RESPOSTA -NO AÏRADA- A JULIO

No és que vulgui entrar amb polèmiques amb tu, germà de l'ànima, que tan feliç i despreocupat deus estar a la teva Argentina, entre grips porcines i dengues i totes les plagues que no et fan ni fred ni calor.
No em preocupa, doncs, que puguis emmalaltir o ser ferit en algun dels episodis de delinqüència que -si hem de creure la pròpia premsa s'allà- també assolen el país. No, jo sé bé que ets immune a totes aquestes amenaces.
Però m'han deixat preocupades algunes expressions que uses a la teva carta a Dorita, d'on em sembla deduir que fas lectures de Cortázar que poden desprendre un missatge antinacionalista.
Vagi pel davant el meu respecte i -tu saps que també- admiració per l'escriptor/cronopi, i aclareixo que no em mereix cap altra consideració que la del mateix respecte la seva postura de viure i sentir-se ciutadà del país que li donés la gana.
Tanmateix, he llegit jo també el seu darrer llibre, i no puc combregar amb ell quan diu coses com que sota tot nacionalista s'amaga un feixista. Entenc que des de certes experiències nacionalistes com les del moviment peronista o les diverses dictadures que va patir el seu país -i també el nostre!- el feixisme es pugui confondre amb el nacionalisme. Però és tan erroni com dir que el socialisme comporta el germen del feixisme. Que el feixisme hagi agitat i agiti les banderes nacionalistes, i socialistes fins i tot, no indica més que es va saber i se sap apropiar dels seus missatges per ofegar les llibertats.
No crec, en absolut, que la llibertat individual sigui enemiga del sentiment nacional. Pel contrari, és en la comunitat i en la seva capacitat d'articular projectes d'alliberament i progrés col·lectiu -i quina altra cosa pot significar el nacionalisme?- on es poden efectivament realitzar plenament les llibertats dels seus individus.
Cortázar havia optat per una pàtria latinoamericana per fer residir el seu projecte polític alliberador i antiimperialista. Un projecte, un ideari, que defensava la llibertat individual dins la via socialista, i lluitava contra l'imperialisme -és a dir, la negació de les llibertats nacionals d'altres pobles per part dels representants polítics d'un altre poble-. Per tant, ell també reconeixia la necessitat d'articular els projectes alliberadors en una comunitat homogènia culturalment -que no vol dir unicultural- i políticament -que no vol dir subjecta a un sol ideari sense espais de debat-.
I és que, al final, un sempre opta per alguna pàtria, encara que la nació pugui ser una altra -perquè ve del naixement i altres llegats culturals que s'assumeixen de manera no voluntària-.

Afectuosament,
Miqui