Alquímia és un projecte musical que gira al voltant del guitarrista Eduardo Sánchez i el percussionista Jordi Salvadó. El cap de setmana passat vaig tenir l'ocasió de veure'ls en el seu darrer espectacle, muntat en col·laboració amb el grup de ball flamenc de Tato Romero, i amb músics d'excepció com Gerard Marsal i Nèstor Giménez, i la cantaora Luisa Márquez. L'escenari, el petit i acollidor teatre Bràvium de Reus.
Aquest teatre, com altres sales arreu del país, manté viu l'art amb el simple esforç -que no és lleuger, no se'm mal interpreti- d'obrir portes a artistes inquiets que estan disposats a mostrar les seves creacions sense sostmetre's només al càlcul de guanys materials.
Per entendre'ns, es tracta del cercle d'artistes que viatgen en la fina corda de l'àmbit professional i l'amateur, que afortunadament sobreviu gràcies a la creativitat i il·lusió d'un grapat d'artistes i programadors. En molts casos,com el de l'espectacle d'Alquímia i Tato Romero, es tracta d'artistes que combinen la professió docent amb la creartivitat amateur.
Un cas singular, una experiència realment destacable, és el de la iniciativa del compositor Joan Martínez Colàs, que està passejant per diversos escenaris la seva òpera "L'home del paraigua" -dedicada a la gran figura de Vicenç Ferrer-, sempre amb la col·laboració de grups amateurs locals.
La iniciativa, per una banda, tracta de trencar els motlles de la música batejada com a clàssica que sembla dirigida només a un tipus de públic. En paraules del creador i director del projecte: Dient “música clàssica” ja li donem una etiqueta negativa. En realitat tot és música. Les etiquetes són el problema més gros que tenim. La gent que està acostumada a l’òpera tradicional mira el nostre projecte amb recel, però també hi ha molta gent que quan sent paraula òpera li fa mandra. Ens hem de deixar de prejudicis i considerar-ho tot música, a seques, perquè les nostres influències són molt diverses i el nostre bagatge cultural ara és molt més ampli.
I, per altra banda, tracta d'eliminar les fronteres entre l'art professional i l'amateur: [Tothom pot fer de tot?] No, però tothom porta a dins un artista.Tothom és creatiu i cal potenciar-ho perquè ajuda a pujar l’autoestima.Quan una persona o un grup amateur participa en el nostre espectacle, ens adeqüem al seu potencial. Si un nen sap fer el sol i el la amb una flauta, jo li faig un arranjament amb aquestes dues notes. En aquests dos anys he descobert que hi ha gent molt bona. Aquest país és un pou de talent i allà on vas trobes gent excepcional.
Molta creativitat, molt de talent, i moltes ganes. La interacció entre veritables professionals i amateurs carregats de talent és una font, sense dubte, per destapar els pous de talent que sovint ens passen desapercebuts.
Són grans aquestes iniciatives que ens presentes, l'art amateur ha de conviure i cohabitar amb l'art professional i de fet crear un nou art, el de cada home que ho necessite un discurs.
ResponEliminaJa la xarxa, Internet ha popularitzat l'art i gent que mai no hauria escrit ni una sola lletra o nota comença a fer-ne i amb molt bons resultats, aquesta és la nova era, la de la democratització de l'art i les humanitats, tots sabem que pot portar-nos també a una banalització o a una presa per part dels estaments mediàtics o fàctics per a prendre'ns el pèl i controlar-nos, però el cert és que jo per exemple, que la meua vocació era l'escriptura i no tenia l'oportunitat per la meua vessant d'humilitat i poca ambició he aconseguit publicar, i que em llegisquen, tant en literatura com en música o altres facetes de les arts és una bona inciciativa i tendent a la democratizació, o millor dit, a la democràcia, a crear-la.
Vicent
M'agrada que lliguis aquestes experiències amb la democràcia. L'art, normalment, és considerat un àmbit aristocràtic. Bé que a l'escola es miri de potenciar l'expressivitat artísitica, això sembla que és prohibit en passar a l'edat adulta, si no és per "guanyar-s'hi la vida". I, com bé dius, la democratització del'art podria servir per posar un granet de sorra en la democratització social.
ResponElimina