 |
| La nova versió de la fotografia de Pujol i Barrera es repetirà ara amb Mas i Junqueras com a protagonistes EFE/ARA |
Ahir va quedar tancat el pacte entre CiU i ERC que permetrà la investidura, presumiblement demà passat mateix, d'Artur Mas com a president d'aquesta apassionant legislatura que ens espera. Si el meu calendari no m'enganya, ahir era el dia de la Mare de Déu de l'Esperança. Esperança ens cal perquè en aquests dos anys que marca l'acord puguem -tots els catalans- decidir sobre el nostre futur com a poble, però és ben cert que el full de ruta està traçat!
Ningú, crec, es mou a engany sobre les dificultats del procés. Però ningú s'hauria de moure a engany, tampoc, sobre la importància de centrar-se com a objectiu prioritari en la necessitat de defensar la voluntat del poble català d'independenditzar-se i dotar-se d'un estat propi. Per molt que sorolls externs o interns ens vulguin distreure.
Tampoc s'ha d'escapar a ningú la importància d'obtenir el suport de les institucions europees en aquest procés que ara mateix ja s'inicia. Us convido a signar aquesta carta de petició al president del Parlament Europeu per tal que vetlli pels drets democràtics del poble català.
Tothom ens garanteix un camí ple de mines anti-persona. Però ens en sortirem, perquè tenim raó. Si no ho fem ara, les generacions futures ens passaran comptes. Carta signada!
ResponEliminaSí, Clídice, tenim la gran sort d'estar davant un gran repte històric i això fa una mica (o molt) de vertigen. Ho noto en molts que estan desaprofitant el moment, no ja per posar un granet de sorra o un bocí de col, sinó almenys per no aigualir el projecte. Tanmateix, molts altres hi confiem i estic convençut que, almenys, podrem deixar anar la veu en una consulta escrupolosament democràtica.
EliminaGràcies, una abraçada!
El camí estarà ple de dificultats com diu la Clidice, però el que ha de fer un individu o un poble o qualsevol que s'aprecie és seguir fent el que vol, estima, desitja i gaudisc, eixe ha de ser el camí que duga les relacions humanes, jo sé que per a mi personalment em serà un entrebanc la vostra independència, ho sé, perquè el dia després quedarà segurament molt mancada la nostra autonomia i en ella les llibertats que encara conservem lingüístiques, i amb elles la meua vessant de gaudi, però jo no puc fer com els del discurs de l'amo i tractar en base a la meua supervivència variar la dels altres.
ResponEliminaLa meua vida serà i arribarà fins on haja d'arribar, jo sé que la llengua de mon pare conforma la meua vida física, en certa manera a l'igual que la de ma mare i part de l'apresa, però no puc eternitzar-me en la Història, tothom és finit.
Bé, una abraçada i espere que tot isca bé, i per què no ja desitjant desitjaria que si arribàreu a tenir la independència s'assolira o mantenira la minsa autonomia lingüística valeciana.
Una abraçada
Vicent
No sé si ens en sortirem amb la independència, però estic segur que sí amb la consulta, i aquesta lliçó de democràcia farà reviscolar i reescalfar els ànims a la ciutadania d'arreu d'Espanya, i espero que de tot Europa. El País Valencià seguirà endavant, no et càpiga dubte, i amb ell (i amb vosaltres) la llengua valenciana, la llengua d'Ausiàs March i Joanot Martorell.
EliminaAbraçades,
Ja he firmat! Ho passaré als meus amics.
ResponEliminaGràcies! Endavant!!!
EliminaOk, a firmar vaig!
ResponEliminaHo passaré a coneguts.
Signat, segur que ens en sortirem, que som gent civilitzada envoltats de gent civilitzada... i farem una república que ens il·lusionarà :)
ResponEliminaGemmas, moltes gràcies!!!
ResponEliminaGemma Sara: quina ironia i quina conyeta més sana!!!
Visca la República i Visca el Tió, i que es fotin els tres reis i el senyor gras que reparteixen regals... (doble al·lusió al doble eix nacional i social del nostre repte col·lectiu)
Bon Nadal!