El General Prim perdut en la boira, anit |
Dies estranys aquests de Nadal al Baix Camp, cobert d'una boira no gens habitual en aquests paratges. El país, en conjunt, sembla una mica perplex en aquest final d'any que ens porta a un 2013 que, qui més qui menys,veu arribar amb recança i desconfiança.
Es presenta dur, però també engrescador. Com ha dit avui Artur Mas en la seva possessió del càrrec de president de la Generalitat, citant el recentment desaparegut Josep M. Ainaud de Lasarte, cal tenir fe en el poble català. Ens en sortirem, passaran els dies de boira. L'escamparem i farem passes cap a un 2014 que tot pinta que serà decisiu.
O almenys aquest és el meu desig, per a tots vosaltres, per a tot el món i els seus habitant de bona voluntat.
Us deixo amb la fotografia del tionet que presideix casa nostra. El símbol de la terra que promet el seu futur renaixement és revestit dels símbols d'una terra que aspira a ser lliure.
Nosaltres també tenim tionets independentistes! Contemplar-los em fa feliç.
ResponEliminaQue siguin bons auguris... una fidel representació de la paciència amb què la soca fa enfilar l'arbre.
ResponEliminaUna abraçada,
Eduard
Quin tió més simpàtic i conscienciat! Se'l veu esperançat, a més!
ResponEliminaEntre la boira i la llum del sol que avui ha arribat amb l'escampament que ens ha dut el mestral... ai, el mestral ens ve de terra endins, del país que alguns volen governar en contra nostra. tenim fe, esperança i... amistat i mà estesa!
EliminaAquest tió ha de marxar a Gal·les passat Reis, ambaixador de la nostra esperança ila nostra amistat.
Una abraçada i bon any!
Que passeu un segon dia de Nadal d'allò més feliç i esperançat en un futur que se'ns presenta magre, però en el fons tots creem la nostra realitat, i així també potser de bona.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Moltes gràcies, Vicent, igualment a tu i els teus.
ResponEliminaEm fa gràcia veure avui la imatge de Prim fendint amb l'espasa la boira, avui que al Congrés dels Diputats (molt a prop d'allí el van matar) li ret homenatge. He sentit el president del Congrés proclamant el seu (de Prim) amor a Espanya i a la llibertat. En efecte, Prim ha estat un dels pocs polítics rellevants en la política estatal. La seva fi, justament, assassinat mentre intentava posar en marxa una monarquia constitucional, és tota una metàfora també del fracàs dels catalans en la construcció d'una Espanya més oberta. Crec que això no ho han dit el president del Congrés i les altres senyories.
M'encanta el teu tió!! Se'l veu tan feliç ;) Espero que us cagués molta felicitat i que guardi energies perquè aviat la terra sigui lliure. Petons i bon cap d'any, Eduard.
ResponElimina