Amb el títol de "Les passions ocultes", ha aparegut per fi el volum de cartes completes entre els dos grans novel·listes mallorquins del segle XX, Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel. L'edició, de l'editorial Proa, ha anat a càrrec de Rosa Cabré, que les va rebre de mans del propi Porcel a principis dels 90. Un total de 485 cartes que abarquen un període llarg i intens, entre 1957 i 1976 (el primer va morir el 1980), que abraça alhora diverses etapes. En essència, la trajectòria que va de la coneixença per part del jove, tímid però ambiciós Baltasar Porcel del mestre del qual busca consells per engegar una carrera literària, a la relació del ja consagrat autor Porcel, ben establert en el món editorial barceloní, que serà clau per rellançar la carrera del mestre oblidat.La correspondència també es pot dividir en dues etapes per l'ús de la llengua. Durant els primers anys, ambdós usaran el castellà, i nos erà fins al mitjan seixanta que adoptaran el català. En el cas de Villalonga, la seva reticència cap a la llengua catalana, tot i mai no superada, va ser vençuda precisament a causa de l'èxit de les edicions de les seves obres en la seva llengua materna, després d'anys d'infructuosos intents d'obrir-se pas en la literatura castellana.
Potser bona part de la reticència envers el català li venia a Villalonga del coneixement una mica distant, una mica filtrat per la visió illenca, de la cultura del Principat, i també per la influència i podríem dir ingerència de l'editor Joan Sales, del qual ja coneixíem per la publicació de la seva relació epistolar amb Mercè Rodoreda la seva visió intervencionista de la tasca d'editor.
I, segons sembla que també desvelen les cartes, també podria influir en la seva ànsia de distanciament la presència de la muller de Sales, Núria Folch, que hauria sotmès a l'escriptor a un veritable assetjament sentimental.
Com en moltes d'aquestes edicions, un dels aspectes més morbosos és conèixer de primera mà les males opinions, rancúnies i vendettes envers tercers autors. Cela, Vidal Alcover o Bauçà desfilen per la lletra impresa des de les lletres que en l'origen formaren part d'un diàleg íntim, potser sí d'une passions que foren ocultes i que ara deixaran de ser-ho. La seva rellevància és tan singular que el Teatre lliure ha anunciat ja la dramatització d'aquest diàleg en una adaptació que estrenarà el mes vinent a la seva seu al barri de Gràcia, sota direcció de Pau Carrió.
Fotografia superior: Llorenç Villalonga i Baltasar porcel. Fotografia inferior: el matrimoni Sales-Folch amb la seva filla
Jo és que quan llegeixo el nom "Porcel" se m'acaba tota passió de sobte. Vaja, que en pau descansi, eh? I això que també li agradaven molt els gats. I igual escrivia una mica bé i tot. Va recomana'm un llibre d'ell, que segurament no el llegiré. En Bauça sí que és sant de la meva devoció, l'haig de llegir més. salutacions!
ResponEliminaDe Porcel tinc un llibre de versos que vaig llegir fa més de vint-i-cinc anys i de Villalonga he llegit "Bearn o la sala de les nines" per a mi es el "Gatopardo" català, jo crec que quan un escriptor es fa fidel a sí mateix es quan arrenca espurnes a les estrelles, com en el cas de Villalonga, i entrem en la polèmica de l'escriptor lliure, potser amb açò dels blocs tinguem el perill de que elgú ens copie, però jo pense que les idees no ens pertanyen, sinó que pertanyen al món, i l'escriptor ha de poder fer-les servir amb ètica però en el darrer fi lliurement.
ResponEliminaSalutacions
Vicent.