el model educatiu català o l'estatus del català en la funció pública?

Potser no són motius per dubtar de paraules tan ben sonants com les de la monacal Cospedal. Potser de veritat Mas i alguns de per aquí volem veure enemics on no n'hi ha.

Si és així, mai serà tan certa la dita aquella: amb amics com aquests, per què volem enemics?

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.10

Juan Carlos Moreno Cabrera: "Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent"

Perfil Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) és catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid. En els seus llibres desmunta els mites del nacionalisme espanyol sobre el castellà, per exemple la idea que és una "llengua comuna". És dels pocs espanyols favorables a la independència de Catalunya sempre que es prioritzin els interessos de la població per sobre del gran poder financer i de la UE.

ARA/ DAVID MIRÓ

| Actualitzada el 27/10/2012 00:00

 

JUAN CARLOSMORENO CABRERA: "Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent" CÈLIA ATSET

 

Ningú millor per conèixer el nacionalisme lingüístic espanyol que un madrileny com Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista que conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d'una Catalunya independent. Ell, que és especialista en nacionalisme lingüístic espanyol, considera que la clau és mirar cap a Hispanoamèrica.
Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d'independència?
Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya.

Juan Carlos Moreno Cabrera es defineix com a marxista-revolucionari. Diu les coses molt clares: la sentència de l'Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s'hagi adonat d'una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d'Espanya que té el nacionalisme espanyol. 

També respon moltclarament a la pregunta:Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre....
Contesta:

Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d'una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos. 

Entre nosaltres, Alícia Sánchez Camacho escurça la història espanyola a només 2.000 anys. O sigui, la història de la gran nació seria en veritat la del sotmetiment dels espanyols primer als romans, després als invasors germànics com els gots i després als musulmans. Espanya quedaria lliure just quan inicia la seva gran gesta imperial -segurament recollint l'experiència dels imperis que l'havien envaït-, que comença amb l'anomenada colonització d'Amèrica. Una història exemplar que va escampar la cultura natural, mil·lenària  i superior en aquells pobres pobles oblidats de Déu.

O no? O hi ha una part fosca en aquella gloriosa part de la història? Què hi ha de la llegenda negra?
Els Antònia Font se'n recorden al seu darrer disc, aquesta singular obra d'art que ens han regalat que porta per nom "Vostè és aquí". L'única peça en castellà és així de descriptiva: "Llegenda negra".

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.9

EL VOL DE LA GALLINA

Els avions de l´exèrcit tornen a sobrevolar la Catalunya central

"Hem sentit un soroll fort mentre estàvem fent classe i tothom s'ha acostat a la finestra", expliquen des de Navàs

Arxiu regió7/Miquel Spa

Regió 7/REDACCIÓ/ACN "No ens hem espantat però hi ha hagut un bon rebombori quan hem sentit un soroll fort mentre estàvem fent classe i tothom s'ha acostat a la finestra per veure què passava". D'aquesta manera explicava aquesta tarda de dimarts una professora de l'Escola Diocesana de Navàs com ha viscut el pas d'uns avions militars per sobre de Catalunya. Concretament, els aparells s'han deixar sentir al Bages, el Berguedà, el Ripollès i la província de Lleida. És la segona vegada que es repeteix un episodi com aquest en pocs dies de diferència.

Una metàfora perfecta de la situació és aquests dies la dels vols baixos dels caces de l'Exèrcit alterant amb el seu brogit la pau del Prepirineu català i de bona part de la Catalunya central. Com el vol de la gallina, de curta volada i de cloqueig esvalotat, ens poden atabalar amb el seu soroll, fins i tot deixar-nos caure a sobre una cagarada, però només perquè són a prop i volen baix.

