Era la crònica d'una inundació anunciada, però suposo que no per això menys dolorosa per alguns (la que no estava prevista era la inundació real de parts del nostre territori , amb resultats tràgics com a Onda o espectaculars com a alguns barris de Tortosa). El tsunami popular d'ahir només té el pal·liatiu de l'efecte diversitat dels resultats a Catalunya i el País Basc, però en el nostre cas és un pal·liatiu amarg, ja que el que absorbeix la major part de l'efecte és la dreta nacionalista (amb un cap de llista poc afí a aventures independentistes).
Els resultats a Catalunya, però, coincideixen amb el total estatal en un punt, i és que mostren molt significativament que la desfeta dels socialistes és la clau. El PP només creix poc més de cent mil vots en relació a les generals del 2008, mentre el PSC perd quasi vuit-cents mil. Tampoc Iniciativa sembla ser el destinatari de la migració: guanya més o menys com el PP, cent mil. La resta es poden atribuir potser a parts iguals a l'abstenció, que creix més de tres punts, a CiU, i a petites formacions. La relació amb els resultats a l'Estat són anàlegs: PSOE perd més de quatre milions de vots, però el PP només en guanya sis-cents mils, i els mateixos Izquierda Unida, sense comptar Iniciativa per Catalunya.
La conseqüència de tot plegat ens pot dur a pensar que és l'esquerra, més o menys tèbia, la que rep el càstig dels seus votants per les conseqüències del seu govern. La dreta no rep càstig, els seus votants es consideren sempre en el millor dels mons possibles. I si els seus mandataris fan el que fan, ben fet està.
Això sembla, si més no, cert en aquesta contesa. Els governs de dretes de les Comunitats Autònomes no han pagat tribut, si bé tampoc han pujat espectacularment malgrat l'ensulsiada socialista. Potser amb el temps i l'avançament previsible cap a mesures im-populars, el PP i la dreta convergent-unionista acabin tastant la mateixa medecina.
Jo com sempre intente ser optimista en el sentit, Eduard, que la llengua catalano-valenciana ací al meu país serà representada al parlament de l'estat amb un escó si no l'ha perdut en el 2% que faltava per contabilitzar, el partit de Rosa Díez pren un, esquerra unida dos, Compromís un y el PSPV té crec que 10, per vint de la dreta, jo sé que la dreta tindrà majoria absoluta a l'estat, però no tot és poder, el simbòlic també, t'ho assegure és important i donarà empenta dins del que cap ací a la Terra als treballadors i a la llengua.
ResponEliminaUna salutació que no em sap tant a derrota.
Sembla que només ens cal esperar el retorn del pèndol, perquè la gent se sent còmoda en això d'ara els uns, ara els altres. També perquè la campanya "real" ja fa dies que dura, fent-nos creure que l'única solució a l'ensulsiada són les retallades ... per baix. Vaja que ens hem cregut fins i tot això.
ResponEliminaLa política està fatal, millor dediquem-nos a altres coses.
ResponEliminaVicent, els d'esquerres sempre perdem, però la victòria nostra és inevitable...(és l'eterna paradoxa de l'etern insatisfet).
ResponEliminaClídice, no comparteixo això del pèndol del tto. Com diuen les xifres, de les quals a penes he posat quatre al post, en realitat no hi ha hagut un gran transvsament de vots del PSOE al PP, els vots del PSOE han anat en la seva majoria a l'abstenció, a Izquierda Unida/Iniciativa, i a alternatives menors, entreles quals potser el vot nul o en blanc.
A casa nostra, el que ens ha passat és que continua sense haver una alternativa indpendentista potent que hagi recollit aquesta desfeta del PSC.
Òscar, la política és el motor de la societat. Si ens retirem, els que es disfressen de tecnòcrates acabaran fent la seva política exclusivament, com a molt amb una tintura de participació democràtica.
ResponElimina