TRAPEZI: L'ART DEL RISC

Un any més el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha passat per Reus. Ha estat un cap de setmana intens, des de dijous a la nit en què va arrencar, fins ahir diumenge al vespre, que va cloure's a la plaça del Mercadal. En ambdós casos amb espectacles que s'inserien en la programació normal del festival, i per tant sense cap concessió a la galeria.

Si l'any passat van ser els animadors de la fira, els acompanyants de la comitiva itinerant que encapçala l'elefant -de catró pedra, de tots és sabut que al Trapezi mai usa animals vius-, els Herrerita, els que van reivindicar la necessitat d'un major esforç de les administracions en el suport a l'organització, enguany també un dels seus membres va elevar una protesta per la manca d'aquest suport, ja que curiosament els Herrerita ja no han dirigit enguany aquest característic element.

laciutat.cat

El cert és que el pressupost del Trapezi ha pujat en relació al de l'any passat, dels 300.000 euros pelats als gairebé 385.000, però això no vol dir que hàgim superat els anys de les vaques magres. Bona part de l'augment cal imputar-lo a les despeses del nou espai escènic situat al parc de Sant Jordi, on es van fer els espectacles nocturns que havien estat efectuats fins ara a La Palma, l'espai popular que ara ha estat confinat a alguns espectacles de pagament. Si cal reconèixer que el nou escenari aporta una visió i comoditat molt més digna que alguns altres dels escenaris a l'aire lliure que sovintegen al llarg de la fira -on les incomoditats per a l'espectador són ja marca de fàbrica-, una de les raons esgrimides per l'Ajuntament, en relació a aquest canvi, la de la seguretat ens remet a una tendència preocupant de la política de l'actual equip de govern, la insòlita avui coalició CiU i PP: la de delimitar, reglamentar, i en definitiva arraconar i obstaculitzar progressivament tot tipus de manifestacions als espais públics. No deixa de ser una paradoxa, d'altra banda, que en la fira que exposa l'art que juga contínuament amb el risc, el que impregna el seu ofici d'una filosofia de vida que juga en el tall mateix del perill, les polítiques preventives i de seguretat acabin posant-hi barreres.

Amb tot, més de trenta companyies, més de vuitanta actuacions, i moltíssima participació de públic, han fet de nou del Trapezi una cita capaç de sotragar la ciutat. I, com sempre, deixar un solatge d'allò que ara mateix anomenàvem filosofia del risc en les nostres vides ordinàriament poc receptives a la capacitat de la sorpresa.

Un dels aspectes més positius a ressaltar és potser l'alta participació de companyies catalanes, que han mostrat el boníssim nivell que està aconseguint el circ a casa nostra, i que s'han pogut beneficiar de l'espai de contractació professional que transcorre com una part menys visible de la Fira però segurament més transcendental. En aquest cas, de la necessitat -indesitjable- de la restricció pressupostària se'n fa virtut. Traslladat a un àmbit general, el quilòmetre 0 es revela sempre com una bona sortida a la crisi.

Us deixo amb algunes imatges i notes del que vaig poder veure en aquesta edició.

"Cabaret elegance", d'Elegants, grup català integrat al voltant d'un dels artistes habituals al Trapezi, el gran Boni, amb un fitxatge de crac brasiler inclòs, com el futbol! Per riure amb dosis de l'humor desinhibit i un pèl provocador, alhora que es repassen alguns dels números més clàssics del circ.

"Invisibles". Una de les formacions que ha portat la companyia catalana Atempo Circ. Barra xinesa doble amb gran protagonisme de la música en viu, una de les constants d'aquesta edició. Sovint, com en aquest cas, amb el suport sintetitzat de seqüenciadors que aporten textures afegides als ritmes que vertebren el desplegament de les arts pròpiament circenses.

"Esquerdes", d'Hotel iocandi, una de les formacions omnipresents al llarg de tota l'edició. Duet de catalanobalear combinant exercicis de trapezi fix i mil filigranes insòlites al voltant d'una escala. Se'ls va poder veure, a més d'al seu espai al pati de l'Institut Baix Camp, a l'espectacle inaugural i a la cloenda.

"Heian", dels andalusos Zen del Sur. Probablement un dels espectacles més reeixits, sobretot per als que vam poder presenciar-lo de nit, amb l'efecte multiplicador de la màgia dels jocs de llums. Combinació exquisida de dansa acrobàtica amb tocs de dansa contemporània, música amb interpretació en directe d'aires world music i missatge final molt new age, però tot amanit amb una precisa maquinària física de gran impacte visual.

"Vals blessé", del duet català Daraomaï. Al teatre del mateix Institut, una de les actuacions més intensament poètiques, que se centra en la recreació musical d'un poema del gran Vicent Andrés Estellés, a càrrec de Félix Cucurull, i es desenvolupa al voltant del cèrcol magistralment governat per Martí Soler. Llançament de ganivets, dansa acrobàtica i projeccions audiovisuals completen un espectacle íntim i frapant a partir de versos com aquests:

No puc eixir, no vull eixir del lloc on sóc,
entre coses horribles, còleres i tendreses.
Un puny tot ple de sang i l'espill fet estelles.
I els domassos romputs, i la xica orinant,
i les rates menjant-se la cara d'un cadàver,
i l'home de l'hotel escrivint certes coses.
I els morts descomponent-se, i el cafè d'aigua bruta.
I fracàs i silenci, i els àngels que no poden
establir certs contactes, i la sala d'espera,
amb fustes greixoses i altres objectes bruts.


És com un ball, d'una certa nuesa.
És com un ball, d'una rosa despresa.
És com un ball, savis girs, sense pressa.
És com un ball.

"Walkman", de Ganso&Cia. El basc Gorka és un altre dels ja vells coneguts del Trapezi. Altres vegades molt loquaç, crea ara un espectacle mut però que manté la seva habitual peculiar forma de desplegar la deliberada matusseria dels seus exercicis de circ per provocar les més hilarants situacions.

"Violeta", del Col·lectiu La Persiana. Un afortunat combinat de joves artistes del país que despleguen diverses arts escèniques amb un dinamisme contagiós, sota els ritmes llatins d'una formació de músics que responen al nom de Venancio y los Jóvenes de Antaño. Va servir de cloenda multitudinària al festival i va deixar el regust agredolç dels comiats...

... Fins a l'any vinent, esperem!