COSES DIFÍCILS

Res no és fàcil, van dir els Jethro Tull en una de les seves primeres mítiques cançons. La frase està avui molt d'actualitat, gràcies al Pep Guardiola, que ens matxaca a culers i no culers recordant-nos que el que el Barça fa semblar fàcil, no ho és en absolut.

Aquests dies, la ciutat de Reus, tan pròdiga en festivals, viu el festival de circ de carrer Trapezi, que arriba a la seva 15a edició, i s'omple d'aquests itinerants i firaires que també ens fan sentir que el que fan és senzill tot i que el nostre seny ens adverteixi que... millor que no ho provem a fer nosaltres.

Hi ha molt de fascinació infantil en això de demanar, exigir fins i tot, que algú busqui per nosaltres el pas més enllà, l'exploració dels límits, la transgressió del previsible. Recordo que, de petits, ens dèiem a casa meva que estàvem disposats a veure coses difícils, quans anàvem a contemplar espectacles d'acròbates, equilibristes, funambulistes, etc. I retrobar-nos amb aquests homes i dones, joves i no tan joves, que ens retornen aquesta màgia, sempre és gratificant.

Al Trapezi, a més, s'afegeix la diversió de veure, per uns dies, reconvertir-se la ciutat en un espai més variat, més obert, segurament més relaxat. L'edició d'enguany, pels atzars del calendari, conviu amb un altre circ, sens dubte menys màgic, sens dubte menys capaç d'incitar als canvis d'hàbits, però que igualment pren carrers i espais públics. Em refereixo naturalment al circ electoral. Per uns dies, els nostres polítics es fan més pròxims, més somrients i més propensos a saludar-nos. Curiosament.

Prefereixo els ambulants que ens vénen a visitar. Sé de sobra que la seva missió és arribar, muntar la seva parada -més o menys elaborada-, actuar, desmuntar i tornar a marxar i buscar altres carrers, altres places, altres ciutats. Però ens deixen, segurament, un bri de llibertat, un modest, tal vegada petit i efímer, ensenyament d'una altra conducta possible.

Tornant a la cançó dels Jethro Tull, aquell cantant amb pinta de firaire una mica boig, l'Ian Anderson, ja ens ho deia tot, i ens ensenyava coses difícils que potser ens aniria bé no oblidar:

Nothing is easy.
Though time gets you worrying
my friend, it's o.k.
Just take your life easy
and stop all that hurrying,
be happy my way.

When tension starts mounting
and you've lost count
of the pennies you've missed,
just try hard and see why they're not worrying me,
they're last on my list.
Nothing's easy.

Nothing is easy, you'll find
that the squeeze won't turn out so bad.
Your fingers may freeze, worse things happen at sea,
there's good times to be had.
So if you're alone and you're down to the bone,
just give us a play.
You'll smile in a while and discover
that I'll get you happy my way --
nothing's easy.

Una traducció, amb una petita concessió a la lliure adaptació, ens mostra aquesta lletra sorprenentment actual:

Res no és fàcil /Encara que el temps se’t faci dur,/ amic, no passa res./ Pren-t’ho amb calma/ i oblida’t de les presses,/ sigues feliç a la meva manera./

Quan les tensions es fan més fortes/ i ja has perdut el compte/ dels cèntims que has perdut,/ fes un esforç per comprendre / per què a mi tant em fa, / és l’últim a la meva llista./ Res no és fàcil./

T’adonaràs que les retallades/ no et faran tant de mal./ Els dits potser se’t gelaran / però coses pitjors passen al mar, / hi ha bons temps per arribar./ I si et trobes sol / i reduït a pell i ossos,/ fes-nos una mica de cas./ Somriuràs aviat i descobriràs/ que seràs feliç a la meva manera ../ Res no és fàcil.