EL VEDELL D'OR

Damien Hirst, l'artista o home de negocis britànic que té cara de no-res (cito el diari Clarín), ha establert un nou rècord absolut en el món de les subhastes d'art. Encara que per això hagi hagut de recórrer a tot el poder productiu del seu taller creatiu ( o fàbrica?) , i imposar un accelerat ritme de venda a la famosa casa Sotheby's durant dos dies consecutius (225 obres). D'aquesta manera ha superat el rècord que fins ara tenia Picasso, que havia venut (però ja després de mort) la més modesta xifra de 88 obres per tan sols 14 milions d'euros ara fa 15 anys, mentre Hirst va arribar a la destarotadora quantitat de 140 milions d'euros.
Això malgrat no haver pogut batre rècords amb les seves opus magnae, que van punxar en la subhasta. Es tracta del seus ja famosos animals conservats en formol. El vedell d'or, l'estrella anunciada, no va arribar als 16 milions establerts de sortida, i només va recaptar 13 milions. Una xifra bastant considerable, amb tot, per a una urna plena d'un material prou barat com el formol i un vedell que a preu de mercat no deu pujar tant, per molt que la carn cotitzi alta al mercat, i per molt que estigui parcialment revestit d'or.
Mr. Hirst, doncs, té motius per buscar superar-se a si mateix: bones notícies per al marxants d'art, per als galeristes de subhastes, i per als inversors que encara no disposen del gran plaer de tenir una obra d'aquest singular artista plural (és sabut que dirigeix un grup creatiu que posa múscul i sang a les seves genialitats -no em refereixo a les pobres víctimes animals-) després d'haver pagat un preu absolutament espaterrant i forassenyat.
Al cap i a la fi, Mr. Hirst dirigeix una empresa, dóna feina a molta gent, omple moltes butxaques i reparteix sense dubte el seus guanys entre nombroses famílies (no necessàriament necessitades). I deu pagar els seus impostos. Per cert, m'agradaria saber si ho fa al mateix fisc de Sa Graciosa Majestat la Regna d'Anglaterra.