L'ARTICLE DE L'ANY

Naturalment, aquest no serà el millor article de l'any, ni mundial ni personal (crec). Tampoc vol ser un article de repàs de tot l'any que ara ens deixa, que això ja ho fan, millor o pitjor, els mitjans periodístics professionals.

Podria ser, ben entès, un repàs del meu any personal, que això no ho fan, ni millor ni pitjor, els mitjans professionals. No per mala fe o desconsideració, és clar, sinó senzillament perquè els antiartistes som uns més entre una multitud, sense una rellevància ni local ni nacional ni internacional que mereixi dues línies a La Vanguardia o al Viquipèdia. No ho farem, tampoc, que no ens vaga ara cansar-vos amb minúcies.

Tanmateix, com a catalans, com uns més de la multitud d'aquest col·lectiu que es veu poble o nació i que ara es vol estat o ha decidit autodeterminar-se, és just declarar que 2012 ha estat un any en què ens hem projectat amb llum pròpia al món. Podríem gairebé assegurar que, almenys en el nostre hemisferi occidental, Catalunya ha trobat un lloc al món. Si Barcelona ja era situada a nivell planetari, no ho era com a part d'un tot català. Com a molt d'un tot espanyol. En un any on l'anomenada primavera àrab s'ha enquistat a una cruenta guerra civil a Síria i s'ha encallat en l'onada islamitzadora al gegant àrab, Egipte, en un 2012 on Obama ha estat reelegit amb claredat com a president de la principal potència militar mentre la Xina, ja ben bé la primera potència econòmica,  ha renovat els seus quadres dirigents sense aparença de canvi, en un cicle de dotze mesos on la Unió Europea ha rebut el Nobel de la Pau en un moment de confusió i tensions internes que la posen al peu de la desintegració més que al d'unaveritable integració política, al'any en què Putin ha continuat acaparant el poder d'un altre gran gegant econòmic, bé que amb peus de fang, la Rússia que ens envia onades de nous turistes que són un respir per a la nostra malmesa economia, en aquest any convuls i ple de grans huracans destructius, de noves matances de trastornats armats als Estats Units, de més culs de sacs a Palestina, de gansgnam styles... Catalunya, mercès a una mobilització sense precedents de la seva societat civil en la diada que commemora la pèrdua de les seves llibertats nacionals, ha trobat el seu lloc destacat en el mapa internacional.

Avui, justament, acaba d'arribar-nos la notícia de la mort de Moisès Broggi, als 104 anys. Gran cirurgià i gran patriota, ens deixa a les portes del 2013 i amb el procés cap a la independència en marxa. Una independència que segur que ell ha anhelat durant anys i anys i que ja no veurà. Confiem que nosaltres sí, que sapiguem seguir l'exemple de seriositat, rigor i alhora il·lusió i esperança de persones com ell, persones que ens serveixen de mirall i de línia d'amidament dels nostres valors i els nostres actes.

El diari Ara, que naixia fa poc més de dos anys, li dedicava la seva portada del primer número. Amb una nena en braços, una nena que pot ser el símbol de la nova Catalunya que ara neix, el doctor Broggi quedarà com un símbol de la Catalunya que no s'ha resignat mai a morir.