El suïcidi doble de la parella d'artistes nord-americans Jeremy Blake i Theresa Duncan ha sacsejat aquests dies la comunitat cultural. Joves, glamourosos, reconeguts en els estaments de l'alta cultura novaiorquesa... i tanmateix han posat fi a la seva vida de manera abrupta.
Especialment ell, més jove, havia aconseguit una respectable fama d'artista innovador i amb força projecció. Als seus 35 anys, el futur semblava daurat. Ella, com ell creadora en el món del disseny digital, i com ell reconeguda en les esferes avantguardistes, havia aconseguit relleu en la creació de videojocs i en el món de la blogosfera.
Tanmateix, sembla que tots dos havien perseguit sense sort la incursió en el món del cinema. Traslladats a Los Angeles en els darrers anys, tot i que ell havia intervingut amb dissenys de l'al·lucinada comèdia de Paul Thomas Anderson "Punch-Drunk love", els seus projectes no van acabar de fructificar. Ambdós s'havien encarregat els darrers mesos de difondre estranyes acusacions de conspiració contra ells de diversos alts estaments de Hollywood pretesament dominats per l'Església de la Cienciologia.
Certes o no les amenaces-i tot sembla apuntar que no són certes- , els usos i costums de la gran màquina de Hollywood han funcionat com a trampa mortal per a la parella. Un cop més, sembla que l'èxit devora els seus fills. En el món de les grans productores de cinema, els diners que es mouen són escandalosos, i els sistema que determina què es realitza i què es desestima és certament diferent al dels circuits del pop-art en què s'havien mogut Duncan i Blake. En realitat, l'atzar i els interessos casuals funcionen en ambdós circuits, però és molt fàcil, sobretot si a un li ha somrigut la sort en un altre camp, desesperar-se a causa de la mecànica despietada del gran negoci que no atèn a consideracions de risc ni de simpaties personals. En fi, és una indústria!
Ja corren per la blogosfera els rumors de malignes persecucions que la parella va fornir al seu dia i que la seva mort desgraciada poden inevitablement aventar. Paradoxalment, segur que forniran també el material ideal per a una gran producció de Hollywood que indagui en el costat fosc del seu propi sistema... I, segurament, amb gran èxit comercial.
No estaría mal una película, una enésima explotación comercial de la denuncia de la explotación comercial
ResponEliminaPel que he pogut llegir per la web, primer es va suicidar ella i ell dies més tard. Suposo que estava tant unit a ella, que no ho va poder suportar. O és que potser, es va sentir sol. Respecte a la Cienciologia, no m'extranyaria gens que haguèssim mogut algún fill per tal d'impedir que prosperessin a Hollywood.
ResponEliminaBona nit.