Jeff Tweedy, el líder de l'aclamat grup de rock nord-americà Wilco, un paio que sembla patir de migranya congènita, va afirmar en una recent entrevista que no li importava el que poguessin dir de la seva aquiescència amb el món publicitari. "Tinc una família per mantenir", va dir.
Va haver un temps que, en les difuses fronteres del rock, el pop i altres músiques populars diguem-ne "serioses" (oi que ens entenem?) era anatema cedir música a propòsits publicitaris, fora de causes benèfiques, solidàries i similars.
Avui en dia la veda sembla condemnada a l'extinció, des que els Rollig van obrir escletxes i tants altres, potser empesos per les baixes de royalties en vendes directes de gravacions, han seguit per aquesta senda. Una senda perillosa, sens dubte.
Cert que molts de nosaltres ens hem de guanyar les garrofes en negocis que escapen de reserves morals, però semblaria que en l'esfera de l'avantguarda el suor hauria de ser honest, net i aliè als designis de les grans marques. Tot i que el màrqueting hagi de ser el vehicle perquè els professionals de l'art s'hagin de fer valer.
En resum, sembla que quan el màrqueting del propi producte ja no té sentit (les vendes decauen en un món on la música és tan accessible gratuïtament*), la música ha de posar-se al servei del màrqueting d'altres productes que encara conserven la seva qualitat de mercaderia d'intercanvi.
Per què no?, direu. Es músics tenen família, casa i hipoteques. És irresoluble, mentre un s'hagi de postular en un mercat... ¿lliure?
(*) Wilco és precisament un exemple d'adaptació: es poden escoltar els seus discos sencers i de franc al seu web oficial
Ei,
ResponEliminaNo deixis d'anar a Escòcia i sobretot a les Highlands i els pobles perduts. És lo més autèntic.
Salutacions