
Billie Holiday (Filadèlfia, 1915 - Nova York, 1959), cantant i llegenda del jazz, mite de la categoria dels màrtirs que ha proporcionat amb massa prodigalitat aquest gènere. La triem a ella avui, Dia Internacional de la Dona Treballadora, perquè forma part d'aquest grup de dubtosa glòria amb una llum pròpia. El llustre ominós i dramàtic que destaca en el seu cas pel fet de ser dona, cosa no tan habitual.
Si Maria Mercè Marçal va fer cèlebre la seva laica i rebel triple acció de gràcies ("A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/de classe baixa i nació oprimida./I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."), Billie Holiday podia fer seus els tres dons amb moltes raons: dona, filla de mare soltera i no clara paternitat, crescuda en ambients sòrdids i condemnada a veure el costat més fosc de l'èxit, i representant, volgués o no, d'una nació oprimida dins la gran potència mundial del segle XX, la nació de la raça negra als EEUU dels tres primers quarts de segle .
Part de la seva fama,

S

La f

Solia tancar la seva actuació amb la interpretació d'Strange fruit, el tema compost per Abel Meeropol, un professor jueu afiliat al Partit Comunista, la musicació del qual , com tantes coses a la vida de Lady Day -com també se la coneixia- és també dubtosa. Al·legat radical contra el racisme i la pràctica del linxament, especialment amb els negres com a víctimes, es necessitava un gran valor per interpretar-la, fora del refugi magnànim que va trobar en les millors fases de la seva vida, el Café Society del bohemi Greenwich Village, regit per l'antiracista Barney Josephson. Tanmateix, ella ho va fer molts cops, fins i tot en el Sud, a risc d'haver de sortir fugint per cames com va haver de fer en més d'una ocasió.
La lletra de Meeropol:
Southern trees bear strange fruit,
Blood on the leaves and blood at the root,
Black bodies swinging in the southern breeze,
Strange fruit hanging from the poplar trees.
Pastoral scene of the gallant south,
The bulging eyes and the twisted mouth,
Scent of magnolias, sweet and fresh,
Then the sudden smell of burning flesh.
Here is fruit for the crows to pluck,
For the rain to gather, for the wind to suck,
For the sun to rot, for the trees to drop,
Here is a strange and bitter crop.
(Arbres del sud duen fruit estrany
Sang a les fulles i a les arrels
Cossos negres que la brisa mou,
Fruit estrany penjant dels trèmols.
Escena bucòlica del sud galant,
Ulls sortits i boca torçada.
Flaire de magnòlies, dolça i fresca,
I sobtadament olor de carn cremada.
Aquí teniu el fruit per al bec del corb,
Per a ser xop de pluja, eixut pel vent,
Perquè el sol el floreixi i sigui abatut,
Aquí teniu l’estranya i amarga collita.)
Es va salvar de ser un d'aquells fruits estranys, però per desgràcia no de la persecució dels seus propis fanstasmes interns. Diuen que, quan ja agonitzava, la policia maldava per tornar-la a emmanillar per ús de narcòtics.
(1) Mama i papa eren només una parella de nens quan es van casar. Ell tenia divuit anys, ella setze, i jo tres
Realment una dona molt especial, que ens has acostat molt ben documentadament en aquest article. Potser altres tenien la tècnica, però a ella a "ànima" no la guanyava ningú. Personalment, sempre ha estat la cantant de jazz que m'arriba més.
ResponEliminaRealment la marginació racial, la pobresa, la feblesa psicològica de la gent que ha estat malmesa durant llargs períodes de la seua vida, de fet no tot el que no mata fa més gros, fa que aquesta dona també marcada per una vida amb les drogues, cosa que la fa molt més humana i molt més, que em permeten les autoritats, més divina, pel seu patiment infinit, fa que aquesta dona siga un dels símbols de la música, jo tinc el disc de la banda sonora de la pel·lícula "El ocàs d'una estrella" en la que canta Diana Ross les seues cançons i també tinc alguns discos en vinil que me'ls pose a la primavera, perque aquesta dona era no un cas de martiroloqui sinó un veritable ocell de la mort i de la vida, del blues.
ResponEliminaVinga Eduard, vaig per l'altre article. Una forta abraçada de Vicent.
Hi ha alguna cosa en l'autodestrucció, en la dependència emocional, en l'assumpció de certes càrregues externes com a pròpies... hi ha algunes d'aquestes penes de la Billie que moltes, moltes de les dones que he conegut al llarg de la meva vida portem amagades en algun lloc...
ResponElimina