LLIÇONS DE FUTBOL. PETITA FILOSOFIA APLICADA A LA VIDA (11). SENTIR EL JOC

Crec que és un d'aquests dies que l'Albert Om rebrà un pretigiós premi pel seu programa de TV3, "El convidat". Com tots els programes, com tot a la vida, té coses i coses - per a mi, és clar-. Coses que m'agraden i coses que m'arriben a irritar. Però darrerament he vist dos lliuraments que m'han fet seguir-lo sencer i gaudir-lo especialment.

Ambdós tenien com a protagonistes personatges del món de l'esport, però res semblaria fer-los especialment connexos. Em refereixo a Isidre Esteve, el pilot de motociclisme que va quedar paraplèxic com a conseqüència d'un accident a una cursa, i Carles Rexach, conegut com a Charly, ex-futbolista i ex-entrenador del Barça.

El que crec que uneix dos temperaments aparentment tan diversos (vitalista, arriscat i agosarat com s'espera d'algú que participa en esports d'alt risc, el de l'Isidre, proverbialment calmut i allò que se'n diu pausat, el del Charly), és la capacitat que van demostrar de saber viure i aprofitar els moments on tot joc es decideix: en cada revolt i cada recta del camí, per al motorista, en cada pilota que s'apropa als peus per al futbolista.

El Charly va explicar a la càmera, o a l'Albert Om, vaja, que, de jugador, no podia entendre com companys d'equip, en les hores prèvies a un partit, es mostraven neguitosos i fins verbalitzaven el desig que allò, el matx, el seu desenllaç, ja hagués passat i fos el moment de recollir i anar cap a casa (naturalment, amb la victòria assolida). Ell, en canvi, deia que el que esperava amb ànsia era el moment del contacte amb la gespa, l'espera de l'oprtunitat, la probabilitat d'aquella jugada vistosa que podria néixer de les seves botes, l'ocasió excepcional i inenarrable, el punt de l'èxtasi, de la consecució del gol.

Acceptar jugar vol dir esperar el triomf, i acceptar la possibilitat de perdre. Sense aquesta possibilitat de la derrota, la victòria, el seu contrapes a la balança, no tindria sentit. El que té sentit en el joc és, precisament, apostar-h tot en una jugada, i confiar que, a tot el que la nostra habilitat i la nostra preparació i treball previs hagin pogut assegurar, s'afegeixi la cara favorable de l¡atzar per poder reeixir.

Ja arribarà després el temps per evocar, per ser sotmesos als assalts de la nostàlgia, aquesta forma substitutòria de l'experiència que tot sovint ens fa l'ullet per convidar-nos a l'autoengany. No em va semblar que cap dels dos, Isidre i Charly, s'hi hagin deixat seduir per aquesta forma de la paràlisi. Ambdós em van semblar conscients dels temps i els nous jocs que els toca encarar. separats del que havien estat objecte central de la seva vida per un accident, en un cas, o pel simple decurs inevitable del temps, en l'altre.

Coherents amb la forma amb què van saber gaudir d'aquella, accepten que el passat no retorna i que el futur se'ns va de les mans si no el mirem de front.