 

 

CRÒNIQUES DE CAMPANYA.8

DE MESSETES I MESELLS

Dimite la número dos de los socialistas en la Eurocámara

María Badia ha tomado esta decisión para no perjudicar al PSOE después de haber protestado por las declaraciones del conservador Vidal-Quadras sobre el papel de las fuerzas armadas ante una supuesta situación de rebeldía en Catalunya

Público.es / AGENCIAS Estrasburgo 24/10/2012 12:57 Actualizado: 24/10/2012 18:03

1. DE MESSETES

Aquest titular del diari Público (que ja només s'edita en versió digital), podria ser una bona mostra de distorsió de la realitat per pura incapacitat  de sintetitzar-la. Llegint l'article ràpidament t'adones que la dimissió no és del càrrec d'eurodiputada, i que la protesta s'expressava en una carta adreçada a la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, signada amb altres eurodiputats catalans -Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Anna Miranda (ERC)- .

L'article subratlla la reacció fulminant del president de la delegació socialista, Juan Fernando López Aguilar, acceptant la dimissió i posant a l'eurodiputada al seu lloc i qualificant les seves declaracions d'intolerables, quant  trasladan una imagen esperpéntica de la capacidad de las instituciones españolas y de la propia sociedad democrática madura española para resolver cualquier situación que se ponga por delante. Igualment, el mateix secretari general del PSOE, Pérez Rubalcaba, va estimar la carta com profundament equivocada i assegura que no respon en absolut a la realitat espanyola.

Cap crítica, en canvi, recull l'article ni cap altre que jo hagi consultat, contra les declaracions d'Alejo Vidal-Quadras que van motivar la carta, i que en canvi van promoure un intent del grup europeu de Liberals i Verds per reprovar a Vidal-Quadras, que l'hagués obligat a deixar el seu càrrec de vicepresident de la Cambra. La proposta no va prosperar perquè a la conferència de presidents va estar vetada per la delegació... socialista.

2. DE MESELLS

Escolto algunes declaracions comprensives a casa nostra amb l'actitud dels que critiquen la carta dels eurodiputats catalans.Vidal-Quadras no hauria secundat, com insinua la carta, les amenaces d'intervenció militar que des d'alguns sectors certament marginals de l'Exércit s'han fet arribar. 

Fins i tot sento a dir que és una carta que toca el ridícul, com si el ridícul fos dels que denuncien i no dels que han fet les declaracions.

Vidal-Quadras va posar pel mig la Guàrdia Civil -cos militaritzat- per impedir un referèndum d'autodeterminació. Després va dir que ho va dir de broma. I després ha acabat dient que hauran d'intervenir els Mossos d'esquadra, aprofitant-se de la pluja d'invectives que de dins i fora han caigut sobre Felip Puig, conseller d'Interior, quan va exhortar a alguns alts càrrecs del cos policial a fer costat a les institucions catalanes.

L'eurodiputat que més ha fustigat Vidal-Quadras pel seu exabrupte ha estat precisament el vicepresident vicepresident del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, l'eurodiputat flamenc Derk-Jan Eppink, que va exigir al govern espanyol aquest dimarts que deixi als catalans votar el seu futur i no hi posi l'exèrcit. La seva intervenció al ple de la Cambra no pot ser més contundent. No us la perdeu, en aquest vídeo . I no us perdeu tampoc la rèplica de l'eurodiputat del PP Luis de Grandes: a l'alçada dels grandes d'Espanya, pot comprendre les observacions del seu company de grup, però les menysprea.

Comprovareu també en les imatges que moltes de ses senyories els ben pagats eurodiputats tenien en aquell moment probablement ocupacions més urgents que els feien absentar-se del seu escó.

Però, en fi,hi ha vegades que el pes dels segles passats s'encarna de manera sorprenentment clara en l'actualitat. Eppink és un conservador, però fonamentalment és flamenc, a la fi. Els flamencs guarden a la memòria, fresca, l'ocupació imperial espanyola, tot i que va acabar abans de la derrota catalana a la Guerra de Successió, al Tractat d'Utrecht. Potser perquè ells van guanyar la independència, mentre aquí la perdíem, conserven la memòria de les messetes. Aquí, avesats a rebre cops, sovint caiem en la trampa del mesell que ja no els sent i es llepa les ferides recorrent a l'autoflagel·lació.