Ara que he trobat, en el ja llarg recorregut d'aquest blog (406 entrades en aquests quasi 90 mesos), un contacte en col·lectius reals, per bé que en bona part virtuals, sembla que he tocat el punt just de culminar un col·lectiu que era real però no en el pla virtual, el del Col·lectiu d'Antiartistes.
Acabo de publicar el llibre "Quedem al Zurich?", en unió d'una bona mostra de la comunitat bloguera catalana el projecte que des del seu si han tirat endavant la Gemma Barberan (del blog "Truquem al gegant del pi"), i Sílvia Teulats (del blog "Fent punyetes", sembla que ja clausurat). La presentació del llibre va ser una ocasió magnífica per desvirtualitzar-me en unió d'altres bloguers. Altres projectes, com el llibre "Interseccions" i "Bibliorelats", un altre projecte col·lectiu que s'origina en la feina exemplar del grup d'escriptores Reusenques de Lletres, m'han obert nous camins, i tots ells nous i impagables contactes humans.
Crec arribat, en definitiva, el moment de passar el pany i el forrellat a aquest blog.
O no tant. No és que em desprengui de la catosfera. Mantindré aquest blog obert, però inactiu, i podré anar seguint les novetats dels blogs que segueixo, i espero que comentant també quan ho cregui necessari.
I mantindré una pàgina oberta, una pàgina personal on penjaré notícies dels meus projectes, virtuals o no. La podeu veure ja aquí. Conté un petit blog que aviat reformularé encara que de moment remet a aquest mateix.
També em podreu trobar en les múltiples xarxes socials on participo, amb un nom o altre, i que podeu veure al meu site. Especialment, el blog de Tumbrl que vaig obrir a primers d'aquest any.
Som-hi! Continuem endavant. La catosfera continuarà bullint, ben segur, encara que blogs com el meu o el de la Sílvia desapareguin.
Fins aquí hem arribat i a partir d'aquí comencem de nou.
Foto: Elena Giménez |
Molta sort en els teus nous projectes i fins aviat.
ResponEliminaGràcies, Consol.Ens seguim!
EliminaSempre em sap greu quan un blog plega,si ja sé que dius que podrem trobar-te en altres llocs, però no puc evitar-ho.
ResponEliminaSegur que d'una manera o altra seguirem en contacte, per això... endavant amb els nous projectes i que siguin tots ben profitosos.
Una abraçada
A mi també em sap greu. I aquest no ha estat excepció. Estic, salvant milions de distàncies, una mica de dol. Però com bé m'indiques, els nous projectes empenyen -i és que de vegades tinc la sensació que ells em projecten ami i no jo a ells-.
EliminaGràcies, Carme, continuaré resseguint els teus rastres a la xarxa.
ja no podem més. I a més...n'estem fins a les esferes del monstre Pablo Arrimadas Iglesias Albiol Rabell d'Espadaler, comte del No.
ResponEliminaI ara, atenció al blog bogardià...molta atenció!
Ha estat un plaer haver-te conegut a través dels blogs, i encara més, personalment al Zurich.
ResponEliminaEns seguirem "veient" als punts que indiques. Bona sort!!
El plaer és mutu. Fa poc que et conec i tinc la sensació de tenir un bon amic en tu.
EliminaA reveure!
EL BOGARDISME T'ACLAMA I VARIS REUSENCS INTERVENEN AMB GANES AL BLOG.
ResponEliminaLa Junta.
estem molt embalats i el 27s serà una bala de cupejadors i juntspelsí.
ResponEliminaa can bogarde afinem amb la teva presència.
Atentament,
L'art que sempre vol art.
Em sabria greu si te n'anares i ja no sabéssem res de tu però si tens altres projectes i et podem llegir en altres llocs...endavant. I molta sort.
ResponEliminaEns continuem veient: http://antiartistes.wix.com/eduardlopezmercade#!blog/c3s
EliminaNo vull caure en el cofoisme. Però tinc il·lusió.
ResponEliminaMantinguem l'esperit crític ben viu i la il·lusió ben càlida
EliminaSort en els nous projectes, Eduard! una abraçada
ResponElimina