19/5/14

AMB ELS GRUPS DEL DEMÀ

La Fira de Música al Carrer (FiM) que s'organitza a Vila-seca ha arribat als 15 anys. Es podria dir que es tracta d'una adolescència força reeixida i sense els conflictes estridents que sol acompanyar aquesta edat, o almenys aquesta és la impressió que rep el visitant.

Ja se m'ha fet una rutina deixar-me caure en aquesta ocasió a la vila veïna , aquesta petita població que, per estar encaixada entre Reus i Tarragona, sol passar desapercebuda, almenys en el seu nucli principal, allunyat de la costa on les platges de La Pineda i, sobretot, Port Aventura, la fan -potser sense que se n'adonin- destí habitual dels turistes. I és una llàstima perquè es tracta d'una població molt agradable, amb una cultura musical envejable, que no es manifesta només en aquesta Fira, sinó que tot l'any produeix una interessantíssima activitat al voltant del seu Conservatori i el magnífic Auditori Josep Carreras.

Vila-seca és avui una vila sanejada econòmicament, cosa que destaca poderosament en temps de crisi tan brutal, sens dubte per les aportacions dels gegants químics i turístics i hotelers que acull al seu terme, però crec que també per una gestió política més que decent. Avui hi plana una ombra sobre la gestió del seu alcalde, el convergent Josep Poblet, president de la Diputació, al qual se l'ha  imputat dins de l'escàndol del holding municipal reusenc Innova, que té en un daltabaix la meva ciutat. Pel que jo sé directament, tanmateix, la política municipal en temes ocupacionals és modèlica i una de els més reeixides del nostre entorn.

Aquesta edició del FiM s'ha organitzat sota el lema amb els grups del demà. És clarament voluntat de l'organització obrir a l'exposició dels nombrosos professionals que s'hi inscriuen una mostra dels talents emergents. Poques han estat les cares conegudes i de prestigi, però molta la qualitat de les propostes. Això parla del moment d'efervescència musical de la nostra escena musical -fonamentalment es tracta d'artistes del país-. Quaranta-sis grups o artistes que es van distribuir entre els diferents espais del nucli de la vila, la major part d'ells molt acollidors.

La meva tria, feta en funció de les imposicions horàries en bona part, va ser la següent:

-Per començar,uns dels pocs noms consagrats, Pau Riba i Pascal Comelade, amb la seva posada en escena del seu disc "Mosques de colors". L'inefable Pau ens va anar explicant la seva particular història d'amor amb el genial músic de Montpeller, i del quartet que formen van extraure una sessió memorable de música i lirisme amb tocs surrealistes que va acabar amb una reedició d'un dels seus clàssics, "Taxista", que com Riba va dir, continua estant d'actualitat ja que retrata una dura realitat que fa molts anys que dura, la de l'atur... Ah, i la coda final, preguntant a l'audiencia Què ha fet el Barça?... Ai, las!





-Al costat del pati del Fènix, en l'espai del cafè cantant, Negro, el valencià Fernando Junquera, que ens va rebre també preguntant pel futbol, i després ens va obsequiar amb el que ell, fent gala d'un sentit de l'humor també peculiar, va anomenar col·lecció de hits, temes en general petits servits amb una virtuosa forma d'extraure inversemblants sons a la seva guitarra elèctric.

 

-De retorn al pati, els Coriolà, una nova formació del pop-rock català que ja deixa endevinar la via de l'èxit, després de tres anys de rodatge i de posar al mercat el seu primer disc, molt apropiadament anomenat "El debut". Un nom a recordar, el de la banda de Carles Chacón, amb les seves evocacions d'herois romans retratats pel gran Bard.




-A la plaça de les Voltes, en un ambient insòlitament relaxat, vam poder assistir a una altra proposta emergent, Izah, una veu meravellosa d'una catalana de Manchester que canta en anglès i castellà una molt ben trenada barreja de soul, jazz, ritmes jamaicans i fins i tot swing.



-A l'Hort del centre, per acabar, la marxa rabiosa dels Falciots Ninja, homenatge a Serrat en el nom, però desde la fusió del rock amb ritmes soul, reggae, etc. El que amb Izah és elegància i cadència majestuosa, és frenesí en aquesta banda, ella per si sola una fusió d'elements vinguts d'altres bandes -amb un dels cantant de Mine! com a eix-.

I tornada a casa convençut d'haver fet alguns tastos de la música que ens vindrà demà.



6 comentaris:

  1. Jo pense que la música de demà ha de tenir ben present els nous llenguatges, nous i antics de l'art i de l'ésser humà, només així pot fer front a l'amo i ensenyar-lo.
    Veig que allà a les comarques de Tarragona i Reus s'hi fa i, molt per aquest sentit, malgrat que ací a València la crisi, tots sabem que ha afectat ètica i econòmicament de manera diferent que al Principat ens anem defenent com puguem, espere que posem la falca en el gros engranatge de l'amo i la ciència, ara, actualment ciència i capital.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. valència és un planter inesgotable de músics. D'això no en dubtem
      una abraçada

      Elimina
  2. Gràcies per aquest petit tast de 'la música del demà' i que sigui ben present. Petons Eduard.

    ResponElimina
  3. Vaig ensenyar català en anys remots a l'escola de Vila-seca. L'alcalde d'aleshores, Josep Malapeira, ja s'esforçava per dotar d'ensenyança musical tota la població. L'arrel ha donat tal arbre.

    ResponElimina
  4. M'ha agradat llegir la crònica, al PrimaveraPro els seus responsables van fer una presentació de la fira, ara només em falta anar-hi!

    ResponElimina