Gràcies per entrar aquí. Aquest blog es manté ara en una reserva indefinida, però sereu benvinguts a les seves entrades.
Em podreu anar seguint en el nou blog personal, dins el web que centralitza la meva activitat a la xarxa: aquí el web, i dins d'ell, el blog
Per a més llocs meus a la xarxa, consulteu la pàgina Canals (aquí a sobre)
He anat cap allà, al nou blog i m'he endut l'enllaç, però no sé deixar-hi comentaris. Es pot? Sóc jo que no ho sé fer?
ResponEliminaHola, Carme!
EliminaEl nou blog no disposa de comentaris integrats a l'entrada, ara per ara. És possible que aviat en disposi, però l'opció que ara et donen és molt rústega i no funciona bé. Pots usar la pàgina de contacte per enviar algun comentari.
Si et plau, podries penjar el petit text "Hi haurà un dia" al Blog-Via cap a la independència.
Una abraçada,
Lopesssss els bogardiana t'han enxampat.... de picos pardos amb el democristià Espadaler, però aquesta segur que donarà la volta a Reus i el sentiran fins i tot a la pèrfida Tarragona. Al tanto que va de canto.
ResponEliminaJoe
M'ha passat com la Carme, que no he pogut deixar-te comentari.
ResponEliminaTant de bo siga possible el que dius al teu poema.
Eii, nou blog! llàstima que no s'hi puguin deixar comentaris, sí, molt bonic el poema!
ResponEliminaGràcies, Gemma. Ens continuem "veient" per aquests món de la catosfera.
ResponEliminahosti Eduard, a on m'has ficat? Em dius entre copetes que vagi a veure això i em trobo que estas ballant no sé quina dança amb l'Espadaler. O és una manera de dir que ets un espadatxí. entramaliat de les poesies...i aquesta Web que és d'or.
ResponEliminaDit això i de tot cor: visita la penya que ets un dels més grans de la colla.
Un de Reus que coneixes i que ja s`ha fet de la Bogarde.