DOS LAVABOS I UNA SOLA CUA

Huffingtonpost.es

Per a algú de províncies com jo -quedaria millor dir de comarques, però vaja...-, Barcelona té un aspecte de ciutat gran que de vegades intimida, sobretot els dies -com ahir- de molta calor. Hi ha alguna cosa d'amenaçadora en haver de creuar avingudes tan amples i llargues com la Diagonal o la Gran Via.

Ahir, aquestes dues grans vies barcelonines van ser preses literalment per una munió de persones vingudes d'arreu, de les comarques interiors, de les del litoral, de la rodalia, de la mateixa gran ciutat. Una de les conseqüències lògiques a preveure era un cert col·lapse dels serveis que presta a la ciutat el sofert gremi de la restauració. En particular, un d'ells, un dels més populars -hem de convenir-, el d'allò que justament anomenem sovint amb l'eufemisme de serveis.

Jo m'hi vaig trobar, a un bar d'una cafeteria propera a la Gran Via, on un bon grapat d'aquest munió vestida de groc i vermell feia el seu repàs just abans de l'hora marcada per a la concentració. La cua als lavabos era important, però heus aquí que em vaig trobar que hi havia una sola cua per a accedir-hi. És que és un sol lavabo, d'allò que diuen unisex?, vaig preguntar. No, n'hi ha dos, com és costum, separats per sexe, em va aclarir un amable ciutadà vestit de groc -o vermell, ara no sé-, però hem decidit fer una sola cua i usar-los indistintament per agilitar la cua de les senyores.

Tots sabem que un dels greuges en aquest tipus de servei és la usual espera més llarga de les dones. La pacífica concurrència havia decidit, per una tàcita autodeterminació, superar en aquell moment el greuge aplicant una senzilla lògica i oblidant la norma explícita als cartells d'indicació del lavabo.

Jo crec que aquesta anècdota, que us pot semblar molt trivial, revela molt del caràcter de la pacífica concurrència, la que va omplir a vessar les dues enormes avingudes formant disciplinadament unes perfectes franges bicolors. La massa, com despectivament la denominen alguns comentaristes avui, va saber posar-s'hi a obeir el que li semblava necessari per a l'èxit de la manifestació, però també sabia que quan una norma no és útil o és un obstacle per a aconseguir solucionar un problema, convé saltar-se-la per aplicar una altra que resulti més adient.

En definitiva, estem parlant de democràcia.