A Joan Vinyoli
Aquest estiu els seus versos eren els meus camins
a les tardes que lentes lliscaven cap a l'ocàs.
I aquest hivern els camins ombrius i les rieres
eren versos que brotaven de la fecunda terra.
He seguit el rost camí
dels mesos de l'any,
amb llum i bona guia.
Camins ocres de Farners,
alçades del Turó del Vent,
alzines sureres i verns,
corriols encatifats de glans,
deus flairoses i torrents.
Tots aquells camins del fred de desembre,
aquells dels quals un cop, ja savi i vell,
va saber acomiadar-se, ric com va saber-se
d'una antiga passió
a la qual no renunciava.
Ric com el caminant
que sap que no té tornada.
Fotografies: Carles GràciaAraïment especial a Pep i Caterina
Bonics versos amic Eduard, em fan recordar "Les quatre estacions" de Vivaldi i la que pertoca a l'hivern, però tot i que tot torna una i una altra vegada hi ha camins que no tenen tornada, com ara la nostra escriptura, la nostra dèria per les paraules, ja al meu cas no té de tornada, i quan algú em llegeix sé que el perd o el guanya, però per aquell que ens guanya, tu i jo, sabem que som sincers, tenim la sinceritat dels poetes i com diu la gent del carrer "fem miques", i molt més grans que aquells amors i aquelles amistats d'una nit, que es fan i es diuen tot el que l'altre vol sentir.
ResponEliminaAixò no és ni l'amor ni l'amistat.
Per una llarga amistat entre ambdós, et desitge de tot cor que seguisques amb la sinceritat que et caracteritza.
Fins sempre bon amic, ens seguim llegint.
Fa molts dies que rumio que em cal retrobar els camins, els de debò, els de les muntanyes, els dels deserts. Avui preparava l'apunt de demà del Factor X i hi rumiava en els camins, els meus. I pensava, també, en com de debò sóc jo quan camino, un jo total i sense límits, escampant-se les meves cèl·lules per arreu on passo, integrant-se en mi les d'allò que trobo. Em cal retrobar la ruta, han estat bones les teves paraules, gràcies.
ResponEliminaEn efecte, Eduard,els versos dels grans poetes, com Vinyoli, són camins que ens ajuden a conèixer-nos i a enriquir la nostra experiència vital.
ResponEliminaUna abraçada des de la terra "fecunda".
Pep
Vicent, només puc donar-te les més emocionades gràcies.
ResponEliminaClídice, m'alegro si t'he obert una petita guia. Crec que et puc recomanar sense recança que et deixis guiar per un poeta molt més gran que jo, el Joan Vinyoli que inspira aquests pobres versos.
I Pep, gràcies de nou, perquè els camins van ser més planers gràcies al teu treball modèlic.
Have I told you lately that I love you
ResponEliminaEstar de tornada de tot quan toca, és bo, no abans.
ResponElimina