29/6/12

BALL DE BASTONS A LA FESTA MAJOR DE REUS

Segurament el punt culminant de la festa major de Sant Pere a Reus és la Tronada de Completes, de la vigília de la diada patronal, o sigui ahir. La segona tronada que s'encén durant les festes, a una plaça del Mercadal a rebentar, s'engega quan ha tornat el seguici festiu, de les completes de la Prioral propera fins al Palau Municipal.




Enguany l'ambient estava prou caldejat i tant a l'anada com a la tornada, l'Assemblea Popular havia organitzat una xiulada monumental als representants de la Corporació. Els motius són comuns al conjunt del país (la crisi, les retallades...), i per tant afectaven a govern i oposició, i d'altres eren més singulars de Reus, encara que tinguin el mateix sòcol comú de la corrupció. I és que l'entramat de societats municipals que va crear l'antic govern municipal tripartit ha deixat no solament un forat ocult en la política de grans inversions que va desplegar, sinó que s'està destapant com un fons de corrupció a mesura que es desvelen detalls gràcies a la tasca de dos petits grups municipals: la CUP i la formació Ara Reus de Jordi Cervera, dissident de Convergència. I aquí novament estan tots implicats, tripartit d'abans i bipartit convergent-popular d'avui, ja que ells també integraven els òrgans de govern de complexos societaris com Innova, que van repartir quantioses sumes en conceptes de retribucions atípiques.

Fotografia d'Enrique  Canovaca, reusdigital.cat
L'ambient, doncs, era calent, a la plaça plena de gom a gom que registrava cap a les deu de la nit encara uns graus de temperatura i xafogor poc propícies a la serenor. No apropiada, vaja, perquè algú del govern donés ordre de crear un cordó policial de protecció a alcalde i altres membres de l'equip de govern. La xiulada va derivar així en un intercanvi d'estires i arronses, sacsejades, cops i puntades en què, com sol passar en aquests casos, va rebre més qui menys tenia a veure, membres de les colles i infants inclosos.

Les festes de Sant Pere, reconegudes avui d'interès nacional, són un aparador molt clar de la riquesa del teixit associatiu de la ciutat. Quan a finals dels setanta els primers ajuntaments democràtics es plantejaren la necessitat de revitalitzar una festa d'evident capa caiguda, van saber apostar per impulsar la iniciativa de les associacions ciutadanes. Van anar així apareixent més i més elements que es van afegir en un degoteig imparable als quatre elements que havien anat subsistint llangorosament, els gegants, els nanos, la mulassa i els bastoners. Recordo que, quan jo era un nen i veia aquells elements una mica tronats, se m'apareixien poderosos però estranys, misteriosament pesats i aliens. Va arribar un punt que ja no quedava cap portador capaç de fer ballar l'indi, el gegant més gran.



La renovació dels gegants, fent-los més lleugers però mantenint la seva augusta aparença i completants-los amb la parella de negres, va anar de la mà amb l'aparició dels diferents balls (de gitanes, de Prims, de valencians) , del les colles castelleres, de les bèsties de foc i, ja més darrerament, de nous elements festius com l'Àliga, sens dubte un dels més populars. Recolzant-se en la tasca investigadora i recuperadora de les mateixes associacions culturals, el seguici ha assolit així una extensió i densitat que el fan únic i que en aquests darrers anys de bonança no semblava tenir fi en el seu creixement, com si fos una imatge directa i real del mateix creixement econòmic i urbanístic de la ciutat.

Esperem que no esclati com la bombolla immobiliària. I esperem que els governants de la ciutat entenguin que, si la festa és com és, és perquè és oberta, popular, integradora i tolerant. I que aconsegueixin així que els balls de bastons continuïn sent on són, només dins del seguici.

11 comentaris:

  1. Parles de la festa de la teua ciutat, Reus i l'adobes amb afers entre polítics i normes per a la manifestació de les festes, elements tradicionals que mai no han de barrejar-se, estic plenament d'acord amb tu, amb l'ànima de la festa, amb la seua natural representació.
    El bo que té una democràcia és que es poden fer manifestacions i fins i tot portar als tribunals a aquests que desfan el normal desenvolupament de la política i fins i tot que desvirtuen les festes, que han de ser tradicionals i com tots les hem conegut sempre, fixa't Eduard que a la ciutat d'Alcant les Fogueres es fan majoritàriament en català-valencià i és perquè la gent comprén que es la llengua del poble en que es fan i la pròpia de la nostra terra, que dir de les Falles ací a València, conserven tot l'ànima d'abans, i que siga per molts anys...

    Una forta abraçada des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Reus la tradició s'ha reinventat d'alguna manera. Prenent el que encara era viu i revivint el que havia desaparegut -alguns elements des de feia segles i tot-, s'ha impulsat i alhora potenciat el texiti associatiu, que és el veritable fil de la trama social. I sempre s'ha tingut clar que aquesta tradició és en català.
      Gràcies, Vcent, per la teva aportació.
      Una abraçada de suport avui que el cel del Baix Camp sha tenyit de fum per l'incendi que ens ve de les teves terres.

      Elimina
  2. Amb una crònica com ara la teua no sols descrius la festa: ens la fas viure als qui no hem tingut ocasió de presenciar-la. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Rosabel!
      Besades cap al País Valencià que avui ens envia el pitjor testimoni del patiment de la terra: el fum d'un gran incendi.

      Elimina
  3. Com l'Helena, penso que la frase final és molt bona. Que l'ànima d'una festa major s'hauria de preservar al marge d'aquests aldarulls. Que bonica que és la festa i el ball de bastons tradicional. Bon cap de setmana, Edurad :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia. L'ànima de la festa és clar que es manté, eprquè és ben arrelada en el poble. La imatge del Carrasclet, un gegant sortit de la iniciativa provada, donant l'esquena a les autoritats, és prou explícita.
      Bon cap de setmana també.

      Elimina
    2. Fe d'errates: on diu provada ha de dir privada.

      Elimina
  4. La caiguda del gegant simbolitzaria la caiguda dels governants? (me pareix a mi que no...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. No està mal trobat, però els gegants són per al poble una part nostre. Tanmateix, és graciós que diguis això, perquè imagino que no coneixes aquest gegant indi. Té una particularitat: la mà dreta està col·locada de manera molt curiosa, al maluc i oberta cap a fora, en aquest gest tan típic que fem quan parlem d'algú que rep una paga o un suborn d'amagatotis...

      Elimina